M. Antònia Gili, micro-crèdits «Els equatorians són unes persones excel.lents» 22/9/2001

Des de fa tres anys la veïna de Valldoreix, M. Antònia Gili Marquès, 66, àvia de divuit néts, dona crèdits sense interessos a immigrants equatorians. La seva entitat, Fons Social Sant Cugat-Valldoreix, compta ja amb un centenar de col.laboradors i amb només quatre mil.lions de pessetes ja ha ajudat per valor de dotze. Cada pesseta es deixa tres cops l´any.

-Com va començar?

-Jo col.laborava amb Càritas de Valldoreix i, fa tres anys, ens va venir una dona plorant. Necessitava 120.000 pessetes per viatjar al seu país i recollir el visat.

-No va desconfiar?

-No. Era una persona amb feina però sense papers i ho vaig trobar tan trist que me'n vaig anar a casa molt angoixada. Com que feia poc temps havia vist un reportatge sobre el Green Bank de la Índia i Bangla Desh, se'm va encendre la bombeta i vaig dir 'per què no?'

-I li va donar els diners.

-Li vaig demanar al meu marit, hi va estar d'acord i li vam deixar. Aquell mateix matí ho vaig començar a explicar i la gent ja em va començar a donar diners.

-Li va tornar?

-Bé (riu), aquesta primera dona és la única que no me'ls ha tornat tots. Encara li falten 30.000 ptes. Però tots els altres crèdits han estat sempre retornats.

-Què els fa tornar-ho?

-La seva dignitat. Allà ells eren algú, però quan arriben aqui no són ningú i aquesta és la seva primera oportunitat de demostrar-nos que tenen un honor. Sempre els diem que, en realitat, els cobrem un interès més alt que qualsevol banc.

-Per què?

-Perque s'hi juguen el prestigi de tot el seu col.lectiu. I ells saben que els diners que ens tornin seran per un company seu.

-Segur que tots el tornen?

-Tots. No falla ningú. Quan a una persona l'escoltes i la mires els ulls, recupera una mica aquella dignitat perduda i llavors vol demostrar que és una persona digna.

-Vostè fa una doble feina: econòmica i moral.

-I la més important és la moral.

-Es pot demanar més d'un crèdit?

-Si tenim diners sí, però ara ens arriben tantes sol.licituds que no podem. Hem hagut d'establir prioritats: primer el passatge, segón per portar els nens, tercer...

-Només equatorians?

-També hem fet prèstecs a un colombià i un peruà i no tindriem problemes en provar-ho amb magrebís. Però sí, la majoría són equatorians, unes persones excelents.

-Què demaneu?

-Que ja tinguin feina, que estiguin censats a Sant Cugat i que els presenti algú del seu entorn que nosaltres ja coneguem o una assistenta social.

-I si no tenen feina?

-Bé, ara resulta que tenim una borsa de treball. Com que la gent ja ens coneix, ens demanen dones de fer feines o cangurs a nosaltres i els posem en contacte.

-Sempre té líquid?

-No. He passat moments de molta angúnia A vegades estem en números vermells i ho passo molt malament. He de posar diners de la meva butxaca.

-Sempre tracta amb dones?

-Sempre. Em sap greu dir-ho, però elles són més responsables.

-Com continua aquella història?

-Després d'aquella primera noia en van venir dues més que vivien al seu pis. També necessitaven diners per un avió a Quito i aconseguir allà el visat.

-Però encara hi han d'anar?

-Els matrimonis que viuen aqui poden aconseguir una exenció de visat. Però les dones que venen soles, viatgen allà i, de passada, poden veure els seus fills que és el que més desitgen. I un cop allà ho han de pagar tot. Fins i tot un lloc a la cúa s'ha de pagar.

-El primer cop venen com a turistes?

-Sí i amb un deute enorme, el que ells en diuen la bolsa. S'han hagut d'endeutar per pagar-ho tot i per poder ensenyar 2.000 dòlars als aduaners espanyols. Això és el primer que tornen, però de la resta els bancs d'allà els cobren un 20%.

-Està sola?

-Ja no. Ara som quatre, dos homes i dues dones de Sant Cugat i Valldoreix a parts iguales.

-De Sabadell?

-A Sabadell tenim col.laboradors molt importants. A més la Fundació Caixa Sabadell ens ha donat una ajuda i un compte corrent el tenim amb ells (2059-0412-12-8000034376).

-Us arriben donacions?

-Van arribant, Ja en tenim un centenar. Al principi era un degoteig de petites quantitats i ara de tant en quant n'arriba alguna de molt gran i tot. I és bonic perquè també hi ha gent que ens deixa diners per a que els movem nosaltres mentre ells no els necessiten.

-Col.laborar desgrava?

-Ara ja sí. Ara cada donació desgrava un 20% perquè estem adherits a Acció Solidària Contra l'Atur, una fundació civil que presideix l'ex-abat de Montserrat Cassià Maria Just. Els estic agraïdíssima, m'han fet sentir molt estimada.

S'ho ha ben guanyat

«ARA TOCA SABADELL El Fons Social Sant Cugat-Valldoreix sembla que va ser el primer banc gratuït per immigrants. Actualment, s'ho plantegen a Granada i Castelldefels. «Començar costa molt, perque sembla una bogeria, diu Maria Antònia Gili.

Però si aquesta entrevista ha de servir per alguna cosa m'agradaria que fos per a que neixi a Sabadell un altra entitat. Nosaltres els ajudarem tant com poguem. Però és molt important que siguin l, entitats locals per donar aquest tracte humà i poder-los mirar-los a la cara».