Alícia Masriera, geòloga

«Tinc la sort de poder

tocar pedres»

19/12/2001

Menuda, però plena de vitalitat i amb un rigor científic només comparable a la seva calidesa humana, la directora del Museu de Geologia del Parc de la Ciutadella de Barcelona, Alícia Masriera González, 61, va venir a la Creu Alta per muntar a L'Obrador l'exposició «Les nostres roques, una visió insòlita». Es podrà veure durant totes les festes.

 

-Se la veu apassionada.

-Sí, treballo en el que m'agrada i tinc la sort de poder tocar pedres. La part administrativa ja no m'agrada tant.

-Però una roca és allò que li dones una puntada de peu.

-Ui! (riu) Això no els hi digui als geòlegs.

-Els demés ho despreciem.

-Perquè explicar la geologia és una feina una mica àrdua. La gent creu que la natura és vegetació i animalons i massa sovint oblidem el substrat, que és la base de tot.

-Animals i plantes són vius. Però què té d'apassionant la part més morta de la natura?

-No és morta. Evoluciona. Primer pot ser una muntanya, després es pot desprendre, s'erosionai arriba a les nostres platges.

-La sorra és roca?

-Sí. Si tingués ciment es transformaria en gres. Com el desert.

-Què ens pot dir una roca?

-Una làmina prima d'una roca ens pot dir quins materials conté, com estan organitzats, si té ciments o no... però compte no tot és laboratori.

-Què vol dir?

-Que el treball de camp és imprescindible. Si no has vist i trepitjat el lloc perds molta informació. Una roca fora de contexte diu molt poc.

-Diu alguna cosa de nosaltres?

-Els fòssils i roques sedimentàries ens mostren l'origen de la vida.

-Però serveixen per alguna cosa pràctica?

-Poden ser font d'energia. El carbó ens dona escalfor i el petroli, que es roca d'orígen orgànic, és la base de la indústria moderna.

-Ja ha parlat dos cops de ciment. El ciment no és un invent de l'home?

-Es pot fer industrialment, però també és un producte natural. A Montcada encara exploten les pedreres calcàries. La pega és que destrueixen la muntanya. I em sap greu perquè jo difruto la muntanya des de joveneta.

-Ha arribat a la geologia per l'excursionisme?

-Sí, de jove vaig entrar al Club Muntanyenc Barcelonès i em vaig començar a relacionar amb geòlegs i he tingut sort amb la família.

-El seu marit també s'hi dedica?

-És geòleg no-professioanl i treballa pel seu compte. Hem fet plegats molts articles en revistes científiques i especialitzades.

-I els fills?

-Els meus fills ja estan cansats de collir roques pel camp (riu). Però els segueix agradant la muntanya. De petits sempre m'acompanyaven a fer treball de camp i fins i tot surten a moltes de les meves fotos. Però ara els agrada més l'escalada.

-Doncs la geologia deu ser força útil pels escaladors.

-I ho és, però els escaladors només parlen de graus de dificultat d'una paret. No els vindria malament una mica més de cultura petrogràfica. Només saben que un conglomerat de Montserrat és més fràgil que un calcari del Montsec o un granític dels Pirineus.

-A Menorca, uns enamorats de la pedra han creat l'associació Líthica i han salvat una pedrera de l'abocador.

-A Artesa de Segre també ho han aconseguit. Hi ha tanta deixalla que, és clar, les pedreres els van molt bé per abocar-la. Però no és gaire ecològic.

-Tampoc es ecològic destruir una muntanya per treure'n pedra.

-L'home sempre s'ha fet la casa amb pedres. Tota la vida. El problema és que ara es fa a l'engrós i en proporcions industrials.

-Els ecologistes no parlen de salvar substrats en perill d'extinció?

-Normalment només es pensa en la fauna i la flora. Però en alguns llocs, com el Cap de Creus, ja es vol aturar la construcció per no perdre estructures. Ara, al Pla del Llobregat s'ha perdut tot un jaciment del Pliocè per fer-ne ceràmica. I fa molts anys a Sarrià es trobaven mamuts.

-Una geòloga mai no podrà tenir mans i ungles fines?

-Jo no les hi tinc mai, és clar. Si surts al camp i agafes pedres és impossible. Malhauardament el treball de camp s'està perdent molt. Els geòlegs cada dia fan més teoria sobre paper i surten menys a trepitjar el camp.

-Hi ha roques terapèutiques?

-Jo no hi he cregut mai. Si tinc reuma em prenc una pastilla.

-El cognom Roca és ben català.

-Perquè Catalunya és molt rocosa i molts cognoms tenen a veure amb el toponímic. Però també a Castella hi ha gent que es diu Piedrafita i Cantero.

-I el nom Pere vol dir pedra en tots els idiomes.

-Bé, però... això vé de la Bíblia i aquella frase de Jesús a Sant Pere.

Menys dona una pedra


 

«LÀMINA PRIMA

Els geòlegs poden agafar una pedra, tallar-ne una làmina de 0'03 milímetres, posar-la al microscopi i veure-hi, com en una pel-lícula, els seus 100 mil.lions anys d'història.

El que aquests dies es pot admirar al taller de la Creu Alta, L'Obrador, són

les fotomicrografies de Planella i Samper a aquestes làmines translúcides. El resultat és d'una bellesa calidoscòpica, quasi màgica que mostren la vida de la natura morta.

Fan entendre perquè una ciència tan feixuga pot engrescar tant a alguns.