Claudi Caba, ferrarista «A Sabadell hi pot haver una dotzena de Ferraris» 10/10/2000

La victòria diumenge de Michael Schumacher qui, 21 anys després, ha donat a Ferrari un campionat del món de Fòrmula-1, ha fet tornar bojos d'alegria als ferraristes, aquests apassionats mitòmans del cavall rampant i el color vermell, de tot el món, L'ex-pilot de rallies, Claudi Caba Arnella, 49, va comprar fa un any el seu 355 F-1 de segona ma i ara, un cop satisfet el caprici, mai no troba el moment de disfrutar-lo. Però tant se val, només tenir-lo, mirar-se'l o escoltar el seu motor, ja l'omple d'una extranya satisfacció que ben pocs li entenen.

-Ferrari és el millor que hi ha?

-No. Ferrari és diferent a tot. Jo he corregut amb totes les marques fins i tot Porsche, però Ferrari és una altra història.

-Expliqui's?

-És el més antic de la Fòrmula-1, l'únic que té tots els components de la seva escuderia, és... és una altra cosa.

-Si és tant bó perque ha trigat 21 anys en guanyar un campionat?

-És com el Barça que és més que un club però mai no guanya res.

-Per què altres marques no es fan estimar com aquesta?

-Perque és un mite, un històric. Tot ho fa únic, la línia, el soroll, la imatge i, sobre tot, l'exclusivitat. Porsche també és un bon cotxe, però se'n fan molts més.

-Què simbolitza el cavallino rampante?

-A Itàlia tot. És el símbol del país. Fins i tot l'estat inverteix en Ferrari. Als demés països és part de la història de l'automobilisme. Pots no portar banderes i que t'agradi que guanyi Ferrari.

-La clau d'aquest any ha estat Michael Schumacher?

-El Schumacher és un gran pilot, probablement el millor del món. Però a més Ferrari aquest any ha fet anar millor el pressupost.

-Què hauria fet Marc Gené amb Ferrari?

-Com el Barichello, tercer o quart. Però Gené encara és molt jove. Ja arribarà.

-El vermell és obligat?

-No. També hi ha Ferraris negres i grocs.

-Quina és la sensació en conduïr-lo?

-Diferent, canvies la marxa pel volant, sona diferent a tots els altres cotxes i porta el motor tan en darrera que és molt més estable. A l´autopista el pots posar a 300.

-Fa por?

-No. Ni es nota.

-Quin ús es pot donar a un cotxe així en una vida normal?

-Jo, si puc, m'esbravo un cap de setmana de cada dos o tres. Me'n vaig a fer curves pel Montseny. Ara tinc ganes de probar-lo a Montmeló que ja l'obren per particulars.

-Sempre sol?

-Quasi, quasi. En ser biplaça no el pots fer servir pels desplaçaments amb la família. I si no puc anar amb la dona o un amic, he d'anar-hi sol.

-Sembla trist.

-Ni tan sols puc anar al golf amb un amic perque el maleter és tan petit que no m'hi caben ni els pals. Diuen que ara faran un Ferrari amb lloc pels pals de golf. Mira avui, com que ja l'he tret, l'agafaré per anar a dinar.

-Quants Ferraris hi pot haver a Sabadell?

-Jo en conec sis o set però calculo que en total n'hi pot haver una dotzena. Fins i tot hi ha qui té un Testarrosa que val més de 40 milions. I també un parell de F-40 que és el màxim i ja val uns 70 milions.

-Per què la majoria els amagueu, com si us avergonyissiu?

-No és vergonya. És que és un cotxe delicat i no el pots treure cada dia. Jo no l'amago pas.

-Ho veig i li agraeixo.

-Això sí, l'has de cuidar. Jo el tinc aqui al taller, tapat amb una funda i, si surto, sempre miro on l'aparco.

-És cert que, per a que te'l donin, no n'hi ha prou amb pagar el que val? Diuen que has d'acreditar certs trets diferencials.

-Bé, per comprar el model nou d'ara, el F-50, té prioritat el qui ja té un Ferrari. Però no hi ha més condicions. Això sí, amb el Testarrosa, que per cert ja no el fan, et feien esperar tres anys.

-L'important és presumir-ne?

-Als 23 anys potser sí que n' hagués presumit. Ara només el tinc perque m'agrada.

Enhorabona

«DEL 600 AL FERRARI El propietari d'un taller de carrosseria al carrer Montllor i Pujal i accionista de Volvo-Sabadell, Claudi Caba, ja era copilot de rallies i pujades en costa als 17 anys. Als 18 ja corria la primera carrera amb un 600 descapotable, avui guardonat, i encara va passar pel

Mini i el Simca 1000 abans de comprar, als 20 anys, el seu primer Alfa Romeo, amb el que va guanyar nombrosos campionats de Catalunya i un d' Espanya. Després, amb el Porsche (quatre anys) va ser cinquè d' Espanya i dos cops segón de Catalunya. Amb aquesta trajectòria el Ferrari, a la seva maduresa, havia d'aribar. Estava cantat.