Mònica Espinós: Huracà Michelle «Els cubans estan preparadíssims pels huracans» 14/11/2001

Ha viscut l'huracà Michelle des de L'Havana i la seva visió de Cuba es la d'un país altament preparat per les catàstrofes. La cap de marketing de la Cambra de Comerç de Sabadell, Mònica Espinós Saez, 29, representava 34 empresaris de la Tricameral a la Fira Internacional de L'Havana.

-Us va agafar de sorpresa?

-De cap manera. Estavem informadíssims. Sabiem exactament quan havia d'arribar, per on havia de passar i què haviem de fer.

-Estaveu informats Els turistes o tota la població?

-Tota la població. Nosaltres estavem informats per l'hotel però sorties al carrer i la gent encara savia molt més que tu. La televisió no parava d'informar-ne.

-Què savieu?

-Que era de força 4, que seria igual que el de 1946, que l'Hotel Melià Cohiba, el nostre, era un lloc molt segur... No podiem passar por.

-Tot controlat.

-És que el que veies pel carrer et donava confiança. Hores abans, els de Protecció Civil ja desmuntaven fanals, cabines de telèfon, valles publicitaris i tot el que pogués volar amb el vent per evitar danys. I després de l'huracà igual: plé de gent pel carrer tallant branques i retirant arbres caiguts.

-Però Cuba no és un país pobre?

-Estan preparadíssims. Tempestes tropicals en tenen sovint. I huracans cada 10 o 20 anys.

-I la fira?

-La vam haver de desmuntar un dia abans. Tots els exhibidors vam començar a embalar ràpidament mostraris i maquinària perque en aquells pavellons l'aire s'ho hagués endut tot. Però només nosaltres els expositors, treballavem ràpidament. Ells s'ho prenien amb una calma...

-I finalment, l'esperat Michelle va arribar.

-Sí, les nostres instruccions eren que ens quedessim a l'hotel que ja tenia tots els finestrals del vestíbul protegits amb fustes.

-Quí us donava instruccions?

-Els de l'hotel. Fins i tot a l'ascensor et trobaves cada dia el pronòstic del temps i el que haviem de fer, que era quedar-nos dins l'hotel.

-Vau cumplir?

-No gaire perquè una mica abans de l'hora assenyalada vam sortir de l'hotel per veure aquelles onades gegants.

-A veure l'espectacle.

-Ja plovia fort, ja bufava molt de vent i ja volaven les primeres uralites. Però de seguida ens van fer entrar a l'hotel perquè es veu que allà mateix, les onades ja s'han endut a dotze persones.

-Què vau fer?

-Molts espanyols estaven veient el Madrid-Barça en directe a les seves habitacions, però a les 4 de la tarda vam haver de baixar tots a l'unic restaurant sense finestres de l'hotel.

-Amb quines expectatives?

-No se sabia gaire, però ens van fer baixar amb una motxilleta o bossa de ma amb els útils més necessaris per si ens havien d'evacuar d'urgència. Hi vam estar sis hores i mitja allà tancats.

-Divertit o terrorífic?

-Tothom estava molt serè. Fas el que et diuen i ja està. Ens van donar menjar, ens van posar música i ens distreien amb petits espectacles.

-No us van tallar la llum?

-L'hotel té el seu generador.

-I a fora?

-No ens deixaven veure res. Només per una escletxa vam veure com volava un toldo i que el cel estava completament gris i fosc. Res més.

-Protegits o empresonats?

-Protegits. Ho feien per la nostra integritat. Ens hi van tenir sis hores. A les 10 de la nit van recolocar els vidres trencats en algunes habitacions i a les 10'30 ja pujavem tots a dormir.

-És a dir que vostè no ha vist res de l'huracà Michelle.

-Res de res. Però com tots els cubans, que també el van passar tancats a les seves cases.

-Com ho sap?

-Perquè ens ho deien. Uns es van dir que es trobaven tota la família i passaven les hores fent xocolata desfeta i prenént-se-la.

-Ningú va patir?

-A l'Havana els que més patien eren els que viuen a plantes baixes. Ja saben que la seva casa s'inunda i es treslladen amb matalassos als pisos de dalt o a cases de familiars més protegides.

-I a la resta de Cuba?

-Hi ha hagut cinc morts, sobre tot a Matanzas. A última hora l'ull de l'huracà es va desviar i en lloc de passar per l'Havana va anar a Matanzas.

-Com es viu a l'Havana tres dies sense electricitat?

-No teniem aigua calenta, funcionaven dos dels sis ascensors, als restaurants només donaven bufet lliure i a cada habitació només teniem un llum al bany i un altre al dormitori.

-I fora l'hotel?

-El problema era el menjar que tenien a la nevera que, sense llum, s'els feia malbé. La gent ho cuinava tot abans no se'ls fes malbé... i s'ho menjaven quan podien.

A la salut de la Michelle

«AJUDA A JAGÜEY El Casal d'Amistat Català-Cubà de Sabadell ha endagat una campanya d'ajut pels daminificats de Jagüey Grande (Matanzas), zona devastada per l´huracà, a la que es dona suport material, escolar i sanitari des de fa quatre anys.

Ja s´hi han lliurat els antics quiròfans completament equipats de la Clínica l'Aliança i està en projecte l'hospital per disminuïts psíquics, Hogar del Impedido. Ara, però, la prioritat, és enviar diners pels danys de l'huracà. Caja Madrid: 2038-9913-77-3000238070