Ferran Garcia, 300 kms. en 32 hores «La Guàrdia Civil ni portava cadenes ni les sabien posara» 18/12/2001

Per culpa de la neu i l'imprevisió institucional, el muntador d'exposicions de l'empresa sabadellenca Relluc, Ferran Garcia Salas, 40, va trigar dos dies per venir d'Aranjuez i va haver de dormir al poliesportiu de Fraga.

-Com comença l'aventura?

-Dissabte a les 8 del matí sortiem d'Aranjuez, on hem muntat un centre d'informació turístic, el meu company i jo.

-Fins a Saragossa tot bé?

-Sí, vam arribar a Saragossa a les 12, vam dinar a l'àrea de Pina de Ebro i abans d' arribar a Monegros ja ens vam quedar clavats. En pocs minuts es van fer 40 centímetres de neu.

-El pas dels cotxes no neteja l'autopista?

-No. Només que en un pujada es quedin clavats dos camions, per allà ja no passa ningú. I molts camions es quedaven creuats o tirats a la cuneta. Només passaven els que tenien cadenes.

-Vosaltres no en duieu?

-No perquè la furgoneta era llogada i quan vam sortir d'aqui, una setmana abans, la nevada no estava prevista.

-Les podia comprar.

-No perquè a les gasolineres ja no en quedaven i les botigues, per ser dissabte, eren tancades. Ni la Guàrdia Civil portava cadenes.

-No és possible.

-I tant. A la Guàrdia Civil li van portar les cadenes una ambulància. I, un cop les van tenir, no sabien posar-les i els vam haver d'ajudar nosaltres.

-Quan temps vau estar parats entre Pina de Ebro i Monegros?

-Unes dues hores. A les 5 de la tarda ja estavem ben atrapats i se'ns va fer fosc.

-No hi havia màquina llevaneus?

-Després de dues hores va passar la llevaneus, anava fent ziga-zagues per esquivar els camions i els cotxes atravessats que hi havia per tot arreu. El conductor volia plegar i tornar enrera, però entre tots els vam convèncer perquè seguís endavant.

-Quí ereu tots?

-Tots els que estavem allà parats al mig de l'autopista. Vam sortir del cotxe per parlar amb ell perquè ja ens veiem dormint a l'autopista. Tots trepitjant neu amb sabates de ciutat i sense roba d'abric.

-Va acceptar?

-Només fins a Fraga. Els cotxes vam haver de sortir tots a Fraga i els camions i cotxes volcats es van quedar allà.

-Què van fer?

-Els camioners van fer nit allà.

-I vosaltres?

-Vam arribar cap a les 9 de la nit. Però a Fraga només hi ha un hotel que ja estava tot ple i un policia ens va dir que habilitarien un poliesportiu per tots nosaltres.

-Com s'habilita un poliesportiu?

-Amb dos calefactors que no escalfaven gens i quatre mantes.

-Quans ereu?

-Unes 40 persones.

-Tots heu dormit damunt la pista de bàsquet?

-Damunt una esterilla de gimnàstica que ens van donar a cada un i una manta. Hem passat molt de fred. Molt.

-Com es dorm a un pabelló?

-No es dorm. Estava tot vestit, no em vaig treure ni les sabates i vaig intentar dormir assegut, perquè estirat no podia, tenia massa fred. ben enrotllat a la manta i tremolant.

-Quina era la temperatura?

-Menys 10 graus. Però és que era això o dormir al carrer.

-Arribem a diumenge.

-L'endemà vam esmorzar i a les 7 ja decidiem tirar com fos cap a casa. Com que l'autopista estava tancada, vam agafar la nacional.

-Com estava?

-Nevada, amb molts camions parats i alguns cotxes a la cuneta o volcats. Haviem de conduir molt a poc a poc i anar sortejant com podiem tots els entrebancs. Sort de l'Exèrcit.

-Vau veure els carros de combat?

-Sí, els soldats anaven treient els cotxes tirats amb tanquetes, com la grúa, per obrir el pas a la llevaneus.

-Com us va rebre Catalunya?

-Amb un tap de dos-cents camions atravesats a La Panadella.

-Dos-cents és una manera de parlar?

-No, dos-cents és el càlcul que faig jo. Pel cap baix.

-Una bona rebuda.

-També ens van rebre els Mossos d'Esquadra que ens deien que sense cadenes no podiem passar. Els anavem dient «molt bé, ara les posem» i ens deixaven passar.

-Podieu haver pres mal.

-És veritat. Hi havia molts cotxes volcats. I al Bruc encara més ziga-zagues per esquivar camions.

-A quina hora vau arribar?

-A les 8 del vespre. Dotze hores per un trajecte de dues.

-De quí és la culpa?

-Jo no dono les culpes a ningú. Però l'autopista no es tenia que haver tancat. Si es de pagament han de tenir els serveis mínims de previsió. Ah! i el més bó de tot. Al pagar el peatge, que ens el van cobrar amb tota la barra, ens van prendre la matrícula.

-Per què?

-Ni idea, però se la van apuntar.

Cornut i pagar el beure

«UNA MICA ENFADAT Garcia és un home de pau, tranquil, explica la seva odissea sense crits. «Només estic una mica enfadat, reconeix, quan sento algun portantveu de la Generalitat dient que la culpa la tenim els conductors que ens vam llençar

alegrement a la carretera. Ara resulta que, després de tot el que he passat, jo sóc el culpable de que l'autopista estigui tancada, de que la nacional també, de que nevi, d'ajudar jo a la Guàrdia Civil, de que hagi de venir l'exèrcit. De tot això el culpable sóc jo». Només una mica enfadat.