Ramon Sala, barreres arquitectòniques «Convido l'alcalde de Sabadell a fer la Ronda Zamenhof en cadira de rodes» 25/7/2001

La situació de les barreres arquitectòniques a Sabadell continua essent catastròfica. La suposada sensibilitat de l'actual Consistori cap els minusvàlids no es tradueix en fets. En aquest cas la queixa la fa un arquitecte tècnic independent, Ramon Sala Pintó, 51, bon coneixedor de l'urbanisme local i pare de Jordi Sala Vela, 22, qui va amb cadira de rodes per un accident de cotxe l'any 1999 com va explicar al programa de TV3 «Entre línees»

-Per què m'ha citat a aquesta cantonada de Ronda Zamenhof amb Papa Pius XI?

-Perqué hi ha un contenidor de paper just davant la rampa de la vorera. És a dir no podem passar amb la cadira. En aquesta ciutat els disminuïts físics són ciutadans de tercera categoria.

-I no es l'únic cas?

-En absolut. Tota la ciutat està plena d'incongruències com aquesta. Jo porto al Jordi de la Plaça Granados a la Residència Albada, un trajecte gens terciari.

-I relativament modern i ample.

-Doncs cada dia em trobo amb una sèrie d'entrebancs pitjor que la pista americana de la mili.

-Més exemples.

-En aquesta mateixa vorera de Ronda Zamenhof hi ha un baixador a aquesta cantonada, però a l'anterior amb el carrer Muntarols, no n'hi ha cap.

-No és possible.

-I tant que ho és. Aquella rampa se la van oblidar. I aqui davant, a l'altre costat de Ronda Zamenhof, tampoc n'hi han.

-Què més.

-L'asfalt esta posat vuit o nou centímetres per sobre la rigola. Això fa que al baixar la cadira de la vorera, amb els 65 quilos que pesa el Jordi, la rodeta petita del davant topa, s'entrebanca amb l'asfalt.

-Això només passa a aquesta cantonada?

-No! Això passa a totes les cantonades de la Ronda Zamenhof i a la majoria de carrers nous del voltants de l'Escola Pia.

-Més?

-La Gran Via no té baixadors. Al final de Vilarrúbies, quan arribes a la Gran Via, no hi ha pas. Has d'anar un carrer més amunt i buscar la rampa del pas subterrani i, com hagi plogut, la pudor no es pot aguantar.

-Li diuen que demana massa?

-Em sembla que demanar que no posin aquest iglú aqui no es demanar massa. La mateixa persona de Serveis de Medi Ambient que coloca aqui aquest contenidor se'n podria adonar que l'està posant just a sobre la rampa.

-Els que no tenim un disminuit a casa no hi pensem

-Estic d'acord. Jo mateix abans havia aparcat algún cop a llocs prohibits. Però ara m'adono del mal que estava fent i evidentment no hi aparco.

-Vostè deu coneixer els urbanistes de l'Ajuntament de Sabadell.

-A l'Ajuntament es passen la pilota l'un a l'altre i ja estic cansat de fer de pilota de tennis. Els de Mobilitat et diuen que vagis a Via Pública, els de Via Pública que a Urbanisme, els d'Urbanisme t'envien a Serveis Socials. Ah! i per cert, ...

-Per cert què?

-Fins fa poc Benestar Social, que es qui es cuida dels minusvàlids, era a un primer pis de la Plaça del Gas sense ascensors. Ara per arreglar-ho els han portat a Can Rull. I tot l'edifici de l'Ajuntament del carrer del Sol està plé de barreres.

-Pot denunciar a l'Ajuntament.

-No m'importaria, però és trist que m'hagi de gastar uns diners en uns jutjats només per a que tot rutlli. Jo convido a l'alcalde que faci la Ronda Zamenhof en cadira de rodes. Amb això s'acavaria tot.

-La unió fa la força, però vosaltres aneu per lliure. Per què no us uniu?

-Falta una persona que vulgui treballar-hi. Jo ja estic al TRACE (Traumatismes Craneo-encefàlics). Però el problema és que quan ens passa una desgràcia així, ningú ens diu el que hi ha. Et porten a un hospital i allà et quedes.

-A l'Entre línees de TV3, sortia una noia que us ajudava.

-Pero ens la vam buscar nosaltres. És la Patrícia Oliveras, una psicopedagoa que ensenya a persones que no volen aprendre com autistes o persones en coma. Va motivar el Jordi a sortir del coma i encara ve a Sabadell dos cops per setmana. Està fent una feina impressionant.

-De no ser per ella el Jordi estaria avui en estat vegetatiu?

-No se sap i la ciència mèdica no hi creu. Però jo intueixo que sí, que si no fos per ella avui el Jordi encara estaria al llit.

-Caminarà?

-Ja mou una mica les cames i tenjim esperances. I ara es matricularà per fer el quatrimestre que li queda d'arquitecte tècnic.

-Tan bé està?

-Ho entén tot. Parla molt poc, però ho llegeix tot, fins i tot anglès, i escriu amb mala lletra. Té la seva capacitat intelectual al 98%.

-I somriu.

-Això sí. Té tantes ganes de recuperar-se, hi creu tant, que ens dona ànims a nosaltres. Des de l'accident es pren la vida d'una altra manera.

Somriu Jordi, somriu

«AMBULÀNCIA MORTAL L'accident està pendent de judici, però la Guàrdia Civil no té cap dubte, i així ho ha fet constar en l´atestat. La culpa va ser d´un ambulància. Era el dia de Sant Esteve i anaven a Andora. Prop de Berga, una ambulància

els va avançar de manera antireglamentària, va fer una falsa maniobra, va perdre el contol i va provocar una colisió frontal entre dos automòvils. Van morir dos joves i Jordi Sala va quedar quatre mesos en coma. Des de llavors va amb cadira de rodes.