Amadeu Pardo, decebut de la política «Sóc massa simple per ser polític» 17/11/2000

En menys de dos anys ha passat de la il.lusió de la política a la decepció més amarga en front del seu partit i tots els altres. Gradualment ha anat abandonant tots els seus càrrecs i aquesta setmana, finalment ha demanat la baixa com a militant de base. L'administratiu comercial i Secretari de Formació de la UGT, Amadeu Pardo Lloret, 45, sent el mateix fàstic pels polítics que la majoria de ciutadans. La seva opinió, però, vé avalada per una intensa experiència personal.

-Per què va triar ERC?

- El PP i CiU estaven descartats perque jo em sento d'esquerres. A Iniciativa els meus referents dels anys 70 jan havien desaparegut. El PSC semblava el més obvi i,venint d'UGT, segurament hauria fet més carrera. Potser avui ocuparia alguna regidoria socialista a l' Ajuntament.

-Però va triar el camí difícil.

-M'atreia molt més el nacionalisme d'ERC que, a Sabadell, sempre havia defensat el rodal i el patrimoni amb més empenta que ningú. M'hi vaig presentar i em van acullir tant bé que quan arriben les eleccions em col.loquen al número 2 de la llista. Jo no ho havia demanat, pero de cop i volta em vaig trobar fent mitings.

-Però vostè anava el 3.

-Sí, em van canviar a última hora per motius estètics. Allò ja no em va agradar, però ho vaig acceptar «pel bé del partit».

-Arriben les eleccions i col.loquen un regidor a l' Ajuntament.

-Efectivament i jo vaig ser un dels que va convèncer Josep M. Civis per a que acceptés un lloc a l'equip de govern tal com li proposaven els socialistes.

-Va continuar com assessor?

-No. Des d'aquell mateix dia ja em començo a veure difuminat.

-Què vol dir?

-Que arriba la Festa Major de Sabadell i la JERC, una quinzena de nanos molt dinàmics, preparen, com cada any, les seves octavetes contra la bandera espanyola al balcó municipal. Aquest any, per primer cop, la direcció del partit els hi prohibeix a crits. Jo defenso a la JERC, però ja no em fa cas ningú. Tots els nanos menys dos es van donar de baixa i a mi em van acusar de «promocionar-me públicament».

-Però va aguantar.

-Vaig deixar l'executiva i em vaig quedar com a militant de base. Però van arribar les eleccions autonòmiques i vaig criticar públicament l'abstenció d'ERC al Parlament en la votació de Pujol. Creia sincerament que Carod hauria d'haver votat en contra.

-No li han perdonat?

-No. Em van acusar de venir d'un sindicat espanyol que rebia ordre de Madrid, la típica cantarella, i ja no vaig tornar a cap reunió. Dir el que pensava era massa simple.

-Ser simple és un error?

-En política sí. La política de veritat és molt complicada, però jo tot ho veig senzill: si un partit és d'esquerres ha de votar esquerres. Però sembla que això és massa simplista.

-No va pensar en crear un corrent d'opinió dins del partit?

-Alguns militants m'ho van plantejar. Fins i tot ens vam posar a «conspirar». Però no m'hi vaig trobar a gust. No és el meu estil. Sóc tan simple que vaig demanar la baixa del partit.

-El decepciona la tasca del regidor a l'Ajuntament?

-El que fa ell és molt difícil. Però tantmateix és molt trist que, essent regidor de patrimoni, hagi acceptat l'enderroc de la Torre Claramunt, l'actual silenci sobre el golf de Torrebonica, l'impasse de l' Euterpe... I si realment, per les pressions que sigui, no s'hi podia negar, al menys que sigui el partit el que es posicioni com han fet amb el Quart Cinturó.

-Això mateix li hauria passat en qualsevol partit?

-(Pensa una bona estona) Segurament (pausa), segurament.

-Participaria en una llista electoral de, per exemple, PSC?

-Absolutament no. Estic massa cremat. Ara mateix de cap partit.

-En què canvia un polític, personalment, quan té poder?

-La majoria renúncien a la família i es tornen inaccessibles.

-Cobrar un bon sou a final de mes també els canvia?

-Molt. Quan es fan professionals ja no els molesta renunciar als seus ideals. Com que no estan negociant res que els toqui de prop, cedeixen alegrement en qüestió d'ideals. Al sindicat negociem sempre aferrissadament perque ens hi van el nostre salari. Però a ells no els hi va res. No s'estan jugant res.

-Però a canvi de què cedeixen?

-Ah perdona, pensava que ja havia quedat clar: de mantenir-se en el càrrec, evidentment.

De tant simple ho havia oblidat .

«DEL SINDICALISME Als 39 anys s´adona que ha arribat massa tard al franquisme i massa aviat a la transició. Però vol fer coses, sentir-se útil, i es presenta com a delegat sindical per UGT («vaig triar UGT per motius familiars») a l'empresa Gabarró Germans.

Es troba còmode en el sindicalisme i una carrera meteòrica el dur, en pocs anys, a ocupar el càrrec de Secretari de Formació del Vallès Occidental. «Com que al sindicat m'anava tant bé i tothom estava tant content amb mí, vaig decidir anar una mica més enllà i provar sort en política». Mai més.