Joan Montllor, veí de Queens (N.Y.) «Ara que New York es tornava a animar, ens passa això. -/9/2001

John Montllor és l´home assegut al centre de la foto i la seva dona Ingrid porta olleres fosques

Ahir, com fa dos mesos, el sabadellenc Joan Montllor Puigvert, 82, nebot de l'historiador Joan Montllor i Pujal i veí de Nova York des de la Guerra Civil espanyola, es va tornar a llevar amb notícies esgarrifoses. La caiguda de les Torres Bessones la va veure des de la cantonada on ell viu a Manhattan, al carrer 49 entre Lexington i 3ª avinguda. L'accident (?) d'ahir també, però amb l'ai al cor perque en aquell mateix moment podia haver estat a la seva segona residència, al barri de Queen on va caure l'avió.

-Com ho esta vivint?

-Amb preocupació perque ha sigut a la mateixa hora que l'11 de setembre, just a les 9'17, i just dos mesos després.

-Pateix per la seva casa de Queens?

-No perquè Queens és molt gran i la meva casa és just a l'altre extrem del barri. Més a prop de l'aeroport domèstic de la Guàrdia que el de JFK que és on ha passat això.

-Podia haver-hi sigut?

-Sí perquè hi vaig sovint a buscar el correu. És una casa que tenim per guardar-hi antiguitats i molts llibres.

-Accident o atac terrorista?

-Avui dia sospites de tot. Primer ha caigut un motor, així que més aviat sembla un accident. Però la meva dona i jo estem mirant la televisió per a que ens ho diguin. Més impressionant va ser allò de les Twin Towers.

-Ho va veure?

-Oh sí! Quan veies allò cremant ja et temies que l'acer es fondria, però jo pensava que cauria un tros de torre, no que s'ensorrés tot en vertical. Allò va ser impressionant. Ens ha afectat a tots.

-Què vol dir?

-Miri, nosaltres som aqui al costat del Waldorf Astoria, molt a prop de les Nacions Unides on ahir va venir el President. Doncs ahir tota aquesta àrea era plena de gent, trànsit, activitat, els restaurants plens... I aquesta vida tan intensa, era el primer cop que ho veia des de l'11.

-Un signe de recuperació?

-Sí, però avui amb aquest avió no sé què passarà perque han tornat a tancar tots els ponts i tots els túnels de sortida. Fins que no se sàpiga si això ha estat un sabotatge, no ens recuperarem del tot.

-Hi ha psicosi a Nova York?

-És que sempre surten noves notícies. Ahir en van agafar un que semblava terrorista i volia fer alguna cosa precisament el dia 11. Només ha fallat per un dia.

-Quin és l'ambient al carrer?

-Tot et recorda l'11. Fins i tot als edificis hi han posat grans blocs de ciment al davant per a que no s'hi estavellin camions explosius. I de nit sents el soroll dels avions de l'exèrcit que ens sobrevolen contínuament.

-Té por de l´àntrax?

-No. Vaig en compte a l´obrir els sobres i prou.

-És una ciutat més trista que abans?

-Sí, la gent no va tant als restarants, no van de compres, no surten de nit.

-La mateixa gent està trista?

-Fins ara el que passava, però cada cop menys, és que la gent després de treballar se'n anava directament a casa. Però no per por sinó perque mai saben si hi haurà interrupcions de trens, si l'autobús es retrassarà, si tancaran els túnels. I ara que New York es tornava a animar, ens passa això.

-Quin tipus de festiu és avui a Nova York?

-El meu dia he-he-he.

-Què vol dir?

-El dia dels ex-combatents. Jo vaig servir a l'Exèrcit dels Estats Units, dos anys i mig a Europa en la Segona Guerra Mundial i dos més en territori americà.

-Com ex-combatent, està a favor de la guerra d'Afganistan?

-La guerra no la vol ningú, però jo us diré que cap país pot acceptar un xantatge així. I si no ens posem veritablement de ferm serem veritablement un paper tiger.

-Vol dir que ningú no respectarà els Estats Units?

-És clar, tothom voldrà abusar d'Estats Units perque Estats Units no es vol ficar a la guerra. Si el Clibnton s'hagués posat més dir amb els atemptyats de les ambaizxades africanes i del vaixell de guerra...

-Creu en el concepte guerra justa?

-La guerra s'ha de fer. Ningú no la vol, però s'ha de fer.

-Però com pot una guerra acavar amb el terrorisme internacional?

-Bé, no seran tancs contra tancs ni avions contra avions però als terroristes els hi hem de fer la vida tan impossible com poguem.

-Pensa que que els bombardejos canviaran els plans de Bin Laden i les seves cel.lules dorments a tot el món?

-Cada vegada n'hi hauran menys. Posem-ho així. Miri, jo vaig patir els bombardejos alemanys a Londres. Era a un teatre, vam sentir un terrabestall terrible i es va incendiar la casa del costat.

-Què em vol dir amb això?

-Que jo ja sé el que són bombardejos. I morts de civils, malhauradament, sempre n'hi ha. Però la gent s'acostuma. Ens acostumem a tot.

No tothom

«SOLDAT AMERICA El seu pare, el sabadellenc Salvador Montllor, antiquari amb botiga a Barcelona, Palm Beach i N.Y., es va exilar el 1936. Als 17 anys arribava a Nova York i de seguida es va allistar a l'exèrcit americà. Va patir els bombardejos nazis a Londres i va entrar triomfal als Champs Elisées de París.

De nou a Nova York, es va casar amb la seva actual esposa, l'alemanya-polonesa Ingrid, i va treballar tota la vida com a responsable de subtítols i doblatge en castellà i portuguès a la indústria cinematogràfica.