Antoni Martí: «Una aventura americana» «Els americans són gent molt oberta» 29/6/2001

El nan de Crónicas Marcianas, Martí Galindo, és el presentador, aquest vespre a les 8, al FNAC de la Plaça Catalunya de Barcelona, de l'últim llibre del filòsof i escriptor mallorquí, Alfons Martí Bauçà, 33, Una aventura americana (Pagès Editors). Amic de tot el que sigui políticament incorrecte, barreja assaig i diversió, coqueteja amb els espanyolistes per pura provocació i s'ha convertit en la bèstia negra del nacionalisme català. Dimecres va ser a Sabadell per promocionar Una aventura americana.

-És el petit Galindo el més apropiat per a presentar el seu llibre?

-Som amics personals, li vaig demanar i va acceptar amb la condició de dir el que li donés la gana. M'encanta Crónicas Marcianas.

-No és televisió escombraria?

-No. Crónicas Marcianas té el talent d'un presentador que atrau l'escombraria però per mostrar-ne el costat més ridícul. Sardà se'n riu dels seus personatges.

-També els aprofita per pujar l'audiència. En depén.

-Els aprofita però se'n fot d'ells. Jo que mai miro Gran Hermano, gràcies al Sardà puc trobar divertit el que altra gent troba seriós.

-La Tamara l'ha creat ell.

-Per riure. Li tiren tomàquets.

-Una aventura americana és una novela autobiogràfica?

-Autobiogràfica sí perque aixo és un viatge amb motxilla i autoestop que vaig fer de Virgínia a Califòrnia, la ruta dels pioners, fa sis anys. Però novel.la no perque jo no sé fer novel.les. Tot és veritat.

-Sorprén l'amabilitat de tots els personatges que va trobant.

-Els americans són molt oberts. Només hi ha un cas de tres jovenets blancs, futurs assasins en sèrie, que em van amenaçar amb una pistola. Pel demés gent encantadora i molt acollidora.

-Però acostumada a la violència.

-Això sí. L'americà veu un cotxe en flames al costat de la carretera i amb prou feines li dedica un cop d'ull. Ni si immuten. I el primer que em va dir un mexicà és: «América es un gran país porque puede elegir la forma en que le maten». Ha-ha-ha.

-Sembla que a les carreteres americanes et recullen sense ni tant sols fer el senyal d'auto-estop. A Espanya ho farien?

-Crec que no. Jo he fet autoestop per Castella i no és tan fàcil.

-De bon principi una noieta li ofereix casa, llit i fins i tot escalf carnal.

-Calla, calla (torna a riure), allò va ser un malentés horrorós. Es volia ficar al meu llit i quan la vaig rebutxar perque estava esgotat, es va enfadar moltíssim.

-El predicador, el marine, el granjer, una camionera, el sheriff, dos apatxes, tots semblen sortits d'una pel.lícula.

-És així mateix. Semblava que fessin la pel.lícula per a mi sol. Fins i tot jo em veia a la pel.lícula.

-La Thelma i Louise li van sortir clavades.

-Però eren reals! Va ser així mateix. Una separada neozelandesa amb cavell afro que fa la locura de deixar-ho tot per un coast-to-coast amb un cotxe de 20.000 pessetes i recull pel camí una joveneta escapada de casa.

-I a vostè que la va posar dels nervios.

-Perque vaig fer més amistat amb la jove que amb ella. A més, només va faltar que jo em mostrés comprensiu amb els fumadors perque m'agafés més mania. No trobava el moment de deixar-me i va acavar histèrica, ha-ha-ha. Unes converses extraordinàries.

-Que provoca vostè.

-No, no, jo només em presentava. Els deia que venia d'una illa del Mediterrani que... i ells ja em ficaven dins la seva acció.

-Per què les guies turístiques parlen de paisatge, monuments i menjar si l'important és la gent?

-Perque els viatges organitzats es fan de pressa. Jo vaig coneixer la gent perque anava poc a poc, amb auto-estop i autobús. I vaig veure aquest país amb aquests persones. però si hi tornés veuria un altre país amb unes persones completament diferents.

-Però els mateixos paisatges.

-I alguns grandiosos. El cel estrellat del desert de Nou Mèxic és impressionant. A Nou Mèxic tot és divertit i espectacular. Hi ha un poble que es diu Mogollón, t'ho juro. I un altre que es diu Truth or Consequence!

-El veig excitat.

-És que a Truth or Consequence va ser boníssim. Només hi havia un establiment i era un McDonald's, però l'ambient de dins era de Saloon de Far West. Molt distès, música, xerrera, rialles.

-Repetiria?

-Potser no. Però potser sí perque si ho tornés a fer tot seria diferent. No seria tan ingenu, però.

-Provaria un altre país?

-Ho he fet a Grècia, hi he estat tres cops i tinc molt material recollit per fer-ne un llibre: aventures, música, cultura...

-És l'Espinàs new generation?

-Espinàs recorre Espanya a peu, ho escriu i a mi m'agrada. Però em consider més hereu d'en Humbolt, dels tots els viatgers del XIX...

...i de Galindo

«TIERRA DE FARISEOS Amb la mateixa distància que veu els americans, observa també els catalans. D'una profunda i molt crítica anàlisi històrica del folklor polític català, en va sortir el seu assaig En tierra de fariseos que ha desagradat profundament els dos costats de la Plaça Sant Jaume.

Desmunta la 'tragèdia' de mossen Cinto, parla d'un catalanisme genuinament racista, d'una comunitat montserratina conxorxada amb el franquisme, d'un PSUC montserratí i d'un Tarradellas víctima.