Joaquim Ribalta: aterratge a l' autopista «L'error va ser humà, però no meu» 25/06/2002

El pilot que dissabte va aterrar una avioneta entre els cotxes de l'autopista C-58, Joaquim Ribalta Puig, 57, va passar la revetlla de Sant Joan intubat i connectat a les màquines de la sala de semi-crítics de la UCI de l'Hospital Taulí.

-Com es troba?

-Bé, però aquest braç potser no el podré fer servir mai més. És l'esquerra i jo sóc esquerrà.

-Com el té?

-Cúbit, radi i colze totalment destrossats. Els metges diuen que potser amb alguna protesi... ja veure'm.

-Podem parlar de les causes de l'accident?

-Endavant.

-L'Aeroclub parla d'error humà.

-Si és un error humà no serà el meu. Ha de ser d'un altre.

-Repassem la pel.lícula dels fets.

-Jo em vaig preparar per «despegar» i em van donar la posició 3.1, és a dir, la pista que va cap a Sant Quirze perquè, deien, hi havia vent en calma.

-Deien?

-Les mànigues marcaven una mica de vent en cúa i, de fet, l'avió que va sortir just abans que el meu ho va fer en direcció contrària, és a dir de cara a Badia.

-Això és important?

-Molt. No es pot explicar ningú que si el vent està en calma et facin envolar en direcció a Sant Quirze quan el més còmode és el contrari.

-Sigui com sigui vostè va fer el que el van manar.

-Oh és clar. Jo vaig quedar molt sorprés, però em vaig col.locar en la posició que em deien i, quan em van donar l'ordre dono gas amunt.

-Va agafar alçada?

-Quan anava a uns 55-60 nusos, vaig començar a penjar l'avió per enlairar-lo i, en aquell moment, l'agulla de la velocitat em cau de cop i veig que l'avió no s'enlaire.

-Que va pensar?

-Que estava amb vent en cúa. No podia ser res més. Una bufada de vent en aquest moment et resta sustentació.

-El vent en cúa no ajuda a pujar?

-Al revès, et treu velocitat. Si vas a 60 nusos i et fa una bufada de 20 et quedes a 40, insuficient per envolar. El que et fa agafar alçada és el vent en contra.

-Aerodinàmica?

-És clar. Dins el fluïd dinàmic de l'aire, el vent en cúa et resta velocitat.

-Què va fer?

-Vaig dir als meus companys «nanos això no va bé». Com que ja no podia frenar perquè se m'acavava la pista, vaig posar els flaps immediatament per encarar-me a l'autopista.

-«Despegar» amb vent en cúa no és normal?

-Jo no ho havia vist mai. I, de fet, repeteixo, el que havia envolat just un minut abans que jo, ho va fer en direcció contrària.

-Per què diu que sortir cap a Badia és més còmode?

-Perquè la pista cap a Sant Quirze té undesnivell que has de superar tu amb velocitat. Si a sobre et vé una bufarada de vent en cúa... passa el que va passar.

-Sobrepés?

-De cap manera. Erem tres persones i l'avió és per quatre.

-Fallada mecànica?

-Vaig revisar tot el check-list preceptiu abans. Mitja hora mirant mecanismes i peces una per una. Estava tot correcte.

-Vostè també va fer totes les operacions correctes?

-De manual. Tot el protocol, pas per pas. He seguit el discurs fonamental que em van enseyar els meus mestres. Per això dic que l'error humà, tot cas, havia de ser de la torre que em va dir que el vent estava en calma.

-Caixa negra?

-No n'hi ha.

-Aterrar a l'autopista és el més raonable?

-És l'únic ranonable. Quan veus que no agafes alçada, sinó que la perds, has d'intentar aterrar en les millors condicions possibles. No hi havia res a pelar.

-I tornar a la pista?

-Impossible. Un viratge a aquesta velocitat i a aquesta alçada és suïcida. Només podia seguir recte.

-Com va ser l'aterratge?

-Primer vaig volar damunt el carril dels cotxes que van a Barcelona on vam tocar-ne un amb les rodes, cosa que lamento moltíssim. (Sona una màquina, una infermera li diu «relájate chinito que te estás poniendo nervioso» i un altra li pren la pressió). Després em vaig passar a l'altre carril, direcció dels que anaven a Terrassa, com jo, que és el més segur.

-Com es busca un forat entre els cotxes?

-Quan et veuen, els de darrera frenen una mica i els de davant segueixen. De seguida es fa el forat.

-Diuen que va passar per sota un rètol d'autopista. Tant baixos volaveu?

-Baxíssims, 3-4 metres. I en passar-hi vam perdre l'ala esquerra. Per això en tocar a terra, l'avió va caure de la part esquerra i em va trinxar tot el braç. Per cert, que diu el teu company del diari, el Nemesio?

Que li ha salvat la vida

« 350 HORES DE VOL Té el títol de pilot de 1971 i acredita 350 hores de vol. Després d'un període sense volar, ara tornava a fer-ho amb certa assiduitat. Però en Quim Ribalta es ben conegut a Sabadell per les seves moltes altres

facetes. Constructor de professió és popular en el món del cant coral i, sobre tot, a l'Agrupació Astronómica de Sabadell. Des d'aquesta entitat, organitza les expedicions sabadellenques als eclipses de sol a qualsevol racó del món.