Carme Nieto: «Sabadell ven» «Sabadell ven, l'Eix Macià encara no» 3/10/2001

La botiga de la Rambla especializada en objectes de paper i decoració, Estripa'm, cumpleix aquest desembre quinze anys. A més de demostrar que el petit comerç té futur a les ciutats si hi ha gust, imaginació i tracte personal, ha descobert també un altre axioma comercial: «Sabadell ven». Una de les dues co-propietàries, la pianista i interiorista Carme Nieto Gimeno, 43, anava ahir amunt i avall de la botiga per demostrar la gran sortida comercial de qualsevol producte que tingui la Torre de l'Aigua o el Campanar de Sant Fèlix.

-Quan us vau adonar que Sabadell ven?

-Quan els sabadellencs que marxaven a viure fora ens venien a buscar algun record de la ciutat. Vam mirar el mercat i només vam trobar les postals Escudo de Oro i els souvenirs d'El Corte Inglés.

-I vau decidir omplir el forat.

-Nosaltres treballem amb artesans que fan coses precioses, els ho vam proposar i, desde fa tres anys que, cada Festa Major, treiem un nou producte sabadellenc.

-Això us vacuna contra les grans àrees comercial?

-Hem tingut moments molt durs. Però ara sé que les grans superfícies en el primer moment impacten molt, però desprès les aigues tornen al seu lloc i tot es torna a assentar.

-Cal buscar un públic especial?

-Ara tinc la sensació que el públic s'ha dividit en dos grups: els que els encanta tenir el mateix que el veí, i els que necessiten diferenciar-se i troben qualitat en les coses artesanals i diferents.

-Fins a quin punt funciona el tracte personal?

-Fins el punt que, si convé, fins i tot anem a casa del client per veure quin quadre li quedaria millor. O si ens demanen un producte amb dibuix, disseny i mides especials, li fem. Encara que sigui la façana de casa seva en seda pintada a mà.

-Tornem a Sabadell. Primer producte.

-El primer que vam fer a la Festa Major de 1999 van ser les peces de plata. Són d'una noia de Barcelona, la Mar Vidal. Ens va ensenyar un anell amb el monastir de Sant Cugat i li vam demanar anells o penjolls amb l'skyline de Sabadell.

-Tant com skyline...

-Doncs ho va fer, mira (obre una vitrina d'època) obrecartes, pins, anells, penjolls, arrecades, agulles de corbates. Tot treballat a ma, sempre amb plata o plata esmaltada i sempre amb una o més figures de Sabadell: la Torre de l'Aigua, el Mercat, la Biblioteca...

-Es va vendre?

-Es va vendre molt bé. I no era barat. Aquell mateix any, la Mercè Aranda, que és de Vilafranca, ens va fer aquestes postals, veus?. Són fotografies dels edificis amb un perfil en filferro al damunt.

-També s'ha venut?

-Molt. I encara es ven. Sobre tot emmarcat. Ahir precisament van venir d'una institució molt sabadellenca i s'ho van mirar com a regal d'empresa. Això es ven super-bé (les va passant) la Torre de l'Aigua, la fàbrica Artèxtil, Sant Fèlix, el Mercat i l'Ajuntament. I si les vols totes en un marc, 10.000. Queda molt xulo.

-Però quí compra això?

-Molta gent pels seus pares. O quan has de fer un regal a una persona que ja ho té tot. A Sabadell tothom és molt de Sabadell.

-Seguim.

-El 2000 vam treballar amb la Noemí Montllor que fa seda pintada a mà. Aquesta ja és de Sabadell, eh?

-Menys mal. Ja patia.

-Ens va fer aquests foulards i mocadors que te'ls poses així al voltat del coll i la Torre de l'Aigua no es veu, però si vols el pots emmarcar. També ens va fer corbates de senyor, que es venen molt bé, i una altra col.lecció de postals en seda sobre paper.

-Però és que no podem sortir de la Torre de l'Aigua i Sant Fèlix?

-No. És el que més demana la gent. Primer La Torre de l'Aigua i segón el Racó del Campanar. Per aquest ordre.

-Ep! aqui veig l'Eix Macià.

-Són les ceràmiques d'aquest any. Les ha fet la Carme Vicens, que també és d'aqui Sabadell que consti (somriu). Ens ha fet safates, aquests mugs anglesos que són tasses de tè, cendrers, pots de llapissos i rajoles numerades i signades.

-Amb el Paddock i El Corte Inglés.

-Sí, però per ara encara és el que menys es ven. Si algú se'l queda és per l'estètica no perquè sigui l'Eix Macià. L'Eix Macià no ven, hi ha un cert rebuig.

-A Sabadell estem pobres de símbols?

-És clar perquè s'ho han carregat tot. La torre Claramunt, Els Campos, i l'Imperial, amb un bon tractament s'haurien convertit en símbols.

-Amb tant d'art no esteu entrant en el món de les galeries?

-Doncs sí perque un cop l´any també fem el Mercat d´Art. I també amb molts autors de Sabadell.

-Botigues de Terrassa, Manresa o Granollers fan el mateix?

-No. Les conec i no ho fan. Però és que la gent de Sabadell s'estima molt Sabadell. Molt.

Com som

«ARA QUE FA 15 ANYS Com Thelma i Louise, també Rosa Boixadera i Carme Nieto ho van deixar tot per fer la gran bogeria de la seva vida: muntar l'Estripa'm. Estudiaven anglès a l´I.H. i, tot xerrant, van arribar a la conclusió que havien

de fer a Sabadell «una botiga de paperets com les de Londres». La Carme va deixar la seva feina d'administrativa a la Mútua de Seguros de Sabadell, va capitalitzar l´atur, i s´hi va llençar de cap. «Avui guanyaria més diners a la Mútua, però aquí sóc més feliç», diu.