Jordi Figuerola: catamarans «Els catamarans de The Race són molt radicals» 15/12/2000

Després de quatre anys de ser el distribuidor oficial a Espanya de la marca francesa de catamarans, Mystère, acava de tancar el seu millor Salò Nàutic, inaugura nova nau industrial a Can Roqueta i es prepara per seguir The Race, la volta al món de catamarans gegants que surt de Barcelona el dia 31.

-El catamarà és l' embarcació de vela del futur?

-Sí.

-Dues quilles corren més que una?

-Avui la velocitat dels catamarans ja no es discuteix. Les normes de The Race només deien«feu l'embarcació que voleu per donar la volta al món sense escales». I els set equips han fet catamarans. Tots han coincidit.

-Tots idèntics?

-No. N'hi ha un que en lloc de tenir major i foc té dos pals amb dues majors bessones. Molt curiós.

-Per què és tant més ràpit un catamarà?

-Perque al tenir més estabilitat pots posar pals més alts i això augmenta la superfície vèlica.

-Però els catamarans també volquen.

-És cert, si apures al límit pots volcar. Però amb dues cames tots ens aguantem millor que amb una. De tota manera, volcar tampoc és cap tragèdia. Un cop volcat, et tornes aixecar i ja està. Només has de conèixer la tècnica.

-Més avantatges?

-Un altre avantatge de l'amplada és que en tres metres pots carregar tota la família i tanta gent o càrrega com faci falta.

-No estàs més segur en l'interior d'un monocasc que agenollat damunt una lona?

-No. Igual o menys.

-Els catamarans de The Race són monstres?

-Sí, tenen 40 metres d'eslora, 17 de màniga, pals de 40 metres d'alçada i botavares de 14.

-S'haurà d'anar al Port Olímpic a veure'ls.

-Sí, serà un espectacle impressionant.

-Què pot passar durant els dos mesos de carrera?

-Que més d'un trencarà i no arribarà. Són catamarans molt radicals, construïts especialment per aquesta cursa, però que ja han trencat molts pals i cascos en les proves d' entrenament.

-Quin és el pitjor tràngol de The Race?

-Els «40 rugientes» de l' Antàrtida. Alla, sempre hi ha temporals amb onades de 6-8 metres.

-Costa introduir catamarans francesos al mercat espanyol?

-És difícil perque a Espanya no hi ha cultura nàutica. Però cada cop estem més introduïts.

-Té ja el catamarà la seva aventura legendària?

-Un parell d'holandesos van fer una travessa de l'Atlàntic amb un 18 peus, és a dir, només 5'5 metres de màniga i sense camarot.

-I?

-Van arribar al Carib de miracle, completament llagats pel sol, deshidratats i amb febres altíssimes.

-Quina és la seva aventura personal amb catamarà?

-En vaig patir una de molt greu, però qui la va patir de veritat va ser el meu company. En una Setmana Catalana a Sitges, el meu proel es va passar 24 hores a l'aigua fins que no el van rescatar.

-Proel?

-El proel és l'acompanyant que s'ocupa del foc i l'spinaker. Vam anar a rescatar unes noies que havien volcat i ell es va quedar al vaixell esperant que l'anessim a buscar mentre jo tornava amb les noies a la platja. Quan el vam anar a buscar feia unes onades tan grans que havia anat derivant amb la corrent i ja no el vam trobar.

-Què va passar?

-Es van avisar tots els serveis de rescat. Fins i tot els avions comercials de la línia Barcelona-Palma volaven més baix per trobar-lo. L'endemà, al cap de 29 hores i de passar una nit de temporal a alta mar, els helicòpters de Salvamar el van trobar a l'alçada d'Amposta. Va ser molt fort. Vaig patir com mai.

Déu n'hi dó

«NAVEGANT Fill de la famosa papereria Figuerola, aviat va veure que li agradava més el mar que el taulell. Als 15 anys ja feia un curs a l'escola de vela del trencaones de Barcelona. Als 21 ja es decantava clarament pel catamarà de vela lleugera comença a competir i, tot i que es declara més navegant que regatista, guanya una Setmana Catalana.

Fa quatre anys coneix al saló nàutic de La Rochelle al president de Mystère, Fred Frilloux, «surgeix l'empatia» i li confia la representació a tot Espanya. «Finalment he realitzat el meu somni: viure d´una cosa que em permeti navegar sovint».