Enric Seguí, jesuita orientalista «Avui moltes cateaquistes ja ensenyen el silenci» 27/10/2001

La Unió de Mares fa dotze anys que l'està convidant a Sabadell i cada any té més èxit. Ara ja omple a vessar l'auditori de la Caixa de Sabadell i ell les fa meditar, totes amb els ulls tancats, en una atmòsfera de placidesa, quietud i trascendència. El superior de la comunitat jesuita de Bailén (Barcelona), Enric Seguí Gómez, 63, ja és una celebritat no només a Sabadell, sinó també a la Universitat de Barcelona o Pamplona i altres llocs on també gaudeix de seguidors tan fidels com a Sabadell.

-Però vostè no hauria d'ensenyar la paraula de Crist i parlar del Pare, el Fill i l'Esperit Sant?

-Ja ho faig. Parlo de l'essència de Jesús i de l'essència de la Santíssima Trinitat.

-No, no, vostè parla del cosmos i de les energies.

-Parlar de Jesús és parlar de silenci. Jo parlo d'allò en què coincidexen totes les cultures religioses. Ara bé, vaig viure un any a la Índia i allà vaig aprendre moltes coses.

-Diuen que allà va fer un mes de silenci.

-Dos mesos, separats, de silenci. I després a França, un altre. Però sempre en comunitats jesuites i seguint les instruccions de Anthony de Mello.

-Quí és Anthony de Mello?

-Un jesuita de la Índia que és qui ha difós per tot el món aquest exercici. Un bon lloc per fer silenci és el Mont Sinaí de Palestina.

-Hi ha llocs més sagrats que altres?

-Bé, hi ha llocs amb molta energia. Se'ls hi diu sagrats, però en realitat són vòrtex, llocs «estupendos» per visitar i caminar. Quasi tots els cims de muntanya tenen aquesta vibració.

-Ara em parlarà de Montserrat.

-Doncs un cop vaig portar a Montserrat a un guru de la Índia i ho va notar de seguida. Captava una energia molt especial.

-El problema és que si tothom segueix parlant d'energies sense explicar mai el que són, acavarem malpensant.

-És cert, molta gent parla d'energies i tothom de manera diferent.

-Què són per vostè?

-Per notar l'energia primer has d'aconseguir el silenci interior i això porta una mica de temps. Però si practiques amb constància, hi ha un dia que s'et deperta i llavors dius 'ara ho entés!'.

-Per on comencem?

-Per la calma. La gent s'ha d'equilibrar i asserenar. Perquè sinó, l'estrés i les pors a la guerra o altres, ens acceleren per dins. I aquesta acceleració pot derivar en malaltia. Però si ens asserenem, despertarem a la consciència.

-Com es practica?

-A casa i cada dia. Jo tinc un casset que te'l poses, l'escoltes assegut a una cadira, observes la teva respiració i trobes la calma. Es tracta de trobar el silenci físic i, sobre tot, mental.

-Però això és molt difícil.

-Sí, per això fa anys que ho ensenyo. Però es pot aconseguir.

-I el que ho aconsegueix ja no té problemes?

-No és que no li arrivin els problemes. És que els encara d'una altra manera.

-Encara no m'ha explicat què són les energies.

-És que s'ha d'experimentar. En cristianisme l'energia seria la força de l'esperit. Però d'això no se n'ha de parlar tant, s'ha d'experimentar.

-L'Esglèsia no ho ensenya.

-L' Esglèsia no ho ensenya a nivell pràctic, però els grans místics com Santa Teresa d'Àvila o Sant Joan de la Creu en parlen.

-Concretem: porto els meus fills a catequèsi o a un curs de ioga?

-Han de fer allò que els pares visquin més i sàpiguen explicar millor. No és recomanable dur-los a un ambient diferent del seu entorn. Però avui moltes catequistes ja ensenyen a practicar el silenci. I els nens responen perfectament.

-Ho entenen?

-Ja ho crec. Els nens són molt receptors al silenci. Tots els pares haurien de fer silenci amb els seus fills.

-No cal doncs que una catequista parli de Jesús?

-Sí, sí que en parli. Però que parli del Jesús caminant. Jesús caminava de Jericó a Jerusalem que hi ha un bon tros. Són tres o quatre hores de caminar en ambient de recolliment i silenci. És aquesta ambient el que s'ha d'ensenyar.

-Doncs alguns capellans fan el sermó a crits.

-Això és horrorós.

-De què serveix anar a missa?

-És una celebració de grup. Si no hi ha grup de coneguts no es pot fer obligatori. Tot això s'haurà de replantejar. Però la missa, si la fas a consciència és una meravella. Ara quan es desvirtua és... és un problema.

-S'ha desvirtuat?

-A molts llocs sí.

-A vostè ningú li ha estirat mai les orelles per heterodoxe?

-No perquè jo mai no parlo de ioga, ni de zen, ni de sufisme.

-Li falta ben poc.

-Però el Papa també parla d'intereligiositat. Ell ja es va adonar fa temps que a l'Orient tenen coses maravelloses.

Rommma

«GENS ANGOIXAT El pare Seguí es mira el tema Bin Laden-Torres Bessones-Afganistan «amb gran interès, però sense gens d'angoixa». Per ell, el profund i ràpid canvi de valors que vivim a tot el món ja feia preveure una cosa així. «Si ha passat això és per alguna causa que s'ha d'investigar».

Ell ho compara a les revolucions Francesa o Boltxevic, que van tenir el seus màrtirs, però a la llarga van ser positives. «Tota crisi sempre és positiva. Quan un nen s'afronta al seu pare és signe de que està creixent».