![]() |
Emma Giménez, fan de Montse Germán «Quan he parlat amb ella he flipat» 4/10/2001 |
![]() |
Des d'el primer dia que la va veure a Laberint d'Ombres de TV3 està enganxada a la seva imatge i la seva carrera. La filòloga barcelonina i estudiant de teatre, amb família a Castellar del Vallès i bona coneixedora de Sabadell, Emma Giménez Cabezón, 24, és probablement la fan més fidel que té l'actriu sabadellenca, Montse Germán. |
-En diries passió, enamorament, admiració, respecte...?
-Enamorament en el sentit lèsbic de la paraula segur que no.
-Llavors?
-La Montse és una actriu que m'agrada molt i de la qual sempre estic pendent. Segueixo molt de prop la seva carrera i sempre vull saber què fa, on surt i on la puc veure.
-Cap altre actor ni actriu t'ha enganxat tant. Per què aquesta sí?
-De fet amb la Emma Vilarasau ja em va passar una mica, però no tant com amb la Montse ni molt menys. Suposo que a tothom li ha passat. Veus una persona per la tele i dius «em cau bé». Li tinc 'carinyo', no sé.
-Somnies amb ella?
-Sí.
-Què somnies?
-Res, que la conec, que parlo amb ella. Però tampoc és una obsessió que no em deixi viure, eh?
-Tens documentació?
-Tota la que puc. Tinc carpetes amb retalls de diari, arxivades per obres de teatre i una altra amb entrevistes. I a l'ordinador tinc algunes fotos.
-I en vídeo?
-Tinc totes les escenes de Laberint que sortia ella, però només les d'ella. Tinc dos vídeos i m'he fet un muntatge copi-pegui, copi-pegui. Quan les meves amigues em deixaven un missatge al mòbil dient que aquell dia no havia sortit, ja ni em mirava el vídeo.
-No t'interessava Laberint?
-No. M'interessava ella. I ara, quan tinc dues hores, o una tarda sencera, em tanco a l'habitació i em passo el meu vídeo amb les seves escenes. També tinc gravades les seves entrevistes de la tele i notícies d'ella.
-Mai no vas anar a un rodatge de Laberint d'Ombres?
-Hi vaig anar tres cops de figurant, però amb tan 'bona' sort que cap de les tres vegades ella tenia rodatge.
-Si la trobessis a un súper, què faries?
-Saludar-la, però tampoc em llençaria al damunt. Em faria vergonya.
-L'has seguit pel carrer?
-Emmm... ho he pensat (riu), però mai no ho he fet. Té dret a la seva privacitat.
-Saps on viu, tens el seu telèfon...?
-Beeee (riu), sé coses de la seva vida, però ningú no n'ha de fer res.
-Has elaborat una estratègia per fer-te amiga d'ella?
-M'agradaria. Per què t'he d'enganyar (riu). Però mai no he fet plans. Sé que és una utopia.
-Com suportes la seva absència televisiva?
-Anant al teatre. Ja he vist Barca Nova i La Plaça dels herois al TNC, i Restes humanes sense identificar i l'autèntica naturalesa de l'amor al Mercat de les Flors.
-Quàntes vegades?
-Restes humanes quatre. Però no només per ella. És l'obra que més m'ha agradat de la temporada. I ara ja estic esperant Matem als homes a la Sala Muntaner.
-L'esperes a la sortida?
-Sí, cada cop. Al principi li demanava que em signés el programa però últimamenmt ja tinc tantes firmes d'ella que em fa vergonya. La felicito, li dic que m'ha agradat molt i ja no sé que més dir-li.
-Res més?
-Un dia li vaig donar tot el meu dossier sobre ella. Em va dir que preparava una cosa per TV3, i vam parlar una mica, em va donar dos petons i vaig sortir flipant. Sempre que parlo amb ella flipo.
-Ets una fan una mica tallada.
-Una mica sí (riu). No goso fer més. El màxim que vaig gosar va ser fa dos anys al TNC, en fer-me aquesta foto amb ella. Té, te la deixo, però cuída-me-la, eh?
-Creus que et reconeixeria?
-Sí, segur. Ens vam trobar al Grec i em va saludar. Li vaig preguntar pels seus projectes i em va dir que estava de vacances.
-Vas el teatre per ella?
-No. Ja hi anava abans. Sóc assídua del teatre en general. Per això estudio teatre a una escola privada.
-T'imagines ser actriu i compartir un dia repartiment amb ell?
-És clar que m'ho he imaginat.
-Què destacaries d'ella com actriu?
-La veig molt natural, poc imposada, no sobreactúa. En teatre t'adones que pot fer molts altres papers a més de la Gemma. Potser no me la miro gaire objectivament, és clar, però jo crec que és una actriu molt bona.
-I com a persona?
-A mi sempre m'ha rebut amb un somriure, molt carinyosa, molt simpàtica. No és gens freda. Lluita pel que vol i fa bé.
-Quan faràs el club de fans?
-Mai. No tinc necessitat de compartir aquesta fal.lera amb altra gent.
Tota per tu sola
«XANTATGE Va trobar l'entrevista amb Montse German a la web del cara a cara i em va escriure demanant retalls, fotos, el que fos. Vaig respondre amb una proposta molt deshoneta: documentació a canvi d'entrevista. Xantatge total, però va |
acceptar, amb tants dubtes com alegria. «El pitjor és que la Montse és de Sabadell i segur que ho veurà tot. Quina vergonya!» diu amb simpatia. Però va valdre la pena. Ahir mateix sortia de la redacció de D.S. amb un dossier completíssim. |