Jaume Castro: Sant Egidi «Yihad només vol dir esforç personal i interior» 10/10/2001

Només set dies després de la gran trobada intereligiosa a la catedral de Barcelona, uns terroristes autodenominats musulmans declaraven la guerra a no se sap si occident, el cristianisme o el món ric. Els organitzadors de la comunitat italiana de Sant Egidi, amb 45.000 membres laics a tot el món, van tornar a muntar a corre cuites una altra cimera, en aquest cas només musulmano-cristiana a Roma el passat dia 4. Ho explicarà aquest vespre, a les 7'30, a l'Acadèmia Catòlica, el responsable de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro Forns, 37, convidat pel Moviment Ecumènic de Sabadell.

-Vau convocar la cimera musulmano-cristiana arran dels atemptats d'Estats Units?

-Sí, vam sentir la necessitat de llançar el missatge que aquells atemptats no eren un enfrontament entre el món musulmà i el món cristià.

-Doncs Bin Laden diu que els avions de les Torres Bessones els va enviar Alà.

-El món islàmic és molt complexe. A cada país es viu diferent. I fonamentalismes n'hi ha en el món islàmic, el cristià, el laic, el polític i el nacionalista. Però a la cimera de Roma va quedar clar que allà on hi ha guerra no es pot parlar de religió pura.

-De veritat creu que no hi ha xoc religiós?

-Crec que estem condemnats a no anar de cap manera a un xoc de religions. I penso que no hi anem. Els atemptats de l'11 de setembre són pur terrorisme i prou.

-Quí hi havia a Roma?

-Cardenals catòlics, alts representants de les esglèsies ortodoxa i protestant, i altes figures del món islàmic com el gran mufti d'Egipte, una personalitat molt venerada de Qatar, professors d'Arabia Saudí i Marroc, dos musulmans d'Estats Units... I tots van rebutxar tant el terrorisme com la guerra.

-Doncs moltes guerres han estat provocades per la religió.

-La religió més aviat ha estat el combustible de l'incendi. L'espurna sempre ha saltat a una altra banda, tant als Balcans com a Ruanda o Indonèsia. Però en realitat la religió no ha de ser combustible sinó l'aigua que apaga els conflictes.

-Totes són pacifistes?

-Sí, en el profund de cada religió hi ha un anhel de pau.

-També hi ha diferències.

-Evidentment. I a Roma no es van amagar aquestes diferències. El representant de Qatar va demanar la fí dels prejudicis cristians cap el món islàmic.

-No aneu doncs tan a una com sembla?

-El sol fet que en tants pocs dies s'organitzés una cimera mundial al més alt nivell demostra fins a quin punt tots anem a una.

-D'aqui estant sembla que l'islam sigui més belicós i que els seus representants cridin a la guerra.

-No és així. D'islam n'hi ha molts. A cada país és una cosa diferent. I en no tenir jerarquia, no hi ha una sola veu, com la del Papa per nosaltres, que pugui parlar amb nom de l'islam.

-Però el Corà parla de guerra santa.

-La guerra santa citada al Corà és una guerra interior per vèncer les arrels del mal que hi ha dins de cadascú. Yihad només vol dir això: esforç personal i interior.

-Aquesta guerra suposa una frenada en el treball mundial de Sant Egidi?

-En el nostre treball diari amb els més febles de cada un dels 60 països on treballem, no. Seguim treballant igual pels ancians que viuen sols, els malalts de sida, els emigrants, els nens sense escola... Aquests fets ens esperonen i ens confirmen encara més en la necessitat de construir ponts de diàleg.

-Diàleg fins i tot amb ETA. Què va passar el 1998 que vau fer d'intermediaris... sense èxit?

-No ho sé perqué jo no hi era i no en puc parlar.

-Però Sant Egidi ha tingut grans èxits com a mediador en conflictes com el de Mosambic.

-Sí, el tractat de pau amb la guerrilla de 1992. Una pau avui encara consolidada. Els cooperants de Sant Egidi coneixien a unes persones del govern i la guerrilla i van aconseguir de seure'ls a la mateixa taula.

-Algèria.

-A Algèria Sant Egidi va convocar varies parts religioses i civils per parlar de pau. D'alla en va sortir una plataforma per la pacificació que, avui, continua vigent i fins i tot el govern reconeix que es la única possible via de sortida.

-Guatemala.

-A Guatemala la comunitat de Sant Egidi va aconseguir desbloquejar un procés de pau afavorint una trobada directa entre la guerrilla i el president.

-I a Burundi, i al Congo... Com aconseguiu seure a una mateixa taula enemics irreconciliables? On és la vostra força?

-La nostra força és la nostra feblesa.

-No ho entenc.

-La nostre arma és no tenir cap interés ni econòmic, ni polític... això dona molta credibilitat. Però la nostra arma més poderosa és no poder-nos imposar. No tenir cap exèrcit al darrera ens dona molta força.

Dígui-li al Bush

«TOTA UNA VIDA És doctor en químiques, però s'estima més treballar com a tècnic d'Acció Civica de la Generalitat, al mateix Raval i a pocs metres de l'esglèsia de la Plaça Pedró que ell, laic, gestiona com a responsable de la comunitat barcelonina de Sant Egidi.

A més d'organitzar la pregària oberta de cada vespre (7´30), es cuida personalment de l'escola popular del barri de la Mina i de les trobades de gent de pau amb emigrants.