Marc Gispert: hort urbà «És un hort per gent gran, discapacitats i gent de Barcelona» 2/11/2001

El guanyador del premi ADI de disseny industrial, convocat pel FAD, ha estat l'estudiant de la ESDI de Sabadell, el gironí de Banyoles, Marc Gispert Vidal, 22, amb el seu hort urbà, un sistema pel cultiu d'hortalisses al balcó de casa.

-Necessitem plantar enciams al balcó de casa?

-Sí. Jo abans de posar-me a treballar en aquest projecte en vaig detectar la necessitat.

-Com?

-La gent inventa les coses més estranyes per tenir plantes, menta o julivert al balcó de casa. Uns tallen ampolles d'aigua per la meitat, altres aprofiten testos vells...

-I tu els has donat la solució.

-Jo he pensat en un producte que substitueix un hort en un espai reduït. A la ciutat el problema sempre és l'espai. El meu disseny es plega si no es fa servir i, sobretot, no pesa.

-I has dissenyat unes jardineres de roba penjables d'un enreixat l'una damunt l'altra. Correcte?

-Bàsicament, sí. Fins un màxim de tres pisos.

-Amb tot d'accessoris.

-Sí, són uns accessoris que permeten cultivar l'hort de manera tradicional. Un enreixat que serveix per emparrar tomaqueres, el pots convertir en hivernacle, hi ha un sistema de reciclatge d'aigua de pluja, un mòdul per compostar matèria orgànica...

-Quan regues no mulles el veí de sota?

-No, perquè també hi poso uns dipòsits inferiors de recollida d'aigua bruta. Una bomba la fa tornar a entrar en el cicle i es pot reutilitzar. Tant per reg automàtic com manual.

-I segur que funciona?

-Jo he provat el prototip a la meva casa de Banyoles, i ha funcionat. Encara em falta per provar l'estructura metàl.lica, però la terra dins del mòdul aguanta i fa créixer els productes.

-Què has recollit?

-Jo hi vaig plantar tomaqueres, pebrots, enciams...

-Tens més ànima de pagès que de dissenyador?

-Jo crec que el dissenyador i el pagès s'han trobat en mi. Des que vaig començar la carrera de disseny industrial, sempre havia tingut ganes de fer alguna cosa relacionada amb l'hort.

-Véns de pagès?

-No, però a casa sempre hem tingut hort. Els meus avis encara més. I a casa sempre hem menjat productes del nostre hort.

-El teu hort urbà només serveix pels balcons orientats al Sud?

-Les limitacions són les de qualsevol hort. Si no hi toca el sol, no val la pena que hi plantis res.

-Doncs en el teu disseny, els mòduls de dalt tapen el sol als de sota. O no?

-Al migdia no, però si calcules un angle de 60 graus, tots els recipients tenen sol almenys al matí.

-Molt complicat, no?

-No. No ho és gens. La gràcia és que cadascú adapti l'hort urbà al seu espai. No hi ha mides estàndard.

-Ja no cal ajupir-se per treballar la terra?

-Exacte. És un dels avantatges. Per això és tan apropiat per la gent gran. Pots treballar la terra dret o assegut a una cadira. Fins i tot en una cadira de rodes per gent discapacitada.

-Ens podem alimentar tot un any amb el teu hort urbà?

-Depèn dels mòduls que hi posis. El que està clar és que aquí la terra s'aprofita més que en un hort de veritat. Aquí pots concentrar tant la producció que, proporcionalment, és més rendible que un hort a l'aire lliure.

-Per què ha agradat tant al jurat del FAD?

-Primer, perquè lliga amb conceptes molt actuals, com el medi ambient i la ciutat sostenible.

-Però un jurat de dissenyadors no ha de mirar les modes, sinó la bondat del disseny.

-També els va agradar molt que les solucions que proposo no requereixen grans inversions ni són molt complicades.

-Per exemple?

-Els anclatges per fixar els mòduls entre ells i a la cubeta tèxtil es solucionen amb un sol nus. I el teixit també és molt senzill.

-Es pot comercialitzar?

-Estem en aquesta idea. Tant el FAD com la ESDI ho volen promoure. En principi, hi ha una empresa interessada, però encara he de fer un primer prototip funcional.

-Es vendria a les botigues de disseny o de material agrícola?

-De material agrícola segur que no. Això, un pagès no ho comprarà mai. És un producte una mica «pijo», per gent de Barcelona, que té ganes de produir alguna hortalissa.

-Necessitem tocar terra?

-Sí, és una enyorança. Un retorn als orígens.

La mare terra

«HIDROPONIA El pagès rebutja el disseny que li sembla una «collonada» dels de ciutat. Però la gran indústria agrícola col.labora estretament amb els dissenyadors industrials.

Marc Gispert es va plantejar d'orientar el seu hort urbà cap a la hidroponia, una tècnica que permet cultivar plantes sense terra. Només cal posar els nutrents a l'aigua, calcular-ne la dosi i la planta creix damunt una pròtesi plàstica adaptada a cada arrel. «Però jo volia que la gent toqués la terra, perquè embrutar-se les ungles és bonic».