Francesc Balcells: l´atac terrorista a Estats Units «Els americans estan reaccionant amb molta ràbia» 12/9/2001

L'analista sabadellenc Francesc Balcells Forrellat, 30, va tenir ahir un dels cops de sort de la seva vida. Viu a Brooklyn i treballa cada dia a Wall Street. Ahir, el dia de l'atemptat terrorista més important de la historia, ell no era a Wall Street per una sèrie de casualitats.

-Per què no l'ha agafat de ple l'atemptat terrorista?

-Perquè fa uns dies va tancar el departament del Merry Lynch Bank on jo treballava i ara estic temporalment sense feina.

-Aquesta ha estat la seva sort.

-Sí, perquè treballava just al costat de les dues torres que s'han ensorrat.

-Com ho ha viscut?

-Al llevar-me he sentit la notícia per la ràdio i, com que estic a l'altra vora del riu, a Brooklyn, just al costat del districte financer, a només dues parades de metro de les dues torres, he pujat a la terrassa.

-I ho ha vist.

-Quan he vist els dos edificis en flames, se m'ha capgirat l'estòmac, m'he quedat com estabornit, no m'ho podia creure.

-Com reaccionava la gent?

-En principi, semblava bastant tranquil.la perquè encara no donava la sensació d'una cosa tan gran.

-Ha vist com s'ensorraven els edificis?

-Ho he sentit, un terrabestall enorme. Ja era un altre cop dins de casa mirant la televisió. He sentit el soroll i de seguida he hagut de tancar les finestres perquè entrava pols, cendres i partícules cremades de les dues torres. Han creuat tot el riu fins a casa.

-La gent ha perdut llavors la tranquil.litat?

-Sí, en aquest moment tota la gent de Brooklyn s'ha refugiat a casa perquè no es podia respirar. Quan ara miro i veig el perfil de Nova York sense les dues torres se'm fa molt estrany.

-I ara (són les 9'45 de la nit hora espanyola)?

-L'ambient sembla tranquil, però hi ha molta angoixa. Tothom és a casa intentant contactar amb les persones de Manhattan que coneixen, amics, companys de feina.

-Vostè també?

-També ho intento. Tinc molts amics al districte financer, però no he aconseguit contactar amb cap col.lega perquè l'antena de la telefonia mòbil era precisament a una de les dues torres. Ningú no sap on és la gent.

-Diuen que la gent està marxant de la ciutat a peu .

-Sí. La meva nòvia, que avui tenia classe d'anglès al carrer 45 de Manhattan, és a dir, del Midtown caamunt, no pot tornar a casa perquè totes les entrades i sortides estàn tancades. Ni tant sols va el metro.

-Ha pogut parlar amb ella?

-Sí, m´ha trucat i diu que està veient una riuada de gent caminant cap el nord de la ciutat, buscant els ponts de l´illa. Però no poden sortir.

-Què ha pensat quan ha vist que també el Pentàgon i el Capitoli havien estat atacats?

-M'he quedat en estat de shock. És una sensació d'horror.

-Aquí es parla de guerra.

-Aquí també. Es parla de Pearl Harbour, de Tercera Guerra Mundial... El cap de les forces d'Estats Units a Bòsnia, Leslye Clark, i l'ex-ambaixador de Nacions Unides i gestor de Dayton, Richard Holdburn, han dit que caldrà respondre amb contundència no només contra els terroristes sinó contra els països que els recolzen.

-S'està agredint els àrabs de Nova York?

-Jo estic a Brooklyn Heights, just al costat de Cobble Hill on hi ha una comunitat àrab molt important i.... no m'agradaria estar a la seva pell.

-Hi ha ràbia antislàmica?

-Molta ràbia perquè acaben de passar per la tele imatges dels palestins de Gaza que celebren l'atac pel carrer. Són quatre gats, però hi ha la impressió que els àrabs n'estan contents.

-Bush està sortint poc per TV?

-Sí, ha sortit tard i després poc i en diferit i això dóna impressió de fragilitat, de feblesa.

-Tot el país dóna aquesta imatge fins i tot militarment. De què serviria ara un escut antimíssils?

-És clar. És un nou tipus de guerra.

-Com és possible que cap servei d'espionatge hagi previst una operació tan ben preparada.

-Molts comentaristes són crítics contra el servei d'intel.ligència. Realment ha estat un fracàs flagrant.

-Vostè té por?

-No. No tinc por, però tinc un nus a l'estòmac. Només em pregunto on hem anat a parar. Encara no ho he assimiltat. He tingut tanta sort...

-Ja ho pot ben dir.

-A més tenia... tinc... o tenia una reunió aquest dijous en un pis de les dues torres. Era un headhunter (caçatalents) que m'havia de recol.locar. No sé si encara deu ser viu o no.

-Què passarà demà?

-Suposo que tot estarà paralitzat almenys una setmana. Aquí, a Brooklyn, la vida segueix normal.

-S'adona que és al focus de la notícia més important qui sap si del segle?

-No, encara no ho he paït. Només estic angoixat.

El pitjor ja ha passat

«La xifra Ahir la xifra de morts era la xifra més esperada i més temuda. Ningú no gosava avançar res. «Però era hora punta -diu Francesc Balcells- i allà la gent es posa a treballar molt d´hora. Jo mateix m'hi posava a les 7 del matí».

Es calcula que en aquella hora i en aquell nus de comunicacions hi circulen unes 50.000 persones. Això sense comptar els que ja són als edificis. L'evacuació va ser ràpida, però ningú no sap si suficientment ràpida.