Estudiants de la UAB: "assalts a la copisteria" «Lluitem contra la privatització de la universitat»» 20/12/2000

Entren a la copisteria de la Facultat, agafen tots els apunts i dossiers de cada assignatura i, exposats al passadís, els regalen als estudiants. Ja ho han fet sis o set vegades i és una forma de lluita contra la privatització de la universitat. Les dues tenen 19 anys. Una estudia filosofia i l'altre filologia. Tot i que no saben si el que fan es o no legal, diuen que no volen donar els seus noms ni es deixen fotografar perque parlen en nom de tota l'Assemblea de Lletres. Concretament de la Comissió de Fotocòpies dins la Comissió Antiprivatització.

-Com va començar tot això?

-A cada facultat els alumnes s'organitzen en assemblees. L'any passat els de Polítiques i Lletres ja van crear una comissió contra la privatització de serveis universitaris.

-No només les fotocòpies?

-No. També estem contra la privatització del servei de bar i el de transports ja sia RENFE o FFCC de la Generalitat. Venir de Barcelona cada dia ens costa 610 pessetes. Però poster aviat, un dia pujarem tots al tren sense pagar bitllet.

-I el bar?

-També algun dia agafarem el menjar, el treurem i que tothom mengi gratis. El bar des que es va privatitzar cada dia es més car. I molts dies t'has de quedar a dinar obligatòriament.

-Tot contra la privatització.

-Sí. Si tots aquests serveis es gestionessin des de la universitat no serien tant cars i la universitat en treuria un rendiment.

-L'any passat ja hi lluitaveu?

-Sí, però només per la via burocràtica. Parlavem amb el rectorat, però no ens van fer cap cas. Vist que la via burocràrita no servia de res, hem canviat l'estratègia.

-I heu passat a l'acció directa. Els atacs a la copisteria.

-Atacs és la paraula que fa servir la premsa. Però no estem d'acord ni amb aquesta paraula ni amb sabotatge.

-Doncs com en diem?

-Senzillament entrem al Servei de Fotocòpies, agafem els dossiers i els posem tots en una taula, allà fora perque tothom que vulgui els agafi gratuitament. Els que sobren els guardem al Consell d'Estudiants per si algú no ha pogut passar aquell dia.

-Com reaccionen les noies de la copisteria?

-Bé perque les avisem deu minuts abans i ja s'ho esperen. No hi ha cap violència. A més, totes tenen contractes escombraria, les paguen molt pitjor que quan eren funcionàries. No estan en contra nostra.

-Quantes vegades ho heu fet?

-Ho fem cada una o dues setmanes.

-Quan toca la propera?

-Ja veurem.

-Què diu la resta d'estudiants?

-Estan encantats de tenir els dossiers gratis, és clar. Tothom ens dona suport.

-Ningú hi està ideològicament en contra?

-No. És decisió de l'assamblea i l'assemblea és vinculant.

-Quan val cada dossier?

-Entre 1000 i 2.000 pessetes. Jo al començar el curs ja em vaig gastar 5.000 pessetes només en la meitat dels dossiers. I només era el principi de curs. A l'Avui va sortir que els dossiers ens costaven 3.000 pessetes l'any, però no és veritat. I són dossiers obligatoris. Si no els tens no pots aprovar l'assignatura.

-A quan surt el pressupost anual?

-Com a mínim 10.000 pessetes només en dossiers. Però és que a més hi ha les guies, les fotocòpies que et mana el professor i, evidentment, els llibres. Abans els professors donaven fotocòpies gratis, però el deganat els va donar «el toque» per a que no gastessin tant en fotocòpies. Sense comptar la matrícula, que ha pujat 50.000 pessetes en sis anys.

-Això és legal?

-No ho sabem. És una protesta per a que ens escoltin.

-Ja us escolten?

-Sí, ja veiem resultats. Per fí hem parlat amb el degà que sembla que ens escolten i hem enviat un comunicat al rector.

-Què és qui està pagant les despeses a l'empresa OCE.

-Això és el que diuen els diaris, però a nosaltres no ens consta. Al deganat ens diuen que per ara no s'ha pagat res. Precisament el que nosaltres volem és un guany per la universitat no una pèrdua.

Ni pública ni gratuïta.

«SUSPICÀCIES « Trucar al Consell d'Estudiants de Lletres i concertar una entrevista no és fàcil. Després d'una setmana d'intents frustrats, em vaig desplaçar a la UAB i allà, un amic d'un amic em va adreçar finalment al Bar de Lletres on elles dues estaven esmorzant.

Vam fer l'entrevista allà mateix, sense nom ni foto, entre l'amabilitat i el desig de promocionar la idea i la suspicàcia contra la classe periodística. Enigmàtic, un noi des de lluny les anava cridant una a una, en un apart, mentre jo parlava amb l'altra. Però ni em van dir què volia ni això va frustrar l'entrevista, que és el que em temia. A la copisteria de l'empresa OCE ningú estava autoritzat per parlar.