Josep Roman: Creutzfeldt-Jakob «No entenc per què han tardat deu mesos en donar-nos l'autòpsia de la meva filla» 14/12/2000

La seva filla va morir de Creutzfeldt Jakob el 7 de març, però fins abans d'ahir no li van donar els resultats de l'autòpsia. Aquests angoixosos deu mesos d'espera, ell i la resta de la família llegien i sentien a tots els medis que a Espanya no ha mort ningú de Creutzfeldt Jakob. I s'enfadaven. El qui va ser empleat del Banc Sabadell a Sabadell durant tota la seva vida i actual resident a Castellar del Vallès, Josep Roman Vañó, 78, era el pare d'Eulàlia Roman Gironés, 45, casada i mare de dos.

-Finalment han rebut l'autòpsia craneal de la seva filla. Què diu?

-Que va morir d'Encefalopatia Espongiforme compatible amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.

-Vaques boges?

-No. Segons ens diuen els metges, això no vé de les vaques boges.

-Doncs de què ve?

-No ho saben.

-Quina és la causa del seu malestar?

-Llegir a tots els diaris que a Espanya ningú mor d'aquesta malalatia. Miri (treu retalls de diaris). Aquest diu que només una dona navarresa per transplantament d'orígen animal, aquest que 80 morts a Anglaterra, però cap a Espanya, aquest...

-I quina és la veritat?

-Que a Espanya estan morint moltes persones de Creutzfeld Jakob. Només a la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa ens van dir que en un any ja portaven tres cassos.

-Però, deixem-ho ben clar, no és per les vaques boges.

-Diuen que no, però la veritat és que un laboratori de Madrid encara está analitzant un prior del cervell de la meva filla perque no ho tenen clar del tot.

-Per què han tardat quasi deu mesos en notificar-vos el resultat de l'autòpsia?

-No ho he pogut aclarir. D'entrada ens van dir que ens donarien el resultat en tres o quatre mesos.

-Llavors?

-El meu gendre i jo durant tot aquest temps hem anat trucant molt sovint, demanant explicacions. Però ens anaven donant llargues. Al final, després de molt trucar, aquest dimarts em van dir que podia recullir-ho a Terrassa.

-Què van dir?

-Quan els vaig preguntar per què havien tardat tant, el patòleg em va dir que només estaven esperant a que jo passés a buscar-ho. Molt extrany.

-Creu que ho han estat amagant?

-No ho sé.Potser esparaven aquesta última anàlisi de Madrid. El Dr. Aguilar té tota la meva confiança i ens ha tractat sempre estupendament...

-... però?

-Miri, a la família ens importa ben poc que sigui o no de les vaques boges. L'únic que ens importa és que ja no la tenim entre nosaltres. Però ens molesta que tots els diaris, que en van plens, diguin que a Espanya no mor ningú de Creutzfeld Jakob.

-Com va començar tot?

-El setembre de l'any pasat l'Eulàlia va començar amb pèrdues de memòria i mal de cap. Al novembre, en veure que ja no savia ni fer un cafè ni canviar un canal de televisió, vam anar al Taulí. Allà només ens van passar d'urgències a emergències i la van despatxar dient que era cosa de neuròleg.

-Com així va ser?

-Sí. Dos dies després vam aconseguir que a les 12 de la nit la veiés el Dr. Aguilar. Amb deu minuts ho va tenir clar i la va ingressar immediatament a la Mútua de Terrrassa per fer-li proves durant tres setmanes. Ja li van diagnosticar Creutzfeld Jakob.

-Seguim.

-La van tornar a casa, però ja no enraonava, no menjava, no bebia i el 29 de desembre la van tornar a ingressar en estat crític. Finalment va passar els últims dos mesos completament sedada i meravellosament atesa a la fundació de terminals Sant Llàtzer de Terrassa. Estem agraïts a tothom i no volen anar contra cap institució ni persona. Si us plau, això faci-ho constar.

Consta.

«POCA TRANSPARÈNCIA « Dos mesos abans de morir Eulàlia Roman, el departament de Sanitat de la Generalitat ja demanava permís a la família per extirpar-li el cervell quan arribés l'hora «perque fer-li la necròpsia seria del màxim interès a fí de saber exactament a quina variant de la malalatia corresponia i per tenir més informació en futurs

cassos». La família només va posar com a condició que això no retardés l'enterrament, cosa que van cumplir escrupulosament, i els resultats per escrit de l'anàlisi. «I en això, en la transparència informativa, ja no van cumplir tant escrupulosament», diu Josep Roman.