Jaume Llansó: la contracimera de Praga

«Bancs i multinacionals tenen la culpa que cada dia morin de fam 1.800 nens»

6/10/2000

El psicòleg sancugatenc i responsable de Relacions Internacionals de la UGT, Jaume Llansó Torras, 30, va participar activament a la contracimera de Praga de la setmana passada.

Esperonat per la certesa de que els rics de tot el món son cada vegada més rics i els pobres de tot el món són cada vegada més pobres, va viajtar a Praga amb companys de l'UGT. Va organitzar, es va manifestar, va boicotejar, va assistir a assemblees i va anar a tallers de resistència passiva a la policia.

 


 

 

-També vas trencar vidres?

-Ni un. I em sap molt greu que la premsa destaqués tant aquest factor perque la majoria de manifestacions van ser supercivilitzades. No es feien ni pintades.

-Hi havia membres de Jarrai i la kaleborroka?

-En absolut. Vaig estar amb els vascos i hi havia grups de tots els sectors. El problema és que abans de la cimera la policia txeca ja tenia ordres d'anar contra els vascos. Als governs txec i espanyol els interessava barrejar-hi el terrorisme.

-I no?

-De cap manera. Allà ens vam aplegar 20.000 activistes dels cinc continents, la immensa majoria dels quals són radicalment no-violents.

-Doncs les imatges de la policia estomacant...

-La brutalitat de la policia va ser desorbitada. Nosaltres tenim imatges d'un autocar de la policia atropellant a sang freda manifestants asseguts al terra. Encara hi ha detinguts i tenim constància de tortures a comissaria.

-Què ha passat amb el rostre humà de Vaclac Havel?

-Que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial li van prometre ajuts estructurals a canvi de la cimera i ha estat molt pressionat.

-Però això com s'organitza? A tu, per exemple, quí et va convocar?

-Tot es fa per internet. Hi ha una xarxa d'organitzacions totes assembleàries i sense líders, que critiquen la globalització econòmica i que es comuniquen per internet. Però abans de Seattle ja hi havia un moviment internacional i després hi ha hagut contracimeres alternatives a Japò, Oporto, Bolònia, Davos...

-La propera?

-El 6 i 7 de desembre a Niça per la Unió Europea i el proper juny hji haurà un seminari del Banc Mundial a Barcelona.

-Els hi fareu una bona rebuda?

-Ens tocará treballar. A Catalunya estem organitzats en el Moviment de Resistència Global, RMG, que aplega des d´Intermon fins els insubmisos.

-Aquest moviment és anarquisme, comunisme, ecologisme o ...?

-És una altra cosa que aplega tots aquests moviments i molts altres, fins i tot els anomenats ING, Individus No Governamentals, gent del carrer que actúa anònimament i a títol individual quan els hi sembla.

-Un nou concepte.

-Hi ha molts nous conceptes. Un altre és el deute ecològic. Cal reconèixer als països del Sud la seva contribució a l'estabilitat ecològica del planeta. I això potser algun dia caldrà pagar-ho amb diners.

-Contra l'economia global cal una protesta global?

-El que no es pot tolerar és que mentre 225 persones acumulen el 40% de la riquesa mundial,1.600 mil.lions de persones viuen amb un dòlar al dia i 500 mil.lions són en extrema pobresa. La globalització accentúa la desigualtat.

-I d'això en té la culpa el FMI i el Banc Mundial?

-Sí. Ells diuen que treballen pels més desafavorits, però és absolutament fals. Bancs i multinacionals tenen la culpa que cada dia morin de fam 1.800 nens. A Praga només van signar acords que perpetuen la injustícia.

-Rato us va dedicar un «si ellos se divierten yo también».

-Però no es va atrevir a anar a l'ambaixada espanyola on l' esperaven el Botin i altres banquers, perque nosaltres li barravem el pas.

-Però aquestes paraules demostren fins a quin punt passen de vosaltres. Cap d'ells se sent en absolut culpable.

-Més del que ens pensem. Són arrogants i no ho reconeixen, però la política neoliberal té un límit al que ja hem arribat. Les desigualtats no poden seguir creixent.

I els partits d'esquerra s'ho segueixen mirant

 

 

 


 

«LA TASSA TOBIN

Una de les contradiccions de la globalització és que les fronteres siguin murs infranquejables pels immigrants, però perfectament permeables pels moviments de capital.

Per acavar amb la contradicció, l'economista americà, professor de Yale i Premi Nobel, James Tobin, proposa un control democràtic de qualsevol transacció

econòmica internacional, l'anomenada Tassa Tobin (www.tobintax.org)

Així, abans que Sony pugui ampliar la seva factoria a Castellar de Vallès o posar-ne una a Taiwan, hauria de pagar un impost per ajuda humanitària i medi ambient.

«Cal acavar amb la cultura del donatiu», diu Llansó.