Angel Aguirre: globus aerostàtic

«La cistella no es mou ni a 100 per hora»

23/12/2000

El soci i pilot aerostàtic de l'empresa igualadanina Kon-Tiki, Àngel Aguirre Rial, 34, va venir dijous a Sabadell per ultimar detalls amb l'empresari sabadellenc que els ha encarregat vols en globus a 4.000 metres per damunt el Pirineu i el conjunt romànic de Boí Taüll, patrimoni de la Humanitat.

Volaran els dies 27 i 28 de desembre i 3 i 4 de gener, i són vols oberts a tothom.

 


 

-Cal pujar a 4.000 metres?

-Per fer la travessa del Pirineu és imprescindible.

-No deu ser un globus turístic.

-És un globus gran de 6.000 metres cúbics. Normalment seria per deu persones més pilot però per aquesta travessa tan especial només aceptem sis passatgers perque consumim molt més gas.

-Destí?

-On ens porti el vent.

-Vol dir que no té ni idea d'on aterrarà?

-No. Amb un vent normal de Sud podem anar a parar a França, però si bufa Nord-Oest podem espetegar a la Cerdanya o l'Empordà.

-I com torneu a casa?

-Tenim un servei de seguiment amb 4 x 4 connectat amb nosaltres per ràdio que ens ve a recullir allà on siguem.

-A 4.000 metres deu fer molt fred.

-Sí, però l'hivern és la millor època per volar perque l'atmòsfera està més estable i no hi ha tèrmiques ni tubulències. Tenim vents forts a dalt i suaus a baix que és el que necessitem.

-Encara no m'ha dit la temperatura.

-Si hi ha ha inversió tèrmica s'està millor a dalt que a baix. Però hem arribat a volar a 50 graus sota cero. Al cos no passem mai fred perque els cremadors del globus ens escalfen. Però recomanem anar ben calçats.

-És respira bé?

-Sí. 4.000 metres és el límit. De tota manera portem oxígen per si algú té dificultat.

-Què enganxa de volar en globus?

-Que és més una sensació de flotar que de volar. És molt quiet. La cistella no és mou gens ni a 100 per hora. No es mou ni un cabell.

-No ho entenc.

-Molt fàcil. Anem a la mateixa velocitat que el vent. Anems a dins del vent. Per això no patim gens de vent relatiu. Si no veiessis com es mou la terra juraries que estàs quiet.

-Una sensació extranya.

-A 4.000 metres és increïble, però a dos metres encara més. És l'únic aparell que et permet seguir el relleu del terra o pujar a un arbre i tornar a baixar. A vegades freguem les espigues d'un camp de blat o agafem pinyes dels arbres. Ara, a l'Amazònia veurem la part de dalt de la selva cosa que no ha vist ningú.

-A l'Amazònia!

-És l'expedició Turpial, el nom d'un ocell de l'Amazònia perque volem fer un reconeixement d'aus en vies d'extinció.

-Quí hi aneu? Quan? Com?

-Marxem el 15 de gener, hi estarem cinc setmanes i som quatre pilots de la Kon-tiki, sis tècnics i un equip de TV3. El seguiment, en lloc de terrestre, serà per la xarxa fluvial, amb una barca fora borda que ja tenim llogada.

-Podreu aterrar?

-Potser no. Suposo que ens mullarem bastant.

-Perills?

-Malalties tropicals, insectes i, potser, haver de passar quatre o cinc dies sense aigua potable.

-Quina experiència teniu?

-En competició hem volat el Brasil, el Japó i tota Europa. En expedició en solitari hem fet Marroc i també Brasil.

-Jules Verne es va equivocar molt?

-Quasi en res. Un company d'Igualada ha fet les «Cinc setmanes en globus», és a dir, la travessa de l'Africa des de Zanzíbar i va confirmar la direcció del vent predominant que deia Verne i molts altres detalls. Això sí, ho van fer en un any.

-Es pot fer la volta al món en 80 dies?

-En Picard l'acava de fer en 21 dies. Però en càpsula pressuritzada i un equip tecnològic molt sofisticat, és clar.

En les mateixes condicions guanyaria Phileas Fogg.

 


 

«Nº 1 D'ESPANYA

L'equip Kon-Tiki d'Igualada que la setmana que ve volarà el Pirineu i Boí Taüll pels sabadellencs que ho demanin (trucar al 639 206 454) és el número 1 en el últim ranking d'equips aerostàtics de tota Espanya.

En el rànking mundial són prop del número 50.

Els campionats internacionals puntúen l'habilitat de navegació i la punteria en aterrar a uah dianadibuxada al terra.

Però dirigir un globus en la direcció adequada és difícil. El sistema és tan simple com pujar o baixar fins trobar un corrent d'aie que et porti allà on vols.

Però això és molt difícil.