Teresa Gimpera,. dama barcelonina «Avui el que es mor de sida és perquè és tonto» 15/12/2001

La noia anunci del anys 60, actriu dels 70, mussa de la gauche divine barcelonina dels 80, professora de models dels 90 i militant anti-sida del 2000, Teresa Gimpera Flaquer, 65, va ser ahir i abans d'ahir a El Corte Inglés de Sabadell per parlar de moda, protocol i maquillatge nadalenc. Algunes de les quasi cent dones que l'escoltaven, corejaven cada un dels seus acudits amb un «pero qué grassiosa é».

-Vostè tant serveix per parlar de moda, com de protocol com de cinema... la volen a totes les tertúlies.

-Sóc una persona d'una gran curiositat, ho absorveixo tot i estic capacitada per parlar de moltes coses, sí. Els anys m'ho han fet entendre tot.

-Inteligència emocional?

-Em sembla que intuició. Quan jo vinc a El Corte Inglès ja sé quin públic haig de tractar i em poso a la seva pell. A l'alta societat em posaria com la Presley i a les presons em poso al nivell de les presons.

-Què hi va fer a les presons?

-Hi col.laboro molt. Ja fa tretze anys. Faig tallers de costura per dones, cedeixo models, els dono cursos. I demà tinc un desfile per drogadictes i malalts de sida.

-Tot arte et amoris?

-Por el morro, diriem (riu).

-El seu fill va morir de sida o de la droga?

-De les dues coses. Va ser una lluita d'onze anys, dificilíssima, oculta, secreta. Estavem «apestats» no teniem informació. Avui el que es mor de sida és perquè es tonto perquè hi ha tota la informació. però llavors no en sabiem res.

-Ho ha assumit com una lluita personal?

-Sí. El mateix dia que es va morir, el 1989, ja ho vam fer públic. Vam posar una esquela a tots els diaris dient de què havia mort. No per ser Teresa Gimpera haig de ser privilegiada.

-Serà a la Marató de TV3 d'aquest diumenge?

-Aquest any més que mai.

-Hem de malfiar-nos dels laboratoris que s'estan enriquint amb la sida?

-Aqui hi ha molts diners pel mig. I el que inventi la vacuna imagina't.

-A l'Àfrica es moren a mil.lions.

-Això és horrorós. No hi ha dret. Com tantes injustícies: aqui ens morim sobrealimentats, de menjar massa, i hi ha països que es moren de gana.

-A l'Escola Teresa Gimpera també es fan cursos d'assassoria d'imatge i protocol. Quí ve?

-Des de noies joves, potser secretàries, una mica insegures, fins a dones més grans que el seu marit ha pujat de categoria i elles s'han quedat enrera i no saben com iniciar una conversa, com caminar amb tacons o com menjar.

-Menjar les costelles amb els dits tampoc és tan horrorós.

-Depén del lloc. Jo a casa també me les menjo amb els dits. I una sardina a la brasa també. Però has de saver fer-ho d'una altra manera per si et trobes en un compromís. Com pelar una gamba amb forquilla i ganivet, que és el mes pesat del món, però s'ha de saber fer.

-I el plàtan?

-Tant la pell com el plàtan s'han de tallar amb ganivet.

-No és una cursilada?

-Home, si està madur el pots tallar amb forquilla, però si està verd no.

-Viu dels nous rics amb diners però sense modos?

-No. Hi ha gent que ens venen especialment de Sevilla i n'hi ha que amb prou feines s'ho poden pagar.

-És més patètic un nou ric sense modus o un vell ric sense diners?

-A mi sempre em provoca més sensació de dignitta un vell ric educat.

-Encara que aparenti un alt nivell de vida que en realitat no té?

-Ah no! Si enganya ja no. Tot s'ha de portar amb naturalitat, amb seguretat i sense amagar res.

-Doncs en el seu món tot és aparença. No són maquillatge, moda, imatge, protocol i educació diferents formes de la hipocresia?

-A la vida tots actuem. Jo ara em comporto amb tu de manera diferent que amb el meu marit. I tu estàs fent igual. i això ho fem tots constantment tot el dia. Si demanes un favor poses una cara diferent que si te'l demanes a tu.

-Per aquest camí acavarem jutjant la bondat d'una persona per la seva corbata.

-Jo només demano respecte. A mi personalment, quan viatjo en avió, em molesta que el senyor que em toca al costat es descalci i faci soroll quan mastega. Ell ho sap que això molesta i si ho fa és que no m'està respectant.

-Potser només és d'una altra cultura.

-Em sembla que amb la boca oberta només mengen els animals. A mi que no em diguin que menjar amb el colze a la taula és normal. Com anar nét. Ho fem pels altres. Tu mateix vas molt polit.

-Doncs ara les senyores de Pedralbes diuen tacos força gruixuts. Això no la molesta?

-Sí noi, això és una moda. És horrorós, però hi ha gent que no té més lèxic.

Es lo más

«PIJA JO? Va enjoiada de dalt a baix, vesteix abric de pells, contesta en anglès al seu mòbil vermell de disseny i fuma Cartier. Però és llesta i simpàtica i, en un moment de la conversa, endevinant les meves sospites em deixa anar:

«Mira, jo anava a un gimnàs de senyores 'pijas' i ho vaig deixar per l'aburriemnt de veure tota aquella fauna. No fan res en tot el dia, només prenen el sol i no es treuen les joies ni per fer-se els massatges. per molts mil.lions que tinguin a mi aquestes donen no m'aporten cap valor».