Albert Plans: «Plats Bruts» «Tanta audiència fa por»» 16/11/2000

La sèrie estrella de TV3 Plats bruts, rècord d'audiència en molts capítols, té un guionista sabadellenc, Albert Plans Soriano, 30, llicenciat en Ciències de la Informació que va coneixer a Joel Joan i Jordi Sánchez en el moment adequat.

-Quina és la clau de l'èxit?

-Una d'elles la bona sintonia que hi ha hagut entre els sis guioinistes. Sempre hem anat tots a una. El càsting, la direcció... és una suma d'elements que, no sé per qué, han agradat molt a la gent.

-De veritat no saps per què?

-Tant no. A mi se m'escapa per què té aquestes audiències. Diuen que hem aportat aire fresc. No sé, potser el llenguatge.

-Les paraulotes són premeditades?

-No. És com nosaltres parlem. Quan és necessari posem quins collons.

-Necessari?

-Jo crec que és el llenguatge del carrer. Molt poca gent diu quins nassos. També ens diuen que usem un català incorrecte, però jo conec una professora de català de l'Escola Oficial d'Idiomes que posa a classe episodis de Plats bruts com a referent del català actual.

-Superar un partit del Barça és bastant impressionant.

-Sí. Un dia hi va haver un 49% de l'audiència catalana mirant Plats bruts, és a dir, un milió i mig de persones, és a dir, una quarta part dels catalans. Fa por. Tanta audiència fa por.

-Coacciona això a l'hora d'escriure?

-Em temo que sí.

-Us diuen sèrie infantil. Us molesta?

-No, perque sabem que a més d'agradar molt als nanos petits, també agradem als adolescents, als joves, als grans i als molt grans.

-La Sanyo us dona TV, vídeo Hi-Fi i telèfon. Tot el que es veu és publicitat subliminal?

-Probablement. La cervesa al menys segur que sí.

-Què passa si el públic del plató no riu un gag?

-Hi afegim rialles de llauna. Però el 85% dels riures són naturals. A més, com que el rodatge dura tres hores, tenim un animador que manté alts els ànims del públic. De fet és el públic el que marca el ritme de les seqüències amb les seves rialles. Els actors ho agraeixen molt.

-Per què ha marxat l'Oriol Grau com a director?

-Està dirigint una nova sèrie per Tele-5 que es dirà Moncloa dígame: una oficina de premsa de Presidència.

-Plats bruts és el Friends català?

-No. La font d'inspiració va ser l'obra Kràmpac. Molts dels personatges de Plats Bruts estàn totalment inspirats en aquella obra.

-Sense influència d'altres sèries?

-Segur que sí. El format és clarament de sit-com anglosaxó. I a mi de petit m'agradaven L'escurçó negre, Els Joves, Hotel Fawlty i ara m'agraden els Simpson i tot el de Monthy Python. Segur que tot això influència.

-Que els personatges siguin una mica justets sí és premeditat?

-Són pallassos. Els mateixos guionistes no ens podem creure el que arriven a fer. Semblen tots antiestamínics. Però es mouen en clau de clown.

-Hi ha voluntat de transgredir?

-L'objectiu número ú és divertir parlant de coses que ens interessen. Si som transgressors només és perque en en riem de moltes coses.

-Pero mai no supereu els límits de l'status cultural català benpensant, el políticament correcte.

-Intentem no ofrendre ningú i menys a col.lectius fràgils.

-Joel Joan i Jordi Sànchez manen molt?

-Tenen la última paraula però tot es discuteix en equip. Ells, sobre tot, van ser els que van donar el tó inicial a la sèrie i això és molt important.

-Què aporta cada un d'ells per separat?

-El Joel l'estructura i el Jordi l'humor.

-Planeja l'ombra d'Andreu Buenafuente?

-No. És productor i prou. Però cal reconeixer que si ell no hagués insistit molt a TV3, la sèrie no s'hauria fet. Al principi a TV3 no ho veien gens clar.

-L'humor a TV3 és una exclusiva d'El Terrat.

-Ho sembla, sí.

-Ens en cansarem aviat?

-Per què aqui ho hem de cremar tot en pocs anys? A Estats Units una sèrie, un entrevistador o un late show poden durar any i panys.

-Com funciona Plats Bruts a Euskal Telebista?

-Crec que bé, però ells fan els nostres guions amb altres actors. I Via Digital ha comprat tots els capítols doblats al castellà.

«La Carbonel»

«LOPEZ Jr. ARLEQUINAT Dilluns el López regalava al seu fillet un carnet del Barça, un de l'Espanyol i un... del Sabadell. El detall no hi ha dubte, era cosa de l'Albert Plats, perdò, Plans. El seus parents i amics saben quin capítol ha escrit ell per aquests detalls, que tan poden ser sabadellencs com de Moia, on estiuejava, o de personalitat.

Des de fa deu anys, però, l'Albert viu a Barcelona, prop del Romea, amb la seva companya mallorquina. Després d'estudiar a l'escola del Sol i treballar a TVS, va anar a un institut barceloní on va fer les primers amistats que l'han acostat a les productores Krampak i El Terrat.