Pep Carpena, turista de terrorisme «No hem vist les torres, però han sigut unes vacances perfectes» 26/9/2001

Va viure l'atemptat al World Trade Center des de pocs kilòmetres, però encara es va quedar dotze dies més a Nova York, i va passar, assegura, unes vacances molt tranquiles i amb poqueta gent a tot arreu. A l'actor del Teatre del Sol i comercial de Ferrreres Sabaters, Pep Carpena Ferreres, 29, li ha agradat viure un aconteixement històric tan interessant, però no ha tornat gaire impressionat. «A casa ja em diuen que sóc una mica fresc», somriu.

-Vendre samarretes de l' atemptat no és morbós?

-No. Ni véndre-les ni comprar-les. Als dos dies ja les venien a tot arreu. I vuit o deu models diferents: amb les torres cremant-se, amb diferents eslògans, les típiques de N.Y. de saldo perque ja s'acava l'estiu... Jo em vaig quedar aquesta perquè hi ha les dates de les torres: 1975-2001.

-Les compraven els turistes?

-No. Les compraven ells. Aquesta samarreta t'està dient que Déu salvi a Amèrica. Aqui diu (llegeix): Pots destruir les torres, però no l'esperit i la llibertat dels americans.

-Més merchandising.

-Les postals de les bessones que al tercer dia, ja costaven el doble, cinc a un dòlar. I les fotografies d'autor del World Trade Center. A Cental Park vam veure un noi que en va vendre més de vint en una hora.

-I les banderes?

-El 80 % dels aparadors lluïen la bandera. I la gent la porta a la butxaca dels pantalons, a l'antena del cotxe. Suposo que si a nosaltres ens fessin una cosa així també posariem la senyera a tot arreu.

-Màscares de gas?

-A la venda no en vaig veure.

-Quin és l'ambient urbà?

-Per tot arreu hi ha espelmes, flors, cartells. Alguns cartells fets per persones anònimes, amb els seus folis i la seva impressora i amb lemes com No ens guanyaran, Ull per ull, dent per dent, Los hispanos de N.Y. con América.

-Què pretenen els que posen la foto de la persona desapareguda?

-No ho sé perque hores d'ara ja no hi ha supervivents. És més un tribut que altra cosa.

-Com vau viure l'atemptat?

-L'incendi de la primera torre el vam veure per la pantalla gegant de Tìmes Square. Vam seguir baixant i anavem veient per televisions d'aparadors com van caure. Quan vam arrivar a Canal Street ja estava tot acordonat.

-Altres sabadellencs a Nova York van decidir tornar ràpidament cap a casa. Vosaltres no?

-Jo gens, a mi m'agradava viure en primera línea un esdeveniment històric com aquell. L'Anna tenia una mica de por.

-Què vau fer?

-Vam entrar a un Easy Everything, un lloc amb 800 PCs, i vam començar a parlar per mail amb els nostres amics i familiars d'aqui. Ningú ens tanquilitzava. Més aviat al contrari.

-Què us deien?

-Que si Nostradamus, que si la Tercera Guerra Mundial. Cada cop que ens connectavem, a l'Anna li canviava la cara. Més els diaris hispans, més els veïns que treien la tele al carrer, més els grups de 20 o 25 que escoltaven les notícies de la ràdio d'un cotxe aparcat.

-Així i tot us vau quedar.

-Al cap de dos dies vam preguntar a la nostra companyia aèria i ens va dir que nomes ens podria avançar la tornada un dia, el 22 enlloc del 23. No valia la pena. I vam anar al consulat.

-Com us van tractar?

-Només hi vam estar dos minuts. Ens van dir que no hi havia perill, que la situació estava controlada i van prendre nota del nostre hotel i el nostre e-mail.

-Diuen que hi havia policies a cada cantonada?

-Sí (somriu), donava una sensació de seguretat fantàstica.

-Total que vau seguir les vostres vacances.

-És clar. Els primers dies, com que no hi havia metro ni autobús, vam caminar molt. Vam passejar per tota la ciutat: Central Park, Broadway, la 5ª avinguda de dalt a baix, Harlem. I quan van començar a obrir establiments, vam anar als museus, perque a l'Anna li agrada la pintura, i els musicals, perque a mi m'agrada el teatre.

-Sense problemes?

-Al revès, tot facilitats. Als museus no vam fer ni una cúa. Teniem per nosaltres sols el Moma, el Guggenheim, el Metropolitan. I normalment se'n fa molta de cúa. Però nosaltres zero cúes.

-I els musicals?

-Encara millor. Vam comprar entrades sense problemes pel Lion King, Les Miserables i Aïda. A platea i a meitat de preu.

-No us vau contagiar gens de la por ambiental?

-No, no, gens. Hem estat molt bé. Unes vacances fantàstiques. Sap greu no haver vist les torres, però pel demés han sigut unes vacaces perfectes.

-Com va anar el vol de tornada?

-Sí, aqui vam tenir un problema. Hi va haver un avís de bomba a la terminal 4 de l'aeroport JFK i ens van desallotjar a tots. Però vaja, només ens van retardar el vol tres hores.

Cap problema

«GUAPES DE FUNERAL El diumenge, com tots els americans, ells també van anar a missa, però de turistes. Van triar l´esglèsia Abyssian de Harlem així, de passada, escoltarien els cants godspell. Malhauradament, després de

fer dues hores de cúa, aquell dia l´esglèsia es va omplir, com era d´esperar, de parroquians. Ells i qualsevol negre tenia preferència sobre els turistes blancs, i no van entrar. Sempre positiu, el Pep diu: «però ens va fer molta gràcia veure aquelles negres guapíssimes vestides de funeral».