Eduard Vinyamata, conflictòleg «Tant ETA com el govern espanyol cometen actes de violència» 23/6/2001

El Rotary Club Sabadell ha convidat el mediador en els conflictes de l'Ulster, els Balcans i Colòmbia, Eduard Vinyamata Camp, 53, al sopar-tertúlia del proper dilluns al Restaurant Forrellad. Especialista en resolució de conflictes, doctor en Ciències Socials per la Universitat de Perpinyà i llicenciat en Ciències Econòmiques per la Sorbonne de París, dirigeix l'Institut Pau i Treva de la Universitat Ramon Llull, la revista Conflictologia i el Campus for Peace de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC.

-Acava d'arribar de Colòmbia.

-M'han convocat per participar en el procés de pau. Però permeti'm que sigui discret perque tot sòn negociacions encara en tràmit.

-Doncs parlem de l'Ulster, on vostè va treballar fa deu anys.

-Vaig participar en les conferències de pau, unes reuniones no-públiques a Belfast amb especialistes i professionals de molts països. Tots donavem idees sobre possibles vies de solució al conflicte.

-Va servir d'alguna cosa?

-N'estic convençut perque moltes de les propostes que es van fer allà, després s'han aplicat.

-Per exemple?

-Per exemple s'han rodat mitja dotzena de pel.lícules tipus En nombre del padre. Això va sortir d'aquelles pluja d'idees, per modificar percepcions negatives i explicar les raons dels grups beligerants.

-Què més va sortir d'aquelles negociacions?

-Una altra idea que també es va fer realitat va ser l'associació de mares de víctimes d'ambdúes bandes.

-Euskadi encara és lluny de tot això?

-Sí, una mica lluny.

-Per culpa de quí?

-Donar les culpes a algú és una mala manera de començar. Tothom té les seves raons. Quan els conflictes es miren amb perspectiva es veu que tots dos bàndols cometen actes de violència.

-Tradueixi això al context vasc.

-Tant ETA com el govern espanyol cometen actes de violència. La única diferència és que el govern espanyol està emparat en una legalitat que li és favorable, però que no és raonable ni legítima.

-Són realment comparables les dues violències?

-Recordem que violència és qualsevol cosa que pugui perjudicar a l'altre, tant un assassinat com un ús violent de la justícia, la política o els mitjans de comunicació.

-Què pot fer el govern espanyol?

-D'entrada cumplir el compromís internacional en política penal que obliga a situar els presos a prop del seu domicili. Espanya ha firmat aquest acord, però no el cumpleix.

-Creu que amb això n'hi hauria prou per a que ETA abandonés les armes?

-Aixó i algunes coses més. Vull deixar ben clar que assassinar i extorsinar, com fa ETA, és absolutament reprobable. Però també és veritat que els mitjans de comunicació estan molt controlats i...

-...amaguen informació?

-Amaguen tortures i coses com que el 70% dels presos d'ETA tenen sida. Amagar això també és violència i la violència sempre genera més violència a l'atra banda.

-La famosa espiral?

-Exacte. Aquest és un axioma irrefutable i ho demostra el fet que tots els recursos policials contra ETA no estan donant cap resultat.

-Ibarretxe és una esperança?

-Ho fa bé. Intenta conciliar.

-Canviem d'escenari. No justifica vostè que un jove de Gaza sense cap futur i que no pot estudiar, desplaçar-se ni comprar menjar, llenci una pedra a un soldat israelí?

-És una violència comprensible, una reacció molt humana, pero evidentment contraproduent. Tan contraproduent com la violència estructurada de l'estat d'Israel. Hi ha altres formes de lluitar pels propis interessos.

-La violència és natural a l'home?

-Sí, però també és un error.

-Un error de la naturalesa?

-La naturalesa ens dona la força imprescindible per mantenir-nos en vida. Però quan aquesta força es descontrola i perjudica l'entorn és un error humà, com els accidents de trànsit.

-Hi ha una causa comuna a tots els conflictes?

-Sí. Tots els conflictes, els de parella i els bèlics, tenen com a causa una necessitat que genera una angoixa sana que estimula a l'acció útil, però que, a vegades, es descontrola.

-¿Darrera Aznar hi ha angoixa descontrolada?

-És clar. L'angoixa de que el país vasc s'independitzi per ell és extraordinària, per qüestions polítiques, personals i emocionals.

-Històricament les religions han aplaivagat o aguditzat conflictes?

-Les religions pacífiquen l´ esperit. Però les esglèsies són polítiques i per tant busquen el poder.

-Els seus fills no han rebut mai un clatellot?

-Alguna bofetada s'ha escapat. Però això no és greu. El preocupant és la planificació del càstic, aquell odi que sistematitza la violència.

Mai a casa nostra

«ELS VIONETS SÓN PERUCS SEls grans violents de la història són els grans porucs. La persona que ataca sempre és la persona que te por», diu aquest especialista en resolució de conflictes.

La història, el patriotisme o els mitjans de comunicació ens presenten els guerrers i altres líders violents com els més valents. Per Vinyamata és un error: «identifiquem erròniament valor amb violència, però el valor, en realitat, és la capacitat de controlar la por». Només qui no sap controlar la por, agafa un arma.