Mercè Guilera, dones d'Afganistan «Hem d'invertir en ajuda humanitària el mateix que hem invertit en bombes» 21/11/2001

L'estiu del 2000 va ser una de les tres dones catalanes que es va infiltrar, disfressada amb burka, a les escoles de nenes de Kabul prohibides pels talibans i dins la xarxa clandestina de Hawca a l'Afganistan. La puericultora i metge naturista de Valldoreix, Mercè Guilera Roche, 43, va venir ahir a la seu sabadellenca de l'ONG per la pau de la Universitat Oberta de Catalunya, Pauoc, de la que n'és membre.

-La fí dels taliban sembla un fet. Esteu contentes les dones catalanes que lluiteu per les dones afganeses?

-Sí, molt. Però el recanvi que ens pesenten de moment són iguals o pitjor que els taliban.

-Encara diueu això? Han caigut les burkas, s'afaiten barbes, escolten música i van al cine.

-Van al cine els homes i prou. I burkes n'han caigut unes quantes i prou. Les tropes de l'Alliança del Nord no són gens de fiar.

-No són la gran esperança?

-Nosaltres hem entrevistat a moltes dones afganes i moltes d'elles ens explicxaven les atrocitats dels sodladts de l'Alliança del Nord.

-Per exemple?

-Les bestialitats horroroses que a nosaltres ens explicaven les dones afganeses: assassinats, violacions, atracaments, robatoris... tot fet per l'Alliança del Nord.

-Pot concretar més?

-Doncs un poblat al qual, de cop i volta, entrava un senyor de la guerra determinat i allò era una razzia com les d'Algèria. Una dona ens explicava que li van entrar a casa els de l'Alliança del Nord buscant armes i buscant al seu marit i li van trencar la ma al seu fill de 7 anys perquè ella digués on eren les armes. El nen desmaiat, tothom plorant... tots els drames que t'expliquen són fets per l'Alliança del Nord.

-Ara resultarà que els bons eren els taliban.

-De cap manera. Dels taliban també te n'expliquen. Però per incumplir unes normes. Normes injustes, però al menys savies el que havies de fer per a que no et castiguessin. Amb els de l'Aliança del Nord et podia caure el càstic per qualsevol motiu. Fins i tot sense motiu.

-Oblidem sovint que entre els taliban i l'Aliança hi ha la gent normal?

-És clar, la majoria de la gent no són dels uns ni dels altres. Són d'una ètnia i prou.

-Ens parlen d'un laberint d'ètnies irreconciliables.

-No és cert. Nosaltres a Pakistan erem a casa d'un matrimoni que ell era pashtun i ella tadjika i la intèrpret era hazara. A Hawca sempre han acceptat a tothom. Si els polítics no atien la foguera, les ètnies no són cap problema.

-La convivència ètnica té tradició històrica?

-Fa 50, 100 i 150 anys vivien junts i en pau. Per què no poden fer-ho ara? Sempre que ningú no desperti fantasmes adormits, és clar.

-Creu que americans i europeus donaran el poder a l'Alliança del Nord?

-Espero que no. I, de fet, diuen que no. Però ells han posat els homes a terra, han tingut moltes baixes i voldran cobrar la factura.

-Quines són les últimes notícies dels camps de refugiats?

-Fatal. Per ara ningú no vol tornar a l'Afganistan perque la majoria ja no tenen ni casa. Al revès, encara està sortint gent cap a Pakistan. Especialment de Kandahar que els avions americans estan deixant arrasada. Estan bombardejant Kandahar com a bojos, no deixen ni una casa dreta.

-Quin paper està jugant l'ACNUR?

-Nosaltres vam estar amb el Damato de l'ACNUR, que estava més cremat que una borilla, i ens va parlar sense embuts. Tots els plans per a que els refugiats tornin al seu país han fracassat sempre. On han d'anar sinò tenen casa? Potser a la primavera però ara, en plé hivern...

-Què més poden fer Europa i Amèrica a més de donar diners?

-Escoltar els afganesos democràtics, deixar-los fer i donar-los el que demanen. Ells ara només volen una força de pau internacional com la de Kosovo, però de països musulmans, i que es constitueixi la seva assemblea intertribal, la Loya Girga.

-I ajuda humanitària?

-També és clar. Ja que els hem bombardejat i arrasat el país, el mínim que podem fer és invertir en ajuda humanitària el mateix que hem invertit en bombes. La resta ho farà el poble afganés que és molt trallador i molt orgullós.

-Tot això en pau?

-Possiblement hi haurà guerrilles durant un temps. No oblidem que els taliban venen del mon de la guerrilla i poden tornar a ser-ho. No renunciaran tan fàcilment. Abans moriran matant. Quan ja no tens cap futur, no t'importa morir.

-Està pensant en tornar?

-Sí, aquest estiu. Sobre tot per donar les bosses urinàries al Kadir, un noi de 17 anys que va ser operat a catalunya i al que li fem el seguiment.

-Es veu passejant a cara descoberta pels carrers de Kabul?

-Per ara no.

Què pessimista

«GRÀCIES BIN LADEN? L'alliberament de la dona a l'Afganistan i la fi del regimen talibà està directament relacionat amb els atemptats de l'11 de Setembre. Li hem de donar les gràcies a Bin Laden?

Quan a Mercè Guilera se li planteja aquesta paradoxa fuig d'estudi i respón amb escepticisme: «Si al final els taliban marxen del tot i no manen en absolut i si al final Afgnistan es pacifica completament, es reconstrueix i la dona queda efectivament alliberada, en parlarem. Però per ara, jo ho segueixo veient molt negre. Moltíssim»