M. Elena Golorons: Dones maltractades al Paraguai «Amb 800.000 pessetes recuperarien la seva dignitat» 17/10/2000

Amb dues creus al coll i membre del Moviment Ecumènic, la professora de religió dels CEIP Sallarès i Pla i Espronceda, Maria Elena Golorons Oliva, 53, casada i amb dos fills, treballa pel Paraguai. No sap com ha anat, però tot d'una s'ha trobat buscant 4.000 dòlars (unes 800.000 pessetes) per un forn de pa i altres activitats que treuran de la missèria a unes dones maltractades d' Asunción.

-Com es va creuar el Paragiuai en la seva vida?

-Tinc una amiga, dominica de l'Anunciata, que va fundar una escola a un barri marginal. Fa un any vaig començar a buscar apadrinaments i he trobat 19 persones de Sabadell que pagaran 3.000 ptes. al mes per a que 19 nens paraguaians vagin a escola amb esmorzar i tot.

-Què vol dir?

-Que a més els alimenten. Si no fos per aquestes persones de Sabadell aquests 19 nens serien nens de carrer. Ara en canvi són nens escolaritzats i alimentats.

-Però aquest no és el seu projecte.

-No. Allò ja està fet. Però aquest agost he viatjat allà. Un viatge horrorós de 24 hores en tres avions que per mi va ser una aventura.

-Vostè sola?

-Tot jo sola, és clar. Sense ningú més. El cas és que vaig veure els 19 nens, vaig conèixer les seves famílies. Tots estaven molt agraïts. Un cop allà em van convidar al barri Bañado Tacumbú d'Asunción on vaig conèixer la senyora Vicenta. Quina dona!

-Què li passa?

-És una persona que ho mou tot. Ja va engegar una cooperativa alimentària i una emissora de ràdio. Que visqui en aquell barri de xaboles una persona com ella, et deixa meravellat.

-Que és el Bañado?

-Es diu així perque és a la vora del riu Paraguai i s' inunda cada dos per tres. Els han promés un mur de contenció però mai els hi fan.

-I les dones maltractades.

-Ara la senyora Vicenta ha fet un projecte per les dones maltractades. Totes tenen vuit o nou fills i, per culpa de la missèria, molts dels homes són alcohòlics i maltracten dones i mares.

-Solució?

-La senyora Vicenta ja els ha engegat a casa saeva una terapia de grup setmanal amb una psicòloga voluntària que treballa l'ajuda mútua i l'autoestima.

-I les 800.000 pessetes?

-S'han adonat que per sortir de la situació familiar i recuperar la seva dignitat necessiten independència econòmica. I se'ls ha acudit muntar un forn de pa.

-Alla mateix?

-Sí. La senyora Vicenta ja ha aconseguit de l'ajuntament un terreny. Me'l van ensenyar molt orgulloses. Allà volen muntar una caseta prefabricada i un cobert per ensenyar a unes 50 dones l'elaboració del pa, confecció tèxtil i fabricació de sabó.

-Això baixarà el preu del pà al barri?

-Sí. La senyora Vicenta va fer un «estudi de mercat», o sia va preguntar a les veïnes porta per porta les seves necessitat de pa, i ja ha calculat que amb una cooperativa de pa es podria proveïr tot el barri i evitar els intermediaris que venen amb furgonetes des d'Asunción. I amb el sabó igual.

-Tot previst.

-Tot. És que aquesta Vicenta... miri, miri (m'ensenya el projecte amb el preu del forn 1.428 dòlars, l'amassadora 85, tres màquines de cosir 514...) A mi aquesta dona em té admirada.

-Quí l'ajuda a Sabadell?

-He estat a la Lliga dels Drets dels Pobles. M'han escoltat i m'han dit que si vull puc crear un grup pel Paraguai. Ho faré.

-Sabadell Solidari?

-No sé com s'hi arriba. Mans Unides i Intermón podrien aprovar-ho d'aqui a dos anys però elles ho necessiten abans.

-Total: ni una pesseta?

-Hi ha una persona que diu que me'n donarà 100.000. Ja veurem.

-Vinga Sabadell. Per la senyora Vicenta el que faci falta

«PER LA VIDA DIRECTE A mida que la solidaritat es va institucionalitzant, és a dir refredant i deshumanitzant, iniciatives tan personals com la de M. Elena Golorons, tornen l'esperança. Profundament religiosa, no ha estat fins que els seus dos fills han sigut grans que s'ha llançat, amb cos i ànima, a la causa de Paraguai, sense cap ONG, més sola que la una.

L'importa ben poc si allà mana o no un dictador o si són d' esquerres o de dretes. Ella coneix a la senyora Vicenta i amb això en té ben bé prou. No té ni idea de per on començar a buscar les 800.000 pessetes... però com les busca!