Anna Tortajada, tres dies a Kabul

«Els talibans no estan bojos,

són lúcidament dolents»

28/09/2000

La traductora d'alemany i sabadellenca resident a Vallirana, Anna Tortajada Orriols, 43, acava de tornar dels camps de refugiats afganesos a Pakistan on ha viatjat amb dues companyes de la Plataforma pels Drets Humans de l'Afganistan (Lliga dels Drets dels Pobles).

A última hora va aconseguir creuar la frontera i arribar legalment a Kabul on ha visitat durant tres dies, i amb burka fins els peus, les escoles clandestines de dones i nenes perseguides pels talibans. El seu compromís l'ha dut a escriure un llibre i a portar a Catalunya, ben aviat, a Qadeer un nen de 16 anys que morirà si no s'opera aqui d'una malformació congènita.

 


 

-Què diuen els refugiats de Peshawar (Pakistan)?

-Vam parlar molt i amb molta gent i tots tenen molt clar que volen, un país lliure i democràtic.

-LLuiten des de l'exili per aconseguir-lo?

-No. Estàn tan cremats de 20 anys de guerra que no volen ni sentir la paraula revolució. Hawac, que vol dir Humanitarian Assistance for the Women and Children, pensa que la millor forma de lluitar es donar cultura, alfabetització...

-I munten escoles.

-Sí, tant als camps com a l'interior del país, on han de ser clandestines. Sota el règim taliban ni cap nena pot anar a escola ni cap mestra-dona pot donar classes.

-I si ho fa?

-Si l'enxampen l'arrestaran i l'apallissaran. Això com a mínim.

-I els nens?

-Els nens poden anar a escola, però les estan tancant per convertir-les en madrasses, escoles coràniques. I les assignatures que no són al Coran les estan eliminant.

-Les nenes que van a escola també són en perill?

-I tant! Ahir vaig rebre un e-mail sobre una nena de 7 anys que va ser apallissada pels taliban perque duia un llibre a la bossa. I a un autobús de Kabul jo vaig veure com els talibans arrestaven tres dones per portar un llibre.

-Demencial.

-Ho sembla, però no estàn bojos. Els talibans són senzillament dolents, lúcidament dolents. Ells saven que estan fent mal i que les dones moren per les seves lleis. Però no els fa res.

-Com es veu el món des de la reixa d'una burka?

-A mi em va costar molt acostumar-m'hi. No veia els sots del carrer, perdia els companys amb els que anava... s'ha de tenir pràctica.

-L'obligaven a dur-la?

-A mi, per ser extrangera, em deixaven anar només amb mocador al cap. Però per amagar-nos dels talibans en les nostres visites secretes, la burka ens va anar molt bé.

-És cert que moren dones perque cap home pot ser ginecòleg i cap dona tampoc?

-Sí. Jo a Kabul he vist metges clandestins anant pels carrers amb maletins bàsics. Només poden prendre la pressió, mirar la febre i poca cosa més, però clandestinament.

-Metges home o dona?

-Tots dos. He de dir que les dones, en la seva resistència pacífica, compten totalment amb l'ajut dels seus marits , germans, cunyats o tiets.

-Una ajuda imprescindible?

-Totalment. A les escoles clandestines són ells els que vigilen a fora. A l'Afganistan la dona no pot sortir al carrer sense companyia masculina. És immediatament detinguda i apallissada.

-Ha tornat pessimista?

-No, jo sé que d'aqui a 10, 20 o 50 anys, el poble que és cult i conscient acavarà per imposar la raó.

-Sense intervenció extrangera?

-Nosaltres demanem el desarmament dels talibans, però també del Massud que encara lluita al Nord, però que no és cap salvador, sino un altre grup de fonamentalistes tan monstruós com els talibans.

-I després?

-Després s'hauria de rescatar la Loya Jirga, una assemblea democràtica d'estructuta tribal que funcionava allà des d'abans dels grecs.

-Què hi diu Estats Units?

-Segons ens va dir un representant nordamericà de l'ACNUR, si Estats Units volgués, acavaria amb aquesta situació en deu minuts. Però per ara els talibans afavoreixen els interessos americans.

-Europa és a punt de reconeixer el règim talibà «per realisme».

-És clar, per ells realisme són negocis.

-Però que pot exportar un país tan pobre?

-Per ara només exporta opi. El govern talibà viu de la venda d'opi.

Contundent.


 

«PAIS PERMEABLE

Sembla que un país ancorat en l´edat mitjana sigui impenetrable. Fals. Les crítiques que rep el règim talibà des de fa anys ha fet obrir les portes del país per millorar la seva imatge.

Anna Tortajada i les seves dues companyes només van haver de soportar tres hores d´advertències del cònsul

talibà a Peshawar (Pakistan), per rebre el visat i entrar a Afganistan.

«Ens van veure tres paves guiris i no vam despertar sospites, però ens vam ficar a les xarxes clandestines de la resistència pacífica», diu Tortajada.