Elisabet Giravent, professora de cinema a Cuba «Això és com un monestir de clausura del cinema» 15/06/2002

La fotògrafa i cineasta sabadellenca, Elisabet Giravent Pallerola, 36, (a la dreta de la foto, en el malecón de L'Havana) és professora de l'Escuela Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños, Cuba, una de les més prestigioses del món.

-Com hi va anar a parar?

-Un amic de feina, el director de fotografia Jaume Peracaula, ja és professor d'aquí (respón des de Cuba). Em va parlar d'una plaça lliure, vaig enviar el currículum i em van trucar dient que m'esperaven en deu dies.

-De cop i volta la seva vida canvia?

-Totalment. Em van posar de coordinadora de càtedra i aviat farà set mesos!

-Què fa d'aquesta escola un centre tan conegut arreu del món?

-La va fundar Gabriel García Márquez, per aquí passen els millors directors i actors del món i es dona als alumnes una atenció molt personalitzada.

-Com de personalitzada?

-Només hi ha una vuitantena d'alumnes que, al segon any, s'apleguen en grups reduïts de sis alumnes per especialitat: direcció, fotografia, producció, guió, só i edició.

-I els professors?

-Al cap de l'any han passat per aquí més de cent professors, a més de directors famosos que fan una xerrada o un taller.

-Com de famosos?

-Ford Coppola, Scorsese, Etore Scola, Robert Redford, Costa Gavras...

-Ja li agrada al Fidel tan americà a casa seva?

-Està encantat. Aquesta escola és a Cuba peque el Comandante va cedir el terreny i les instalacions. Però pertany a la Fundación del Nuevo Cine Latinoamericano i és internacional.

-Amb quins astres del cinema ha pogut parlar?

-He pogut saludar a Liv Ullman, Walter Salles i el productor Milos Forman. Ah! I la nostra Sarita que ha vingut a veure al nòvio.

-Quina és exactament la seva feina?

-M'ocupo de la coordinació d'estudis dels alumnes, d'avaluar els seus treballs i treure el cap pels rodatges per veure si tot va bé.

-Quí són els seus alumnes?

-Ara en tinc sis de Xile, Colòmbia, Argentina, Cuba i un afgano-suïs! Aquests dies estic tot el dia amb ells, supervisant els seus rodatges de fí de carrera i proprocionant el que necessitin. Anem molt cansats, no parem de rodar, és esgotador.

-Me e'tà estresaaando.

-Sí, és una mica això perquè encara que treballem molt, aquí sempre hi ha una mena de sensació de vacances. Pel clima, suposo. O per menjar gelats tot l'any. O perquè a les estones lliures anem a la platja o a donar un volt en bici entre les palmeres...

-Ja em trobo millor.

-I els caps de setmana fem alguna escapadeta per l'illa. La llàstima és que em donen vacances a l´agost i arribaré a Sabadell també en plena calor.

-Descansarà.

-Això sí perquè insisteixo no parem de reunions fora d'hores i alumnes que demanen impossibles. Com que vivim aquí, no hi ha horaris.

-Viviu a la mateixa escola?

-Sí, professors i alumnes, és com un monastir de clausura del cinema. Això fa que les activitats, si un vol, no parin mai. Els mateixos alumnes es troben pel seu compte i escriuen i roden guions de manera extracurricular.

-Però que ha produït el cinema cubà més enllà de Guantanamera, Fresa y Chocolate o Muerte de un burócrata?

-No gaire més. A mi la que m'agrada molt és Memorias del subdesarrollo, també de Gutiérrez Alea.Penso que 's el director més important tot i que també hi ha l'Humberto Solás, el de Lucía, i el documentalista Santiago Alvarez.

-Realment no sembla gaire per un país amb aquesta escola.

-És que el cinema cubà està absolutament monopolitzat per l'Institut , ICAIC, Són propietaris de l'únic laboratori, de les càmeres i decorats que lloguen i ells ho decideixen tot.

-És nota una manca de llibertat?

-No. Curiosament en el cinema n'hi ha molta de llibertat. Ara aquí es roden moltes co-produccions i moltes són paròdies molt divertides d'ells mateixos i del sistema cubà.

-I la tele?

-Aixo sí. La televisió és pur instrument polític. Allà només passen discursos i documentals d'una història «molt lliure».

-Sempre queda el satèl·lit.

-No. El Canal Satèl·lit està prohibit. Només és permés a hotels, llocs turístics i, sortosament per mí, la nostra escola.

-Ja s' ha enamorat de l'illa?

-Mira, no ho sé. M'ho estic passant molt bé, m'encanta l'experiència de viure un temps aquí i cada dia m'estimo més l'illa, però no diria que n'estic enamorada. Potser encara és pitjor.

-Què li falta?

-A mi tot aquest rotllo burocràtic em posa molt nerviosa. I la gent a vegades també.

No me des candela

« MOSTRA DE CURTS Com ha realitzadora ha rodat tres curts, l'últim subvencionat pel Ministerio d'Educación y Cultura i ja presentat a festivals internacinal com Berlín i Xile. Ha estat continuista o script de pel·lícules com El mar d'Agustí Vilaronga. També ha treballat amb directors com Jordi Cadena, Jesús Garay i Enric

Folch. Col·laboradora habitual del Museu d'Art de Sabadell en festival i exposicions, ja té a punt la 3ª Mostra de Curts de juliol que, enguany, tindrà un país convidat. Lògicament, Cuba.