Claude Alranq, joglar occità «Trebalhi a dubrir los uehls, los còs e lo còr» 15/6/2001

L'actor occità i professor de teatre a la Universitat de Niça Sophia Antipolis, el veí de Pesenas, Claude Alranq, 54, va acceptar ahir, per telèfon, per e-mail i per fax, respondre en occità a preguntes en català. Demà dissabte, a les 12 del migdia, representarà en solitari l'espectacle Jouerie du Pays d'Adissiatz al pati de l'Alliance Française.

-Què allunya i acosta l'occità i el català?

-Cresi qu'al Atge Metjan, occitan e catalan eran lengas quasi-parieiras. Lo debarrament (evolució) istoric desseparat las lengas e los pòbles. Mas lo substrat cultural iberic, la mar e la montanha, tanbe la latinitat, mantenon friaritat (germanor) que pot engimbrar (engendrar) un rescontre novel.

-Es parla avui en dia occità al carrer?

-Uèi (avui) l'occitan n'es parlat que dins las montanhas o ben entre gents que vòlon gardar la nòstra cultura. Per plaser o per lucha. Memòri e imaginari. Pauc al trabalh de cada jorn.

-Pauc vol dir poc?

-Pas beaucoup, (no gaire).

-És llavors una llengua en extinció o d'ús creixent?

-De joves l'aprenon. D'estrangiers que venon aici tanben l'aprenon. Son minorataris mas acquò es novel e ecsemplari.

-Acquò vol dir això?

-Òc.

-I òc vol dir sí.

-Òc.

-Molt bé, ja ens anem entenent. Els seus fills parlen la llengua d'oc?

-Mos enfants son pichons. Començon de parlar la lenga nòstra que son dins una escola Calandreta, (explica en francès que és una escola privada d´inciativa familiar sense cap ajuda estatal per a que els nens aprenguin en les dues llengües).

-I els seus pares?

-Mos parents mo parlavan pas gaire òc. Mos reires grands (els meus avis) que si. Li avia pas de calcul. Aquò venia coma venia.

-Vol dir que era una cosa inconscient, espontània?

-Oui, pòble alienat fuguerem (era un poble alienat).

-La llengua d'oc és coneix com el patuà. És aquest un terme ofensiu?

-Patès es pejoratiu. Pasmens (per tant) de mond o dison per que an pas jamai poscut identificar la sèuha lenga.

-Vol dir que ho diuen sense voluntat d'ofendre?

-Ignoren la sèuha propa lenga e dison patès mas pas cap de mesprès. Cal probar qu'es una lenga vertadieira.

-L'occitanisme és només un moviment lingüístic o també polític i cultural?

-L'Ooccitanisme es subretot cultural mas tanben politic... e pasmens deven economic.

-Anem per pams.

-Quelques occitanistes son independentists, mas la problematica de l'Occitania es força particulara. La nacion francesa e tanben una creacion occitana, mas l'identitat occitana li a pas trobat sa plaça.

-Pari, pari, m'he tornat a perdre.

-(Explica en francès que els polítics meridionals francesos sempre han estat grans republicans i per tant molts dels homes d'estat de la República Francesa han estat occitans. Per això l'autèntic estat francès represor d'Occitània es deu en gran mesura, i paradoxalment, a les aportacions occitanes).

-Els catalans coneixem bé aquestes paradoxes.

-Ara cal estre capable de portar l'eiritatge doble, a egalitat de dreches (drets).

-Sembla un moviment molt minorati. Esteu també recuperant tradicions?

-Recuperon la tradition d´òc. Nadal, carnaval, gastronomia, cants, dansa, rugby...

-Rugby occità?

-E angles, mas agrada. Altrès còp, m´agradava fòrça lo rugby. Com le tamborin e... subretot un biais d´estre (una manera de ser), de rire, de cridar... que s´es salvat per natura e dinhitat. Aquò fuguet un besonh inconscient, ora deven un manifest que mescla l´us e la creativitat, per ecsemple al teatre, la musica...

-Aqui és on entra vostè?

-Dirai que soi joglar e que ma joglaria es de partajar la vertat de la terra. Coma nòstra especifitat occitana fuguèt de se tampar la bista de nostra mort (la nostra característica ha estat tancar els ulls a la nostra pròpia mort), trabalhi (jo treballo) a dubrir los uehls, los còs e lo còr.

-Es publica literatura o poesia occitana?

-Li a totjorn agut una literatura d´òc de qualitat. Mas l´escòla l´ensenha pas gaire ara. L´article 2 de la Constitucion francesa escana (escanya) tota possibilitat d´adjuda fòrta a l´edicion, a l´escolarisacion, a la creacion... Le Centre National de Lettres sol adjuda l´edicion en lenga francesa.

-Ho teniu pelut.

-Que voletz! Es aital nòstre crotz (creu) dins l´istòria. Sera mens pesuda aquela crotz se sem mai solidaris d´un costat a l´altra de las Pireneias.

A la Val d'Aran ja és oficial

««PAYS D'ADISSIATZ» Si heu entés aquesta entrevista també entendreu «Jouerie du Pays d'Adissiatz» l'espectacle que Claude Alranq oferirà demà dissabte al pati de l'Alliance Française a les 12 del migdia.

En llengua d'oc, Addisiatz vol dir «à-dieu-tu-es», és a dir, «adéu siau». És el país dels cadets de la Gascogne, de Tartarí de Tarascó, dels trobadors i dels càtars, el món que Alranq evocarà demà. No està clar que canti, que reciti, que actuï o que interpreti. Ho farà tot en un espectacle inclassificable que ell anomena «Jouerie».