Isidre Trullàs: budista «Quí hi entra, ja no ho deixa» 29/12/2000

Les escultures de Buda que s'exhibeixen al Casal Pere Quart fins diumenge, en la mostra de Caixa Manresa «Buda, llum d'Orient», són propietat de l'ebenista manresà, viatger i practicant budista, Isidre Trullàs Estany, 49, autor també de totes les fotografies. Fa dos grans viatges l'any i, des de en fa 25, exposa les seves fotografies en exposicions com «L'altre Amèrica», «Dones, una mirada al món», «Europa, la màgia dels Déus» o «Ciutats perdudes», totes elles vistes al Casal Pere Quart.

-En els seus viatges ha conegut totes le religions. Però s'ha quedat amb el budisme. Per què?

-Pel respecte a la natura, que me l'estimo molt. Pel respecte als demés, inclosos els animals. I per les pràctiques de meditació i ioga que m'equilibren.

-Practica cada dia?

-Cada dia faig, al menys, mitja hora de meditació. Si puc, també abans d'anar a dormir. I tant sovint com puc vaig al centre budista de Manresa. Sobre tot quan venen lames.

-Què l'ensenyen els lames?

-A combatre l'enveja, els gelos, la sobèrbia... són aspectes que pots millorar molt amb determinades tècniques de meditació.

-Difícils?

-A mi em va costar anys. Deixar la ment en blanc és molt dificíl. Hi ha tota una sèrie d'exercicis: concentrar-se en un objecte, en colors. Si practiques molt, però molt, al final ho acaves aconseguint.

-Val la pena?

-Ja ho crec. A més d'equilibrar-te en tots els aspectes de la vida, et desperta els sentits: acaves notant intensament l´olor de la taronja, el tacte de la pluja...

-Herman Hesse, a Sidharta, parla d'una intensa época sexual de Buda en la seva iniciació cap a a la il.luminació. La vostra exposició no en diu res. A quí hem de creure?

-De la vida de Buda no se'n sap gaire, però aquest aspecte és cert. El tantrisme tibetà també barreja religió i sexualitat. I hi ha tècniques de meditació per no tenir orgasmes, no malgastar energia sexual i poder tenir moltes relacions seguides amb una persona.

-Doncs judaísme, cristianisme i islamisme reprimeixen el sexe per plaer.

-El budisme és molt més tolerant amb el sexe però també reprimeix les relacions amb menors o persones que no ho desitgin.

-Buda també es va desenganyar d'un ascetisme més radical encara que el de Santa Teresa de Jesús o Sant Agustí. L'ascetisme tampoc és el camí?

-El desdejuni va molt bé per netejar cos i ment. Però ell el va portar a un grau extrem i no li va funcionar.

-Per què Buda atrau tant a Occident?

-Perque estem molt agobiats i necessitem tranquilitat. Pot semblar esnobisme, però qui hi entra ja no ho deixa.

-El catolicisme també lluita contra enveja i sobèrbia i la seva oració també dona pau. A vostè no li serveix?

-Personalment les oracions no em fan gaire efecte. Si no hi poses una mica de tu mateix física i mentalment, no és tan eficaç. Respecto els qui van a missa i passen el rosari, però a mi mai no m'ha servit de massa.

-Els rituals budistes són tan enfarfagats o més que els catòlics.

-Bé, el budisme té moltes branques. Jo amb algunes no hi combrego massa, la veritat. M'agraden les coses simples.

-Li molesta que aqui la gent se'n rigui de conceptes com nirvana, om o il.luminació?

-No! (riu) gens ni mica. Una de les coses que t'ensenya el budisme és la comprensió i el respecte els demés. Els que ho coneguin millor ja veuràn més endavant que no és cosa de per riure. Però no em molesta gens.

-A Orient el budisme també guanya adeptes?

-No. Allà estan descubrint el materialisme, els diners i les noves tecnlogies i l'espiritualitat s'està quedant molt estancada.

-A quin país es viu el budisme amb més autenticitat?

-Buthan, Laos i Birmània i les zones rurals de Thailàndia i Japó.

-El budisme creix a Catalunya?

-Sí, però molt-molt lentament.

Poc a poc i bona lletra

«UN TEMPLE A CASA D- Les escultures de Buda que s'exhibeixen al Casal Pere Quart només són una petita mostra de la seva col.lecció de cinquanta recullides per tot Asia. Les té exposades en una habitació de casa seva, una casa en la que predomina l'olor d'incens, barrejades amb un munt de plantes, la seva altra

afició. És una sala especial, d'aspecte quasi selvàtic, en la que ell medita mitja hora cada dia, com a mínim. «Des que practico, diu, entenc millor a tots els qui m´envolten i a la vegada ells m´entenen millor a mi».