Carme Tortajada: refugiats afganesos «Tant de bo sigui la fi dels taliban, però amb matances no» 9/10/2001

Aquest juliol va ser al Pakistan per visitar els camps de refugiats afganesos amb altres membres de la Plataforma Antiguerra de la Universitat Oberta de Catalunya, PAUOC. Llicenciada en Filologia Anglesa i tècnica del departament d'Educació de l'Ajuntament de Sabadell, Carme Tortajada Morella, 60, (no confondre amb la seva neboda Anna Tortajada) és una de les moltes activistes sabadellenques per la causa afgana des de molt abans dels atemptats.

-Què diuen els seus corresponsals afganesos als camps de refugiats?

-Ahir (diumenge), quan els bombardejos americans portaven només dues hores, vam trucar per telèfon des de la PAUOC i tot estava mot confós. No hi havia res clar.

-Veu l'atac americà amb esperança?

-No. El veig amb molta preocupació. Preocupació per tots els afganesos que encara viuen a Afganistani també pels nostres amics de Peshawar (Pakistan) perque tots tenen família a dins del país.

-Però pot ser la fí del règim talibà.

-Ells l'única esperança que tenen és que algun dia es constitueixi la Loya Jirga, la gran assemblea de caps de tribu. El rei només el volen com aglutinador temporal per arribar a una democràcia.

-Quina és la situació en els camps aquests últims dies?

-Els nostres amics de Hawca estan desbordats. Només als volts de Peshawar ja hi ha dotze camps.

-En quines condicions?

-Nosaltres vam estar a dos. El de Naser Bagh és de casetes d'adob amb pati interior. Recordo unes dones que ens van fer entrar a casa seva i, tot i no tenir menjar, ens van donar el poc que s'estaven cuinant per elles en aquell moment.

-Vau parlar?

-La dona estava absolutament commoguda perquè la feien fora del camp. Porta 20 anys allà, però és una mica líder del camp i la volen fora. Quan hi va anar el Kofi Annan la van retenir com a precaució.

-És normal que et facin fora d'un camp de refugiats?

-Volen destruir camps. Ella ens explicava que algunes nits arriben camions, destrueixen les cases d'adob, s'enduen els veïns i mai més no els tornen a veure. Potser se'ls enduen a un altre camp.

-I el segon camp que vau visitar?

-També el volen destruir. Es diu New Jalozai i és on van a parar els últims que han arribat, els de la gran sequera de gener. Allà no hi ha ni casetes ni quasi tendes. Són pals clavats a terra amb parracs, amb draps al damunt. Jo ho vaig veure un dia que havia plogut i allà, en lloc de camins, hi havia riuades d'aigua. No té llum, no té aigua corrent i no te res.

-Què mengen?

-El World Food Program organitza les dones per a que facin pa.

-Què fa l'ACNUR?

-Vull creure que el que pot.

-Què pensen als camps de Bin Laden?

-Als camps prou feina tenen per menjar. Ni en parlen. A Islamabad sí que vaig veure samarretes de Bin Laden.

-Vau parlar amb autoritats?

-Vam demanar al Comisionat que reconegui també els refugiats ètnics pequé algunes tribus, com la hazara, estan constantment perseguides pels taliban.

-Perseguides com?

-Massacrades. Els maten directament. Això no surt en els diaris, però els taliban estan fent netega ètnica dels hazara, que són aquests descendents de mogols amb ulls axinats, i d'altres ètnies minoritàries.

-Les montanyes són plenes de afganesos que volen fugir. Creu que els americans els llençaran menjar des d' helicòpters?

-Ho han promés. Però jo, fins que no ho vegi...

-Hawca i Rawca sempre adverteixen del perill de l'Aliança del Nord, ara armada per Estats Units. Què n'ha de dir?

-Que no és una alternativa gens fiable. Massoud era, efectivament, antitaliban, però ell mateix era muhaidin i el primer que va imposar les lleis fonamentalistes.

-Però ara Massoud és mort i l'Alliança del Nord té el suport dels EUA. Això no els occidentalitza?

-S'haurà de veure.

-No la veig gaire optimista. De veritat no l'alegra la fí, possiblement propera, dels taliban?

-Tant de bo els taliban deixin el poder, m'agradaria molt, però amb matances, no. Una vida humana sempre és una vida humana.

-Veu possible una guerra civil a Pakistan?

-Un aixecament dels fonamentalistes és possible. Jo fa només tres mesos passejava per Islamabad amb aquesta mateixa brusa, amb màniga curta i pantalons i mai ningú no es va ficar amb nosaltres.

-Vol dir que ara no podria passejar-hi?

-Jo ara per TV veig que a Islamabad i Peshawar es fan manifestacions de 5.000 persones en contra dels americans.

I només és el principi

«AMB ELS FILLS CASATS C arme Tortajada reconeix que no va ser fins que va tenir els fills casats que es va llençar de cap a la causa afgana. Fa tres anys, el premi Príncep d´Astúries a Emma Bonino li va obrir els ulls i, des de la Lliga dels Drets dels Pobles, es va summergir a internet per buscar informació sobre les dones afganes i contrastarla amb UNICEF i Amnistia International. Per la seva sorpresa, i la de tot Espanya, la líder Orzala va acceptar venir a Sabadell. La seva neboda, Anna Tortajada, la va conèixer en aquella 'gira'.

t-