Pere Mas, serratista «Ho faig com a hobby i no demano res a canvi» 9/11/2001

L'administratiu sentmenatenc de Cal Gubern, Pere Mas Pascual, 48, estima Joan Manuel Serrat amb una fidelitat a prova de bomba. La web que li dedica (http://welcome.to/jmserrat) ja ha rebut 155.000 visites, l'actualitza constantment i li serveix per moderar una llista de correu internacional sobre el cantautor que aplega 296 serratistes de tot el món. Cada dia ha de connectar-se unes hores només per respondre de 15 a 20 preguntes de fans llatinoamericans. Ha esdevingut el principal ambaixador de Serrat a la xarxa, però el del Poble Sec, encara no li ha donat mai ni les gràcies.

-Disposa't a barallar-se?

-Estic a punt. Dispara.

-El Serrat aviat ens dirà que fa 20 anys que feia 20 anys que tenia 20 anys?

-Tan de bó. Les seves cançons primeres eren molt maques.

-I les segones?

-Bé, es va posar a cantar en castellà i... però també està bé.

-El gran nacionalista que va plantar l'Eurovisió per les quatre barres.

-Tot allò del La-la-la, sí. Però al cap de poc temps cantava en castellà.

-I vostè li perdona.

-Jo sí. Molta gent es va enemistar amb ell per això, però...

-Però ell es va autoexilar i tot, com si algú el perseguís.

-Això va ser el 1974, però de seguida va tornar.

-I quasi immediatament el supercatalanista es va posar a reivindicar el xarneguisme. Ja no era el més català, sinò el més xarnego.

-Perquè té la mare de Belchite, Osca.

-Després ni català ni xarnego. Quan ja feia anys que es reivindicava l'universalisme, llavors ell descubreix que és mediterrani.

-Home tu aquell disc és molt maco.

-I quan els socialistes ja manen es fa socialista i fa anuncis Contra el Fuego per TVE.

-Tothom té dret a pensar com vulgui políticament. I em sembla que socialista no ho és.

-Però si anava als mitings del Narcís Serra.

-Home perquè eren amics com amb l'Obiols o el Maragall. Però si fos d'ERC o de CiU m'agradaria igualment. Jo la política no l'he barrejada mai.

-Ell sí. La última gira per Catalunya li ha pagat la Diputació.

-Ah sí, això sí que és veritat. Li subvencionava una part del catxé.

-I vostè ho troba bé.

-Per què no?

-Doncs perquè ens vol fer creure que és un poeta sensible i allunyat del poder.

-I quí no fa política avui en dia?

-De veritat se'l creu?

-Jo l'escoltant i m'emociono. A mi Mediterráneo em posa la pell de gallina. I paraules d'amor i La guitarra i La tieta.

-M'està parlant de fa 40 anys!

-És igual! Cada loco con su tema parla de la canalla i també...

-...i té versos tan sublims com «prefiero un polvo a un rapapolvo y un bombero a un bombardero».

-Jo crec que és un bon poeta.

-I si no, vampiritza Papasseit, Hernández, Benedetti o Machado. Havia de fer rajar la mamella com fos mentre li fallava la inspiració?

-A tothom li pot fallar la inspiració. A mi m'està bé (riu).També ha cantat Brel, Cohen, Llach i fins i tot tradicionals catalanes

-I es diu cantautor. I ara que els heterònims han passat de moda ell es fa dir Tarrès i canta música llatina d'altres.

-Són cançons molt maques. Jo les he sentit cantades pels seus autors i ho fa millor el Serrat. Mira (riu), és així.

-No es mulla mai de veritat.

-Sí, sí. Ara s'ha mullat amb el Pla Hidrològic. Ha anat al Delta.

-Ai sí! Ara que ja no cal, ell és ecologista. Com pot creure a una persona que s'ha canviat mil cops de màscara i sempre massa tard?

-Tu no te'l creus perquè no t'agrada (torna a riure).

-Per què el defensa tant si ell passa de vostè? No li ha dit ni les gràcies.

-Ell sap el que jo faig. Però m'és igual que no em digui res. Jo ho faig com a hobby i no demano res. Ell ja té prou feina.

-Però vostè no és informàtic.

-No, però a finals de 1996, per provar, vaig començar a fer una web de Joan Manuel Serrat i gràcies a ell he aprés a escanejar, enviar mails, capturar fotos... Una altra cosa que li he d'agrair.

-Ens mirem la seva web?

-Mira, veus? Hi tinc més de 300 lletres de cançons, moltes traduïdes per mi al castellà, més de 30 midis, quasi 500 fotos... curiositats.

-Què li demanen els serratistes del món?

-De tot. Algú que ha tingut un fill em demana que li enviï la cançó De parto en MP3 o un que ja té el nano em demana Cada loco con su tema per allò de la infància, els envio calendaris que em faig jo amb fotos del Serrat, felicitacions. A Argentina i Mèxic el tenen per un Déu.

-Ho col.lecciona tot?

-Tot el que puc. Ara gràcies a la Televisió de Sabadell, he pogut gravar tot el discurs que va fer quan el van nombrar cofrade del cava.

Em rendeixo, m'ha guanyat

«NO S´HO MEREIX Serrat no es mereix un fan com Pere Mas. Respón a tots els atacs amb un somriure ample però humil, satisfet però inteligent. Defensa el seu ídol a capa i espasa. Com un fill i un pare a la vegada. El vaig advertir que el Penques del Pobe Sec no és sant de la meva devoció i

que l'entrevista podria ser tibant. Però va acceptar el repte encara més content. I no ens vam enfadar gens. És tan optimista com honest i si ell li perdona tot al Serrat, jo he de perdonar-li que sigui serratista.