Manuel Udina. matemàtic «Les matemàtiques poden donar molt plaer»» 15/11/2000

Un dels comissaris de l'exposició i cicle de conferències Del Dit al Xip que es fa amb gran èxit de públic al Museu d'Història en commemoració de l'Any Mundial de les Matemàtiques, és el professor de l'IES Sabadell, Manuel Udina Abelló, 53. La consellera d'Ensenyament de la Generalitat el va qualificar en aquesta mateixa secció de «matemàtic humanista».

-Com va l´Any Mundial de les Matemàtiques?

-Molt bé. La gent veu les matemàtiques com una cosa llunyana o pesadam, poerò ara, gràcies a l'Any de les Matemàtiques les donem a coneìxer com una matèria més popular.

-Se'l veu content.

-Es que ho estic. Finalment ens toca a nosaltres ser els protagonistes. A més aquest any han sortit moltes novel.les de matemàtiques com L'oncle Petros i la conjectura de Goldbach, El Teorema del Lloro o Los códigos secretos.

-Demostra aquest últim que la matemàtica pura ja és aplicable?

-En alguns casos sí. Les targes de crèdit duen una sèrie secreta de números elaborada segons aquells algorismes que fa 50 anys semblaven inaplicables.

-Per què és tan freqüent que un matemàtic es suicidi o acavi trastornat de per vida després d'una investigació fallida?

-Hi ha alguns casos, com els que estudien l'infinit o teoria de números. Però estic segur que no hi ha més malalties psíquiques entre matemàtics que entre altres col.lectius.

-Es cert que la solució a un problema investigat durant anys sempre arriba quan no hi treballes: en un moment de descans, en un somni...?

-Molta gent ho ha descrit així. Diuen que la idea brillant arriba quan no la busques. Això sí, havent-hi treballat molt abans.

-S'ha parlat molt de la relació entre matemàtica i música.

-És real. L'escala tonal de Bach té molta matemàtica. I les vibracions de cordes i els armònics estan relacionats amb els algoritmes i les funcions exponencials. Molts matemàtics són musics i viceversa.

-Pot la demostració d'un teorema causar el mateix plaer que una simfonia?

-Sí. Hi ha demostracions matemàtiques que són pura bellesa. És com la resolució d'una novel.la policíaca o algunes jugades d'escacs. Sí, les matemàtiques poden donar molt plaer.

-A L´oncle Petros o la conjectrura de Goldbach es llegeix: «Només la mística pot donar un sentiment de veritat i bellesa comparable al que dona la comprensió d´un teorema».

-Sí, és un llibre que té la gràcia de retratar el més sublim de les matemàtiques i també el més mesquí. L´oncle Petros amaga informació als seus col.legues per a que no li robin la glòria.

-Mesquinesa real?

-Sí, el descubridor del Teorema de Fermat, Andrew Wiles, quan anava a congressos només parlava de treballs menors per a que ningú veiés que ja era a prop de la solucio final.

-Es demostrarà mai la conjectura de Goldbach?

-Potser no, però tothom ja assumeix que tot enter parell més gran que dos és igual a la suma de dos nombres primers.

-L'edat creativa d'un matemàtic s'acava als 30 anys?

-No. Euler o Gauss van produir fins edat molt avançada.

-Hardy deia que un matemàtic té més possibilitat que ningú d'esdevenir immortal.

-El pobre Hardy si s'aixequés de la seva tomba tindria un disgust de veure com s'apliquen els seus treballs. Ell, que era un radical de la matemàtica pura.

-El matemàtic neix? No es fa?

-Sí, neix. Però si a més de nèixer no treballa, no arriba enlloc.

-Ha vist passar algun geni per les seves aules?

-He vist gent molt bona, però la paraula geni no m'acava d'agradar.

-Estima les matemàtiques?

-Sí, és clar.

Quod erat demonstrandum

«LA LLEI OCULTA Els números tenen les seves lleis. Per què el 16 és 4 x 4 i en canvi el 17 no hi ha manera de dividir-lo? Per què la prova del 9 sempre surt bé? Per què el 1729, i no cap altre, és el més petit que es pot expressar de dues maneres

diferents com la suma de dos cubs? Sembla que els números es regeixin per una llei oculta, com de la naturalesa, que els matemàtics van descubrint molt poc a poc deixant-hi molts cops la vida. «La riquesa de l'estructura matemàtica és innegable i la nostra feina és acostar-nos una miqueta cada segle».