Jaume Roset, metge de músics «La lesió d'un músic és un tabú brutal» 26/10/2001

Aquesta nit, a les 9'30, a l'Escola de Música Creu Alta, un dels deu metges espanyols especialitzats en lesions de músics, ballarins i actors, i únic amb un centre dedicat exclusivament a aquesta especialitat, l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art de Terrassa, Jaume Roset Llobet, 37, parlarà de «La salut del músic».

-¿Quants músics estan lesionats?

-El 78 %.

-De quin instrument?

-De tots però els més frequents són els de percussió. Un bateria o un vibràfon fa moviments més amplis, més repetitius i més intensos i, sobre tot, no tenen punts de recolzament.

-Violí?

-Tots els violinistes tenen una taca negre al coll, com un tatuatge de 2-3 cms., degut al contacte del cantell del violí. Si la pell és delicada s'enquista i és un problema greu.

-Piano?

-Pateixen de l'esquena. Els sembla que si toquen geperuts i amb el nas sobre el teclat, la música els surt més de dins.

-Guitarra?

-El guitarrista pateix del mugró. Sobre tot, a les nenes adolescents els irrita i els fa fisures al mugró.

-Trompeta?

-La síndrome de Satchmo. Satchmo era Louis Amstrong i es va trencar el múscul orbicular del llavi. No es va poder curar i Amstrong va perdre totalment el registre d'aguts.

-Però això pot acavar amb la carrera d'un professional.

-Evidentment. Moltes lesions hi han acavat. En medicina general recuperar el 80% de la funcionalitat és acceptable. Però els músics necessiten el 100%.

-Coneix algún músic que s'hagi retirat per lesió?

-Molts, però només puc parlar del violinista Gonçal Comellas perquè ell mateix ho ha fet públic. Es va lesionar la mà els anys 80 i des de llavors dirigeix la seva orquestra. Però mai més ha donat concerts ell mateix.

-Què fan malament tots plegats?

-Tocar un instrument mai no és una cosa saludable i ells cuiden molt més l'instrument que el seu propi cos.

-Però què falla?

-És una barreja de coses. Els instruments no són ergonòmics, als conservatoris no ensenyen la millor manera d'agafar-los i alguns músics adquireixen vicis.

-Anem per parts. Els instruments van ser dissenyats perqué sonin bé, però no per ser còmodes?

-Exacte. Només perqué sonin bé. I cada cop que els redissenyen només fan que sonin millor, sense el menor respecte a la persona. El violí i la flauta travessera són fatals.

-Com hauria de ser una bona flauta?

-Ja s'ha inventat una flauta travessera que, des de la boca baixa en diagonal cap el terra de manera que no has d'aixecar els braços ni torçar el cap.

-Com hauria de ser un piano?

-Semicircular i amb les tecles negres més avançades per poder-les tocar sense cargolar els dits. De violins ja n'hi ha d'adaptats.

-No els he vist mai.

-Perqué ningú no els compra. Tot i que està demostrat que sonen idènticament, ells diuen que no i que va en contra de la norma.

-Tan fonamentalistes són?

-Sí, sí, molt. Accepten modificacions menors com allargar alguna clau de la flauta. Però més allà d'això impensable. Ni ells mateixos respecten la seva pròpia persona. No es pot sortir d'aquest cercle fonamentalista classicista.

-En el mon laboral la seguretat és sagrada.

-Però el món laboral dels músics és molt precari. El 95% no estan en cap empresa. I els que estan en orquestres, les seves mútues no els hi proprocionen cap especialista. Els hi surt més rendable el tèxtil.

-Si els recepta repós els envia a l'atur?

-És clar. I el repós és imprescindible en la majoria de casos perquè quan em venen a veure ja fa anys que arrosseguen la lesió i realment no poden seguir endavant.

-Quàntes persones venen diàriament a l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art?

-Una quinzena, el 40% de fora de Catalunya. I molts cops s'amaguen.

-Els fa vergonya?

-Tenen por de perdre la jerarquia en l'orquestra i, per tant, la seva remuneració econòmica o fins i tot la plaça. Jo els he vist amagar-se sota les cadires si es troben a la sala d'espera. Fins i tot quan són professors els costa reconeixer-ho perqué és com si ells haguessin fet alguna cosa malament. És un tabú brutal.

-Quina vida més trista.

-Molt. I si afegim la precarietat laboral i que quan es lesionen ni mengen, ja ho tens tot dit.

-Un panorama així no els porta a la depressió?

-Sí. A l'Institut tenim piscòleg i psiquiatra perqué la depressió els crea lesions i les lesions depressió. És un peix que es mossega la cúa.

«La patètica»

«MES DUR QUE L ´ESPORT Per Jaume Roset la feina d'un músic és més agressiva contra el propi cos que la d'un esportista. En un esportista hi ha més lesió aguda com una torçada de tormell o ruptura muscular, però en el músic hi ha més lesió crònica.

«Un músic, diu Roset, exercita molt més alguns músculs que qualsevol altre múscul de qualsevol altre esportista. La diferència és que l´esportista exercita masses musculars grans, mentre que el músic mou músculs més petits, però la càrrega del músic és molt més alta».