Agustí Borrell: el Jesús històric «Sembla demostrat que Jesús curava més que altres sanadors» 17/10/2001

El biblista, prior de la comunitat carmelita de Barcelona i professor de Formació Religiosa de la UAB, Agustí Borrell Viader, 41, va venir ahir, convidat per Fundació Caixa de Sabadell, per parlar del «Jesús Històric», aquell que poden contrastar els historiadors sense necessitat de la fè.

-Parla de Jesús algún document històric a part dels evangelis?

-Sí. Alguns historiadors jueus i romans del segle I en fan referència. En especial l'hebreu Flavi Josep.

-Com el deixa?

-En aquell moment Jesús no va tenir tant influx com pot semblar. Per això dins la história d'Israel de Flavi Josep, Jesús només és un mestre de saviesa que va tenir seguidors. Només en fa una referència de passada.

-Què en diuen els historiadors romans?

-Parlen més de la persecució del moviment cristià per Neró i altres emperadors. Només diuen que els cristians perseguits són seguidors d'un mestre que hi va haver a Israel anys abans.

-I els evangelis apòcrifs?

-No són gaire creïbles. Són escrits molt tardans i més orientats a vestir el mite que a aprofundir de manera estrictament histórica en el personatge.

-Doncs només ens queden els quatre evangelis.

-Que són més fiables, però tampoc del tot. Són el resultat d'un llarg procés de transmissió oral però que, això sí, recullen testimonis directes.

-Què exageren Lluc, Marc, Joan i Mateu?

-No exageren, però escriuen des de la seva fè. Veuen a Jesús com a fill de Déu i com a Déu mateix i els peocupa més transmetre la fè que la fidelitat històrica.

-Per això hi sou vosaltres, els historiadors, per separar el gra de la palla.

-Els historiadors el primer que fan és deixar de banda tot allò que no els afecta. És a dir la resurrecció, la puríssima concepció, la divinitat de Jesús... això són temes de fè, no d'història. S'hi creu o no s'hi creu.

-Cada cop redueix més el camp de recerca. Què ens queda doncs del Jesús històric?

-Sembla evident que Jesús va ser un home que feia coses extraordinàries. Els historiadors accepten que feia curacions inexplicables, com tanta gent n'ha fet al mateix Israel i a altres cultures.

-Hi havia altres sanadors?

-Un de molt popular, per exemple, va ser l'emperador vespecià, una mica psoterior a Jesús, de qui expliquen «miracles» relacionables amb els de Jesús. Però n'hi va haver d'altres, contemporanis, que també curaven persones malaltes.

-Ell, doncs, només era un sanador més?

-No. Ell era un sanador especialment dotat. Sembla demostrat que curava molt més que altres sanadors.

-Va pertànyer o no a la secta dels essenis?

-La majoria d'historiadors rebutxen aquesta possibilitat. No hi ha ni un sol indici de contacte amb el monastir de Qumram.

-Va ser o no un nen superdotat?

-Altament improbable. Només Lluc parla d'un Jesús de 12 anys parlant amb els mestres de la llei. I això, per sí sol, tampoc demostra res.

-Els historiadors no han averiguat res del Jesús dels 12 als 30 anys?

-No. Però per la manera de viure de l'època, es pot deduir que era un jueu del seu temps. Un fuster, probablement amb una formació religiosa més profunda, propera a la dels mestres de la llei.

-Caminava damunt les aigues, aturava tempestes?

-Aqui els historiadors son més escèptics. En aquest passatge, probablement, els evangelistes van voler lligar els poders de Jesús amb els poders de Déu descrits a escriptures anteriors. Per a deixar clar que era el seu fill. Tal com ho descriu l'evangeli, costa de creure.

-Els seus seguidors eren realment multitud?

-No sabem quants eren, però sí sabem que cada cop eren més. Sembla clar que a Jerusalem el van rebre molta més gent que la que hi havia, per exemple, al sermó de la muntanya. Grans multituds probablement no, potser ni un miler, però que Jesús havia despertat molta expectació segur que sí.

-Hi ha qui diu que, un cop ressucitat, va marxar a Caxemira.

-No hi ha cap prova. Està documentat que a Caxemira hi havia colònies jueves, però no que Jesús hi visqués després de ressucitar.

-Que aquell home tan controvertit hagi estat llavor de la religió més popular del món, és una gran feina de propaganda?

-No, en Jesús hi devia haver alguna cosa especial. Que a partir d'ell hagi sorgit un moviment tant massiu, que ha durat tant de temps, i que encara segueix creixent, deu ser per alguna cosa.

-Marketing?

-No perquè ja en el principi els jueus, que no tenien cap pla concebut, es sorprenien de veure com gent d'altres pobles creien en Jesús.

Tots menys els jueus

«HISTÒRIA I FE Història i fè són compatibles. Llegir la Bíblia amb lupa i buscar-ne tots els possibles errors no ha fet trontollar ni una mica la fè d'Agustí Borrell.

«La història m'ha ensenyat a distingir clarament allò que és fè i allò que és història, diu. Ara valoro molt més que la fè, no fonamentada en la comprovació empírica, és un dó de Déu, un salt a una altra dimensió, un entrar en contacte amb el món del misteri. La història m´ha confirmat l´existència de Jesús i la fascinació que despertava. Ja en tinc prou»