Quim Lladó, eibatarra «Els radikals xungos d'Elx ens deien etarres» 22/11/2001

És nascut a Sabadell i veí de Sabadell, però aquest representant de comerç va estar diumenge a l'estadi de la Creu Alta animant a l'Eibar, el rival del Sabadell, amb un grupet d'amics guarnits amb la samarreta de l'Eibar i amb un aparell sonor infernal. Tot va començar com una broma fa dos anys, però avui Quim Lladó Feliu, 33, (el de la dreta de la foto) és el president de la Penya Berria Ipurua, la primera penya oficial eibatarra registrada. Té 40 membres, la majoria catalans, però també de València, Múrcia i Málaga.

-Quants del 40 sou sabadellencs?

-Cinc o sis. Quasi tots els que diumenge animavem a l'Eibar a la Creu Alta.

-No ho entenc.

-És clar. No ho entén ningú (riu). No ho entén ni el club. No entenc ni jo!

-Doncs m'ho hauràs d'explicar.

-Per començar és molt modest. Té el pressupost més baix de Segona A, però ja porta 14 anys quedant cap a la meitat. No té estrangers, té una afició una mica freda, però molt sana i... i allà tothom ens aprecia.

-Tu diràs.

-Allà ho tenim tot pagat, ens reben amb els braços oberts. Val a a dir que vam ser la primera penya d'Eibar. Les altres, amb gent d'Eibar, s'han fet darrera nostre.

-Com és Berria Ipurua?

-Coquetó. Un córner és mig gol. Molt més petit que la Creu Alta. Eibar només té 30.000 habitants i a l'estadi n'hi caben 5.000. Això sí, tot covert per a que ningú es mulli, com l'Amsterdam Arena (somriu).

-Aneu ben peparats.

-Portem de tot: bombo, bocines, canons de fum, banderes.

-Diumenge amb les bocines us vau fer una mica pesats.

-Es que ens hem fet un aparell amb dues bateries de cotxe que combina el só de tres o quatre bocines, com un instrument musical. Al final del partit allò era per reventar perquè l'Eibar fregava l'empat.

-Cridaveu més vosaltres sols que tots els del Sabadell junts.

-Sempre ens volquem amb el nostre equip. A Eibar passa igual, som els que mes cridem. L'ambient el posem nosaltres.

-Però no figura que els vascos són molt marxosos i els catalans molt aburrits?

-Doncs es veu que no. Ara són uns catalans els que volen que l'estadi recuperi l'ambient de fa 15 anys. Mira (ensenya retalls de premsa vasca en un àlbum) quan anem a Eibar, un parell de cops l'any, els diaris quasi parlen més de nosaltres que del partit (riu).

-Només hi aneu dos cops l'any?

-Són set hores de viatge i les tornades de diumenge a la matinada són esgotadores. Però ara, la directiva de l' Eibar fins i tot ens avançarà un partit a dissabte només per nosaltres. Perquè poguem passar el cap de setmana més relaxat.

-Increïble.

-Sí. Però també els animem quan juguen per aqui. Lògicament anirem a Tarragona per animar-los contra el Nàstic. I a les últimes jornades si l'equip necessita el nostre recolzament, anem on calgui.

-Sempre com a seguidors de l'Eibar de 2ª A.

-Sí. Nosaltres seguim l'Eibar de 2ª A. Aquest diumenge vam anar a veure el 2ª B perquè venien a Sabadell. No ens podiem negar.

-Com us va rebre l'afició del Sabadell?

-Molt bé. Només ens van tirar un got de coca cola. Però ja hem quedat amb un grup de seguidors del Sabadell per anar junts al Terrasa-Eibar. Allà tenim interessos comuns.

-Anar de minoria cridanera ha de ser dur.

-A vegades és perillós. A Elx els radikals xungos es van posar amb nosaltres. Ells es jugaven la permanència i l'Eibar no es jugava res, però hi anava molt. Sort que va perdre l'Eibar. Sinò no sortim d'allà. Ens deien vascos, etarres i jo què sé. Hi havia molt mal rotllo.

-Val la pena arriscar la teva integritat per una causa que no és la teva?

-No és cap sacrifici. Ens ho passem molt bé.

-Per què van blaugranes?

-Res a veure amb el Barça. El segon equip és blanc com el Madrid.

-Però com va començar aquesta història surrealista?

-Jo tenia simpatia per l'Eibar i cada dilluns comentava els seus resultats amb un company, l'Antonio Ortiz (a l'esquerra de la foto). El desembre del 99, quan l'Eibar va venir a Lleida a jugar la Copa ens vam dir «no hi ha nassos d'anar a Lleida a animar l'Eibar». L'un per l'altre, que si que no, vam fer una bandera, vam agafar el cotxe i ens vam presentar a Lleida.

-Ben bé una bogeria.

-Totalment perquè feia un fred que pelava només hi havia 500 persones al camp i nosaltres dos anavem desplegant bandera per semblar uns quants més. I avui som 40. Amb seu a Sabadell i local al Bar Olite de Barcelona.

-Però com contagies la teva bogeria a 40 persones més?

-Els hi dic que ho provin, que hi ha molt d'ambient i molta marxa, els agrada i repeteixen. Arribar a Eibar amb l'autocar i veure aquella rebuda amb aquells honors ho val tot.

Una bogeria sana

«TROFEIG AMB BARRETINA De jove anava a la Creu Alta a animar al Sabadell. De gran, després de deu anys d´ignorar-lo, hi ha tornat per animar el rival del Sabadell, L´Eibar.

Avui és simpatitzant del Barça i vol que el Sabadell puji a 2ª A, però el seu cor és a Eibar. Tant que des de la penya que ell presideix, el proper abril entregarà a Luis Prieto el Trofeig al jugador més regular de la temporada passada al mateix estadi de Berria Ipurua. El trofeig és de bronze i amb barretina catalana.