Carmen Corrales: ONG de regal «És el regal que em fa més il.lusió» 19/7/2001

En fer es 25 anys de casats, el seu marit li va regalar una ONG de 200.000 pessetes. Amb el temps la idea s'ha anat con cretant, dimarts que ve la presentena la seva botiga de Sant Sadurní d'Anoia i el dia 4 volen cap a Mali per visitar el «seu» poble, Garmi. Tot plegat és ben extrany, però la sabadellenca Carmen Corrales Pinart, 47, i el seu marit Rafael Jariod, ja han legalitzat al registre de la Generalitat l'ONG «CC Ajuda al Desenvolupament Sant Sadurní d'Anoia» on «CC» vol dir Carmen Corrales.

-Quina cara se't queda quan esperes una joia o un viatge i et regalen una ONG?

-A mi em va encantar.

-Per què?

-Perque arriba un moment que ja tens el que necessites: una casa, un cotxe i les quatre coses de cada dia. Per què vols una joia?

-I per què vols una ONG?

-Doncs mira, és el que em fa més il.lusió.

-Com se li va acudir al teu marit una cosa així?

-Ho va consultar amb les meves filles, els hi va semblar bé i ho va tirar endavant.

-Un regal que canvia una vida?

-No pensava que tindria tanta trascendència. Però des que ha sortit en el «3 de 8», el diari de la comarca, no han parat de passar o trucar TVE-1, la Ser, Onda Cero, La Vanguardia...

-Ja ereu d'alguna ONG?

-Només som d'ADENA, que és del medi ambient, però sovint ajuden ONGs. I el meu marit sempre està ficat en coses.

-Per exemple?

-El meu home va fundar amb un altre noi el cos de bombers de Sant Sadurní d'Anoia. I ara acavem d'inaugurar un cine al darrera de casa.

-Mali és diferent.

-Dons ho hem triat de casualitat.

-Què sabieu de Mali?

-Res de res. Ara sabem que és un dels països amb la renda per càpita més baixa del món, però llavors no sabiem ni on queia en el mapa.

-I doncs?

-Un dia, el meu home, mirant una revista d'escalada, va veure un reportatge que li va cridar l'atenció. Parlava d'un noi català que es diu Salvador Campillo.

-Viu a Mali?

-Viu sis mesos l'any a Garmi, aquest poble de Mali, perque està casat amb una noia d'allà i tenen un fill d'11 anys. Porta un refugi d'escaladors, però amb moltes dificultats.

-És el vostre contacte allà?

-Sí. Ja hem parlat amb ell molts cops i l'hem visitat a Castellvell i el Vilà que és on viu mig any quan està per aqui i ens ha dit que és possible.

-Només us falta coneixer Garmi personalment.

-Salvador Campillo ens hi portarà personalment. El 4 d'agost, volem cap a Burkina Fasso, ell ens recollirà a Ouagadougou en jeep i ens portarà a Garmi.

-Però què podeu fer a un poble de Mali amb 200.000 pessetes?

-Aquest és el capital inicial, però esperem que vagi augmentant. Dimarts ja fem una presentació a la nostra botiga amb diapositives de Mali d´una amic nostre i quan tornem d'allà, començarem a buscar finançament.

-Per on començareu?

-El primer que volem fer és adaptar el refugi per escaladors de Garmi.

-Però això és per turistes.

-No perque el nou refugi el durà una persona que es podrà guanyar la vida.

-No és gaire.

-També organitzarem una xarxa de microcrèdits per a les dones. Amb aquests diners, elles posaran el seu petit negoci i quan els tornin els podrem deixar a una altra persona.

-Això ja sona millor.

-I tenim en projecte quatre preses per recollir l'aigua de pluja, una escola, un dispensari i un camp d'arrós.

-Podreu amb tant?

-Hem de poder perque viuen en una greu situació d'injustícia econòmica. Alguns productes són molt més cars allà que aqui

-Com és Garmi?

-És un poblat de 600 persones que pertany al municipi d´Hombori. Només hi viuen dones, avis i nens perque la majoria d'homes tenen feina a Bamako, la capital, que és a un mil quilòmetres.

-Quina és la principal activitat dels seus habitants?

-Són ramaders i tenen camps d'arrós i mill. En realitat ara veurem sobre el terreny les seves veritables necessitats.

-Què us diuen les ONGs més històriques? Que és una bona idea o que hauria estat millor donal-s'hi les 200.000 pessetes a ells?

-No hem parlat amb ningú.

-Et veus en cor de dedicar tants esforços i temps al projecte?

-Jo estic molt il.lusionada. M'agrada molt viatjar i si puc ajudar algú millor.

Quines coses

«DE MONTSERRAT A MALI Filla del Polígon Espronceda, Carmen Corrales es va vincular a la Unió Excursionista Sabadell, UES, de molt joveneta. Un dia, una amiga de Terrassa la va convidar a escalar Montserrat amb uns amics de Vilanova. Un d'ells era el Rafael, «el meu home».

Ara diu que escalar li fa por, pero d'aquella feta es va casar, es van treslladar a Sant Sadurní d'Anoia on porten una botiga d'informàtica i papereria i han tingut dues filles, avui de 22 i 24 anys. El març van celebrar les seves noces de plata, un altre cop a Montserrat, i en plena festa familiar, ell li va fer el curiós regal