s Cara a cara

Alberto Fernàndez, Polític Professional (PP)

«M'inflo a retallar cupons Pokémon

pel meu fill»

5/7/2001

El president del Partit Popular a Catalunya, l'advocat barceloní i actualment professional de la política, Alberto Fernàndez Díaz, 39, casat i pare de dos nens de 6 i 2 anys, va aprofitar ahir les seves vacances parlamentàries per visitar l'empresa de treball per a disminuïts, CIPO, de Sabadell.

Després de respondre llargs discursos apresos de memòria sobre l'aburrida política catalana, va acceptar una entrevista més personal.

 

 

-És dur contestar als periodistes com un robot?

-No. Acavo de dir tot el que penso i sento.

-Au vinga! Dieu el que interessa al partit i això canvia cada quatre anys.

-Jo abans de dir una mentida, prefreixo callar.

-L'altre dia va recolzar radicalment a la policia quan vostè sap, o al menys sospita, que la seva actuació a la manif...

-Si hi ha hagut un excés s'hauran de prendre mesures

-Com justifica davant la seva dona tants cap de setmana, tantes nits fora de casa?

-Li dic que la política per mi, més que una vocació, és un compromís que vaig assumir ja fa quasi 20 anys per mantenir unes idees. Intento compatiblitzar aquesta professió amb la família.

-Vostè sap que això és impossible.

-No ho és. El dia que vegi que família i política són incompatibles, és evident que prioritzaré la família. Sempre puc tornar a l'advocacia.

-Com justifica davant la seva mare ser l'objectiu d'ETA?

-Li dic que ha d'aguantar pels mateixos motius que aguanten tants altres polítics, professionals, jutges, periodistes.

-Com justifica davant del seu fills de 6 anys no haver anat a l'últim festival de fí de curs?

-Ah no! (rient) aqui no m' enxamparàs. Per mi això és sagrat. Et puc ensenyar l'agenda.

-M'agradaria molt veure-la.

-¡Oye! (A un col.laborador que és una mica lluny) Tráeme la agenda. Está en el coche. Ni m'he perdut l'obra de teatre de fí de curs, ni cap reunió de pares del col.legi, ni cap convocatòria de la mestra per informar-nos de la seva evolució.

-Aqui li porten l'agenda.

-A veure (comença a passar pàgines i no troba el dia, es posa una mica nerviós)

-No s'amoïni. El crec.

-No, no. És que t'ho vull ensenyar, home, ara m'has punxat. (Passa pàgines, li pregunta a la seva delegada de prensa qué dia acabó el colegio el Marc?. Ella li diu que el dia que vino el ministro)

-El seu fill va passar per davant del ministre?

-No. Però després de dinar amb ell vaig fer un parèntesi per anar a veure el Marc. De 4 a 5 de la tarda el ministre no em va veure el pél. Mira! Aqui està, 18 de juny (escrit a mà es llegeix 1.Matas, 2.Marc-cole).

-Comprovat.

-I ara t'ensenyaré totes les etiquetes de Pokémon que li retallo al Marc de les ampolles d´aigua cada cop que em posen aquesta marca. Mira (mostra un sobre plé d'etiquetes) M'inflo a agafar Pokémons.

-Veig que cada dia té set o vuit actes.

-Sí, i avui, mira, l'aniversari de la meva dona (llegeix: Cumpleaños).

-Ja li ha comprat un detallet?

-Ara quan marxi de Sabadell aniré a comprar-li alguna cosa perque sino s'enfadarà i amb tota la raó.

-Quina idea porta?

-No tinc ni idea, tu.

-Si és de compromís ho notarà.

-No, no ho serà. De cap manera.

-Ser desautoritzat per Madrid, com en els peatges, és una altra de les ingratituds de ser polític?

-Significa que el PP de Catalunya mantenim vius alguns debats enfront de Madrid.

-És dur saber que darrera de cada somriure hi ha una esperança de rebre diners o favors?

-No.La gent és molt més altruista del que ens pensem.

-La seva visita, al CIPO, per exemple, implica una subvenció?

-No té res a veure. He vingut perque m'agrada escoltar tots els sectors.

-En quin moment ha estat a punt d'engegar-ho tot a passeig?

-A vegades quan allò que compensa i que no compensa es desequilibra, es perd una mica la il.lusió.

(Una noia de Ràdio Nacional li demana si no ha estat prematura la returada de l'oli de pinyolada de tot el mercat, tal com ja s'està denunciant. Ell justifica la mesura del govern pel bé de la salut pública)

-Si fos de l'oposició hauria dit tot el contrari, no?

-No. Hauria dit exactament el mateix. Quan colisionen els drets del consumidor i els productors sempre ha de primar el consumidor

-La gran satisfacció que tot ho compensa és sortir a la tele, manar molt...? I, si's plau, no em digui allò de servir al poble.

-És tenir la consciència tranquila d'estar treballant pel que penses. Compensa la capacitat de resoldre problemes i la coneixença de tantes persones que t'enriqueix humanament.

Marc salva´l.

 

«PEATGES

Sobre l'escandalós tema dels peatges d'autopista (a Catalunya es paguen el 80% de les vies ràpides mentre que a la resta d'Espanya només el 20%), Fernàndez Diaz va dir:

«El compromís del Partit Popular és alliberar trams, rebaixar les tarifes i imulsar la construcció de vies alternatives a les de peatges».

El problema és que la creació de fons per alliberar tots els peatges, aprovat al Parlament de Catalunya per unanimitat inclós el PP català, va ser tombat a les Corts pel P.P. espanyol.