Juan A. Muñoz: el ros de Cruz y Raya «Estarem junts fins que la mort ens separi» 30/6/2001

El ros dels humoristes Cruz y Raya es català i parla català la mar de bé. Juan Antonio Muñoz Pérez, 35, va nèixer a Barcelona i te família a Cerdanyola, Badalona, Martorelles, Abrera i Santa Coloma. Ahir, amb el seu company José Sánchez, va fer el pregó de Festa Major de Barberà del Vallès i per la nit van començar la seva gira per Espanya amb una actuació al camp de futbol.

-De veritat ets català?

-Vaig nèixer al Clínic de Barcelona, vaig viure tota la infància a Sagrera-Navas i a Santa Coloma i tota l'adolescència al Paral.lel.

-El Paral.lel et va predestinar a l'espectacle?

-Potser sí perque de molt jove ja vaig començar a actuar en solitari. Recordo que venia molt pel Drac Roig de Cerdanyola, junt amb Jordi L.P. que és de la meva quinta i un gran company.

-I si t'anava tant bé per què vas marxar a Madrid?

-Aqui a Catalunya hi havia molta competènia i quan vaig anar a la mili i vaig trobar al Jose ja ens vam quedar allà tots dos. Però al principi treballavem per separat, eh?

-Una empresa i dos espectacles?

-És que ens pagaven el mateix si anavem dos com un. O sia que ens vam dividir i cadascú es guanyava la vida pel seu compte fins que ens vam fusionar.

-I ja mai més t'has deixat caure per Catalunya.

-I tant que vinc. I força perque ma mare viu «between», és a dir, entre Barcelona i Madrid i si puc l'acompanyo. I a més tinc un café teatre a Barcelona, «Laboratori», -per cert digues que és a Balmes, 90- que me'l porta el meu germà de Cerdanyola.

-Tot un empresari.

-És un lloc perque hi actuin els nous artistes, músics, còmics, de tot. A vegades actúo jo mateix. Allà hem fet jam sessions guapes amb Raimundo Amador, Los Manolos, el Segarra dels Rebeldes...

-Aquests ja són consagrats.

-Sí, però també hi va gent desconeguda. Em fa tanta ràbia veure joves amb molt de talent i que ningú aprofita, que procuro conduir-los pel bon camí.

-A tu ningú et va assesorar.

-No, però m'agrada tenir aquesta sala per mantenir el contacte en viu amb la gent. Per mi és com un gimnàs. Els còmics necessitem el directe de tant en quant. Necessito tenir la gent al davant.

-Necessites també descendència professional?

-Per descendència ja tinc un fill de 9 anys, un nano meravellós.

-No sabia que estessis casat.

-No ho estic, però des de fa tres anys mantinc una molt bona relació amb una noia de León... veïna de Sants.

-Roda el món i torna al born.

-Doncs sí. Quí m'ho havia de dir. Després de tants anys a Madrid, torno a casa i me la trobo aqui.

-Amb la teva altra parella, Jose, «el moreno de Cruz y Raya», la relació s'acavarà algun dia.

-Fins que la mort ens separi (somriu). Portem 16 anys junts i ja hem passat de tot, bó, dolent, de tot. Ara mateix hi ha molt bon rotllo i ens ho passem molt bé treballant.

-Encara us queden alicients?

-Sí. El d'avui per exemple es fer la parella de vells en directe per primer cop. Això ens estimula.

-Heu signat gales de cap de any per TVE fins el 2004. No us fa por hipotecar-vos per tant de temps?

-És com signar amb la millor sala d'Espanya. Però vaja, per ara el que tenim clar és que tornem a la tele el setembre i després ja veurem. Sempre podem fer gales de cap d'any i prou. Però és que, tío, l'últim Nadal vam tenir un 53% de share. Més que la final de Gran Hermano! (riu)

-Visca el guió?

-Que va! Si fos així Cruz y Raya estaria mort. Mira, aquest estiu debutem avui. Doncs portem un guió fet a mitges que no li hem fet ni una repassadeta. És millor improvisar. Si fos pura monotonia ens aburririem molt.

-Per imitar una persona n'hi ha prou amb mirar un vídeo un parell de cops?

-Ni així. Un dia et cau en gràcia un personatge, proves d'imitar-lo, li ensenyes a l'altre i si li agrada diem vinga va endavant. Però ara ja no fem famosos. Ens agrada més treure personatges de la vida real.

-Com el gitano. No se t'han enfadat?

-No. Jo sempre he tractat els gitanos amb molt d'afecte. A més, no faig la paròdia d'una raça, sinò d'una persona. El Peret està encantat.

-Per què Pedro Ruiz, Pajares, Alfredo Landa... tots acaven tan trascendents i seriosos?

-Perque tots portem com una espineta clavada al cor. Jo ho entenc. Però també hi ha Gila que mai no ho ha fet. Tothom es lliure de comprometre's o no.

-Vosaltres no.

-Nosaltres critiquem la Seguretat Social o la burocràcia, però no persones. Per què tio? Nosaltres hem de fer riure i prou.

-I per acavar una pregunta molt original: quí és Cruz i quí és Raya?

-L'ordre dels factors no altera el producte.

Pregunta tipus, resposta tipus

«NO ES POR NO IR Si no es por no ir. Si hay que ir se va. Pero ir por ir es tontería», diu el socorrista al company de l'ofegat. Aquesta frase, signe de tota una actitud ben espanyola, ha fet tanta fortuna que fins i tot els polítics la fan servir.

«Quan vaig sentir que la deia l'Almunia en un mitin em vaig quedar parat. No savia que els polítics també ens miraven», diu el Juan. Els dubtes se li van esvaïr completament quan Mario Conde se li va acostar en un tren per dir-li com reia amb els seus acudits.