Victòria Godoy, Ràdio Tècnia «A vegades la botiga sembla un confessionari» 9/11/2000

La propietària i única empleada de la històrica botiga de discos del carrer Pedregar, Ràdio Tècnia, Victòria Godoy Fuster, 39, aguanta al peu del canó. Durant la postguerra va ser la primera i única botiga de discos de Sabadell.

-Des de l'any 1939 fins ara.

-Sí, era una botiga de ràdios, gramoles i reparació d'aparells del senyor Josep Gómez Borrell. Però de seguida es van començar a vendre discos de pedra.

-Vostè això no ho ha viscut.

-Jo sóc dependenta des dels últims anys 70s i propietària des de 1999. He viscut els LPs, els EPs, els singles, les cintes de cassette, els tocadiscos portàtils,

-L'època gloriosa del vinil.

-Això mateix. Qui més qui menys es comprava el seu equipet.

-Quina és ara mateix la situació?

-Tenim de tot, mira (va llegint) Sergio Dalma, Chayanne, Brahms,, Machín, Nat King Cole, sarsueles, Súper-3, celta, russa... tot el que vulguis.

-Tot, tot, tot?

-No. Hi ha una cosa en la que no he volgut entrar mai, la música heavy. Tampoc m'ho demanen gaire.

-Fins aqui tot més o menys normal. Però el cas és que moltes altres botiges han tancat i vosalters no. On rau la diferència?

-Potser en que també tenim molts accessoris com arxivadors de compacts, pósters, postals i, sobre tot instruments.

-Una flauta no ajuda a fer caixa.

-Es que últimament tenim molta percussió. És el que més surt: bongos, darbukas egípcies, djembes del Senegal o Mali...

-Vol dir que és aquesta la clau de la pervivència?

-Pot ser. Albatros, aqui al costat, només tenia discos sense cap complement.

-Radio Telson?

-Ho portaven dues senyores que van decidir plegar i estaven en el seu dret. Aquest ofici demana molt i t'ha d'agradar moltíssim.

-Per suportar la gent?

-Jo m'he hagut de mossegar la llengua moltes vegades. Molts cops el client no té raó, però tu li has de donar sempre.

-Per exemple?

-Per exemple quan venen amb un disco ratllat i diuen que tu els has venut així. Allò que veus que t'està enganyant, però faig veure que m'ho crec i, si puc, li canvio.

-Malgrat tot, li agrada la seva feina.

-Si no, no hi seria. És un horari molt esclau, completament partit, que no et deixa fer res. Però m'agrada tractar el públic sí.

-Parli'm de les satisfaccions.

-A vegades això és un confessionari. Aqui em venen persones que es troben soles i, sense coneixe'm de res, m'expliquen tota la seva vida. A vegades l'alegria d'un net. A vegades el dolor d'una mort.

-Com els consola?

-Amb música. Els dic que mai no recuperaran la persona perduda, però que hi ha músiques que ajuden.

-Creu en la musicoteràpia?

-Totalment. Mira, aqui tinc tota la col.lecció de compactes de l'Institut de Musicoteràpia de França. N'hi ha contra la depressió, contra l'stress... avui dia tots anem corrents.

-Vostè no. Té una parsimònia admirable.

-Bé, m'agrada parlar poc a poc, sí.

-Crea una atmòsfera tan relaxada que no m'extranya que es vinguin a confessar amb vostè.

-A mi escoltar m'agrada sí. (Entren tres joves sudamericans, la saluden com coneguda i busquen compactes de Mèxic. Ella els atén amb poques paraules, seriosa i calmada, però molt solícita)

-Quanta gent li entra en un dia?

-El dia més fluix set o vuit. El més bó potser 30

-De veritat no va notar El Corte Inglés?

-És clar que el vaig notar. Però després del bum inicial, la gent s'adona que està lluny del centre, que els fa mandra anar-hi i que aquella manera de vendre no els agrada. Perque t'ho emboliquin per regal has de caminar tota una planta.

-Gong no li fa por?

-Sí, però què vols fer-hi? T´has d´aguantar.

Aguantarà, això segur.

«L´ÈXIT DE LATRANQUILITAT És la botiga de discos més antiga de Sabadell, la única que resisteix, gràcies a la personalitat tranquila i reposada de Victòria Godoy, a qualsevol crisi que li caigui al damunt. Va començar el 1939 en aquest mateix local del carrer Pedregar amb «discos de pedra» per a les velles gramoles.

En 61 anys ha capejat tots els temporals. Mentre altres botigiues del ram s'enfonsaven en un dramàtic naufragi en cadena, ella s'ha anat mantenint i li va prou bé. Sotregades com l'impacte d'El Corte Inglés, el boom dels CDs, les noves músiques ètniques o el Gong només han acavat enfortint-la encara més. I si ara toca internet i DVD, benvinguts siguin.