Miquel Riera, director de La Farga «No puc entendre com se'ns pot acusar d'elitistes» 17/7/2001

La polèmica concertació d'escoles privades que enfronta aquests dies els partits polítics i que fins i tot ha provocat la demanda de dimissió de la consellera per part d'I.C., ha esquitxat als dos centres vallessans La Farga i La Vall més per ser de l'Opus que per ser elitistes. El director de La Farga, el gironí resident a Terrassa, Miquel Riera Casadevall, 40, va venir ahir a Sabadell per explicar per què aquestes escoles no són d'èlit.

-Quant val entrar a La Vall o La Farga?

-Res.

-Au vinga.

-Matitzaré: en els cursos concertats no es paga cap entrada. Un altra cosa són les etapes o cursos no concertats on sí es pot cobrar una quota incial.

-I de mensualitat?

-Tampoc res. Només hi ha unes activitats extraescolars voluntàries a 8.500 pessetes el mes. I evidentment el transport i les despeses de menjador que també són opcionals.

-M'està dient que es pot ser alumne d'aquests col.legis sense pagar ni cinc?

-Així és. El problema és que una plassa privada es valora la meitat que una pública. Així que si els centres privats no volem desaparèixer hem de demanar uns extres. Nosaltres demanem als pares una aportació voluntària per a la nostra fundació.

-Segur que recomaneu una quantitat.

-No. Hi ha qui no paga res i hi ha qui paga molt. El promig és de 15.000 mensuals per alumne.

-Carod-Rovira diu que sou les «pijo-escoles».

-I no ho entenc. Potser el 5% dels nostres alumnes són fills d'empresaris o alts directius. El 95% restant són fills de policies locals, botiguers o funcionaris.

-Emigrants?

-També: equatorians, colombians, xinesos, indis. Tenim gent amb necessitas educatives especials com síndrome de down, cecs o border-line.

-Però exigiu ser catòlic.

-Ni això. Tenim alumnes protestants, ortodoxes, hindús, agnòstics i fins i tot musulmans que es porten de casa el seu dinar sense porc.

-Per què van a una escola catòlica si no es volen convertir?

-Perque els hi agraden els nostres valors i se senten còmodes en la sòlida formació cristiana i humana que nosaltres donem. És que, de veritat, no puc entendre com se'ns pot acusar d'elitistes.

-És molt fàcil. S'us associa amb l'Opus Dei i la imatge de l'Opus és elitista.

-És clar, qualsevol notícia sensacionalista si està relacionada amb l'Opus encara és més sensacionalista. És trist, però en aquest país l'Opus encara ven. Tot l'enrenou dels polítics ha sortit per això.

-Veiem que diu cada un dels polítics. Ribó (IC) assegura que es subvencionen escoles que discriminen socialment, lingüísticament i sexualment.

-Socialment ja ha quedat clar que no. Lingüísticament tampoc perque el nostre llenguatge vehicular és el català i tots els llibres de text són en català. I pel que fa als sexes tenim una escola per a nois i una altra per a noies, sí, però a tots els donem plaça.

-Quina raó de ser té avui en dia la separació de sexes?

-A nosaltres ens dona bons resultats des de fa 30 anys. Feministes de països centreeuropeus ja ho reivindiquen perque els nens són tan absorvents que acaparen tota l'atenció dels mestres. D'altra banda a Astúries ja hi ha hagut una sentència favorable a la no co-educació. És un dret.

-Carod-Rovira (ERC) «Com es poden concertar aquests col.legis quan es tanquen escoles rurals, altres malviuen en barracons, hi ha dèficit de guarderies i el fracàs escolar és galopant?»

-Plantejar l'oposició pública-privada o treure diners a la privada perque funcioni la pública, em sembla d'una pobresa de plantejament realment notable. Els problemes de la pública no estan a la privada. Si en aquests moments la pública s'hagués de fer càrrec del 40% dels allumnes que estan a la privada, el pressupost seria inassumible per la Generalitat. Nosaltres treiem les castanyes del foc a la Generalitat.

-Se sent assetjat per la polèmica?

-No. D'una banda penso que a l'Opus Dei tenim un greu problema d'imatge. Potser (somrient) hauriem de contractar el serveis d'un expert en marketing. Però de l'altra, aquesta polèmica ha anat bé perque sortissin de l'armari les fundacions que tenen totes les escoles.

-Què pensa de la consellera Carme Laura Gil?

-Que és molt valenta, molt coherent i molt honesta. Si això no s´ha fet fins ara ha estat per covardia.

-Què teniu els de l'Opus que feu saltar espurnes allà on aneu?

-Si tingués la resposta en faria un llibre. Però em temo que a Espanya hi ha problemes atàvics. Deia un escriptor que en aquesta terra tothom va darrera d'un mossén, o bé amb un ciri o bé amb una destral.

D'alguns mossens més

«INSTRUMENTALITZATS Casualment la polèmica ha esclatat ara quan, de fet, La Vall és escola concertada des de 1996 i La Farga des de 1998. Per Miquel Riera l' explicació és clara: no és un problema de l'ensenyament,

on cap pare ni mestre s'ha queixat ni ha demandat, sinó d'instrumentalització politica. «Les subvencions es donen abans o després segons la proximitat de les eleccions. Malhauradament la política només crea problemes on no n'hi han.