Carles García, la sida a Senegal «A l'Àfrica tenir la sida és una vergonya» 6/7/2001

Actúa Vallès està dedicant esforços, diners, voluntaris, lucidesa i molta generositat a la creació d'una casa d'acollida per nens afectats per la sida a la ciutat senegalesa de Mbour, a 82 kms de Dakar. L'antropòleg i voluntari d'Actúa, Carles Garcia López, 29, acava de tornar d'allà on ja ha inspeccionat el terreny, ha conegut els nens beneficiaris i ha lligats detalls amb l'ONG Waw Coumba.

-Per què Actúa Vallès es posa ara a treballar tan lluny de Sabadell?

-La nostra feina és lluitar contra la sida. Sortosament a Europa la malaltia està ja relativament controlada. Ara mateix el greu problema és al continent africà.

-Quina és la situació a l'Àfrica?

-Allà la sida és mort segura. Milers de persones moren diàriament per la sida.

-No hi ha medicaments?

-Hi ha retrovirals i, concretament a Senegal, s'ha arribat a un acord amb les multinacionals per abaratir-los, però així i tot surten caríssims.

-Quí els ha de pagar?

-Cada malalt. Aqui l'estat paga els retrovirals dels infectat de VIH. Allà se'ls ha de pagar cadascú de la seva butxaca.

-És aquesta la clau que converteix la sida en epidèmia allà, però no aqui?

-És una de les claus. Una altra és la prevenció. Aqui s'informa obertament de les conductes de risc i els mètodes preventius. A l'Àfrica és una malaltia que encara està vista com una vergonya. Si vols parlar del tema ho has de fer amb molt de tacte.

-Expliqui'm això.

-És un tema tabú, ningú no en parla. Hi ha gent que mor de sida i ni ho sap. Es pensa que ha mort de tuberculosi.

-Per què fa vergonya?

-Quan una persona té la sida ella mateixa es veu com un monstre i la societat li dona l'esquena. Molts cops la mateixa família se n'avergonyeix.

-Pel que té de promiscuitat?

-Per això i perque la gent rebutxa a l'infectat per por a infectar-se. Hi ha més por que informació, com aqui fa quinze anys.

-Es nota la por?

-Quan arribes al país no notes res. Tothom riu i sembla feliç. Però quan toques el tema veus que la gent te'n parla en veu baixa i si passa algún veí canvia de tema.

-Quines són les xifres?

-Al Senegal un 4% de la població la pateix. A països com Botswana un 40% de la població entre 20 i 40 anys.

-Què podeu fer-hi vosaltres?

-El nostre projecte és molt integral. Es un centre d'acollida per una vintena de nens infectats pel VIH o bé orfes d'un o els dos pares morts per la sida.

-Per què integral?

-Perque donarem suport mèdic, psicològic i psicopedagògic per millorar-los l'autoestima, tasques de prevenció, anàlisis, educació i formació professional perque els nanos, als 15 anys, puguin reinsertar-se a la societat.

-Ha parlat amb ells?

-He entrat a moltes cases, els he vist i he parlat amb els seus pares. Molts saben que moriran i el que més els preocupa és que el seu fill pugui anar a l'escola i tingui una vida normal sense caure en la marginació. És el que mirarem de donar-los.

-A l'Àfrica, la sida esdevé problema social?

-És clar. Sovint els orfes d'infectats són discrimants i es queden sense diners. Si un o els dos pares moren de sida, els nanos, que poden ser set germans, es queden automàticament marginats de la societat. Allà fins i tot l'escolaritat costa molts diners.

-I si el pare o mare infectat encara viu?

-Quasi pitjor perque les despeses pel tractament són tan elevades que ensorren econòmicament a la família i els nens s'han de posar a treballar als 10 anys.

-Si només teniu un terreny, la cosa va per llarg.

-Necessitem 43 mil.lions de pessetes per construir la casa i engegar el centre que ja hem demanat a Generalitat, Diputació i Fundació La Caixa.

-Quines garanties oferiu?

-La nostra seriositat i la de l'ONG senegalesa, Waw Coumba, que ja han fet projectes magnífics de planificació familiar, salut materno-infantil, tontines...

-Tontines?

-Els tontines són grup de dones que posen en comú els seus estalvis per actuar com a bancs. Donen microcrèdits a interessos reduïts per finançar petites empreses.

-Realment l'estat senegalés no pot fer res?

-L'estat senegalés es compromet amb els projectes un cop consolidats. Normalment, si al cap de quatre o cinc anys el projecte ha demostrat funcionar bé, l'Estat en finança una part.

-Confieu en això per mantenir el centre en el futur?

-En això, en l'apadrinament de nens des d'aqui, en la venda d'artesania o productes agrícoles i altres iniciatives econòmiques.

Resistència global

«EL FRACÀS DE ANAN La negativa de les potències mundials a aportar els quasi dos bilions de pessetes que els ha demanat el secretari general de les Nacions Unides, Kofie Anan, per erradicar la sida del planeta, no desanima a aquest voluntari d´Actúa Vallès.

«Tard o d´hora els diners sortiran, diu. L´important és que, per fi, el tema ja s´ha plantejat com un problema global, de tot el món, que és el que és». Bastant abans que els països rics, Actúa Vallès ja s´ha adonat de que el «seu» problema, és el meu problema.