Joaquim Muntañola, ninotaire «Avui no dibuixaria Josechu el vasco per res del món» 30/11/2000

Convidat pel publicista i 'TBOòleg' sabadellenc Lluís Giralt, l'històric ninotaire del Patufet, el TBO, La Vanguardia, el Correu Català i tantes altres publicacions, Joaquim Muntañola Puig, 86, ha estat a Sabadell per veure la possibilitat de montar una exposició.

-El seu humor era blanc perque vostè és així o perque en aquella època només es podia ser blanc?

-Perque sóc bona persona. Jo penso que sóc així, bona persona.

-Per què tothom s'en recorda dels dibuixos d'en Muntañola i no d'altres?

-Potser perque em vaig fer molt pesat i estava a tot arreu. O potser perque ho vaig fer sempre molt de gust. Em divertía dibuixant. I encara em diverteixo.

-Encara dibuixa?

-I tant! No puc parar. Miri, miri (m'ensenya uns dibuixos en color amb el seu estil de sempre, traç ferm i molta gràcia) És la meva família a Platja d'Aro.

-Doncs fa temps que no veiem res de Muntañola enlloc.

-Divuit anys. I sap per què? Perque totes les publicacions on dibuixava s'anaven morint. Es va morir el TBO, el Correo Catalán, el Dicen, la revista Barça... tots. Però tampoc vaig buscar susbtitucions i alguns ja m'han enterrat i tot he-he.

-El donaven per mort?

-I tant! L'altra dia a una botiga una senyora em diu «Vostè és el Muntañola? Ah! Em pensava que era mort». Em veia com un zombi.

-És que vostè ja va començar amb El Patufet!

-Abans de la guerra, sí senyor. I aquests dies he rellegit un text humorístic que hi vaig escriure als 21 anys, una història de l'Oeste que signava com a Quim. Ara la reeditaré amb dibuixos actuals. Es diu Han arribat dos homes.

-Serà vigent?

-No ho sé perque els acudits eren una mica surrealistes. Per exemple deia «l'indi escoltava les passes amb una orella a terra i l'altra no». Ha-ha-ha, ho entén? Com pot posar les dues a terra? És un absurd! I el Saloon es diu Barret House ha-ha-ha.

-Casa de barrets?

-Exacte! Ho ha agafat. Doncs això a El Patufet, imagini's!, que era tan catòlic i tan conservador. I un cavall es deia White Horse he-he.

-La seva crítica cinematogràfica al Correo Catalán era memorable.

-Sempre m'ha agradat molt el cinema. Vaig ser membre del jurat del Premi Sant Jordi i avui faig crítica de cine al programa El món s'acava de Catalunya Radio.

-I què tal?

-Molt bé si no fos perque el Grasset em vol fer parlar de pel.lícules de masses i a mí m'agraden més aquestes del Rohmer que només xerren i no passa res. Ara n'he vist una xinesa, Camino a casa, que la vaig trobar estupenda. Però a ell aquestes no li agraden. Ell vol que parli del Gladiator.

-Què faría Josechu el vasco avui, en l'actual Euskadi, ?

-No seria del PNV. Potser militaria a Eusko Alkartasuna, com el Garaicochea. El problema és que jo avui no el dibuixaria per res del món. No tinc ganes que em passi el del pobre Ernest Lluch.

-Josechu el vasco va ser el seu únic personatge?

-No. També tenia Angelina i Cristobalito, aquella senyora grossa amb un marit petitet. I Don Felipe, però aquest el vaig haver de suspendre perque es veu que al governador civil de Barcelona, Felipe Acebo Colunga, tothom li feia broma per culpa meva. M'ho va prohibir ell mateix.

-Va tenir més problemes amb la censura?

-Miri, la revista Locus que feia jo, la vaig haver de plegar al cap de tres mesos i mig. Se semblava una mica a La Codorniz i hi escrivien tots els de Destino. Però el senyor de la censura Demetrio Ramos, que li deiem 'de metro y medio' perque era petit així, em feia la vida impossible i al final la vaig liquidar jo mateix. No volia seguir pendent d'aquella gent.

-Li agrada El Jueves?

-No el llegeixo. Sincerament.

-Quin humorista destacaria de la premsa d'avui?

-M'encanta Ferreres, admiro el dibuix perfeccionista i realista de Venturai i disfruto molt amb els Muñecos del Guiñol de Canal +.

Si's plau, exposi a Sabadell

« XERRAIRE «Ai perdoni, que vol que calli? vostè tallim, eh? És que m'enrotllo...» La seva preocupació està justificada. El bó de Muntañola és tan extrovertit que qualsevol tema li dona per deu minuts de monòleg, com a mínim. «A la gent gran ens pot passar que explicant batalletes ens fem

una mica llaunes, i com que m'en recordo de tot... Però tallim, tallim, vostè tallim». Però no cal tallar-lo perque tot el que diu és plé d'anècdotes, acudits o fets interessants. Només cal, això sí, redreçar-lo una mica quan se'n va per les branques. I cap problema.