Jaume Casasola, conseller de Greenpeace «Sempre és igual: primer ens diuen alarmistes i al final ens donen la raó» 28/11/2000

El professor de l'IES Can Planas de Barberà, el sabadellenc Jaume Casasola Andiñach, 46, és un dels 50 membres del Consell de Greenpeace-Espanya.

-Com s'arriba a conseller de Greenpeace?

-Presentant-hi. Porto dotze anys pagant quota. Un dia em van proposar fer de voluntari a l'oficina de Barcelona i vaig dir que sí.

-Una entrega regular i periòdica?

-Jo hi vaig una tarda a la setmana. Primer fem una reunió on es llegeixen els comunicats de premsa per estar al dia. Després pots fer de tot, des de posar segells a sobres fins a fer paquets, retallar articles de diari, ordenar la biblioteca o atendre a la gent.

-No participa a les accions directes?

-També. Ara fa poc he participat en l'acció contra l'explotació de l'Amazònia per part de la importadora de fusta de boscos tropicals, Lapeyre. Ens vam posar a la Plaça Catalunya de Barcelona i a l'oficina Lapeyre de Granollers amb una motoserra gegant.

-Va servir d'alguna cosa?

-Sí, l'empresa Lapeyre ha fet un comunicat dient que controlaria més aquest tema.

-Més accions.

-No fa gaire ens vam manifestar davant de Novartis per protestar contra els aliments transgènics. Amb la granota, la pancarta i una vaca inflable

-Tot per sortir a la foto.

-És clar. Som conscients de la importància dels mitjans de comunicació i els donem una imatge impactant. Pel canvi climàtic, per exemple, vam muntar un dinosaure amb deixalles. Però molts cops venen els periodistes i després no surt res al seu diari o televisió.

-Mai no ha rebut?

-Home, l'any 1995, a Paris, vaig participar en una acció contra proves nuclears i ens van detenir a més de 200 militants de Greenpeace. Només voliem entregar al president tres mil.lions de signatures que anaven passant de mà en ma per una cadena humana des del Sena fins l'Elisi. Però la policia ho va reprimir brutalment i ens van tenir unes hores a comissaria.

-Vostè a Greenpeace té capacitat de decisió, per petita que sigui?

-No.

-El canvi climàtic, avui ja admés universalment, encara era discutit per gent de bata blanca fa no gaire anys.

-Sí. Molts científics també negaven problemes amb la capa d'ozó i ens titllaven d'exagerats i alarmistes. Però al final sempre ens acaven donant la raó.

-La seva confiança en Greenpeace és cega o algun cop n'ha dubtat?

-Tots ens podem equivocar. Però el tema dels transgènics, per exemple, l'estem denunciant des de molt abans de les vaques boges.

-La plataforma Barent va ser un error.

-Allà ens vam equivocar en algunes dades, però no en el concepte. Es volia evitar que el fons marí esdevingués cementiri de plataformes petrolíferes i es va aconseguir.

-Es va fer el ridícul en el tema Mendiluce?

-Sap greu com es va resoldre. Personalment, a mi Mendiluce m'ha influit poderosament en el cas de Bòsnia fins el punt que hi vaig viatjar amb el Setem. Jo el recolzava plenament.

-Els Amics del Clor diuen que els fabricants de plàstic només es passen al PET perque els deixeu tranquils i no perque el PVC sigui realment dolent.

-El PVC és un material tan nociu que fins i tot està desapareixent del material sanitari com bosses de sèrum, etc. Totes les anàlisis ho confirmen.

-El Tireless és un perill real?

-Evidentment. Greenpeace va nèixer per lluitar contra l'energia nuclear amb fins bèlics i encara hi som.

-El proper vaixell de Greenpeace s'ha de dir Amchitka, Esperanza, Gaia o Witness. A www.greenpeace.es s'accepten votacions

-Jo, Esperanza.

És de color verd

« ESTIUS AL ZORBA Durant cinc estius, Jaume Casasola ha estat el cuiner del veler de 21 metres d'eslora, i sisè vaixell de Greenpeace, Zorba, amb base a Palma de Mallorca. «S'hi crea un ambient fabulós i vius experiències absolutament fora de la cotidianitat», recorda.

Es banya en cales paradisíaques o, mar endins, en companyia dels dofins. Conviure en un espai tant reduit durant una setmana amb onze voluntaris més t'obliga a una forta relació. «O t'hi avens o acaves al fons del mar», riu.