Jordi Argelaguet: pro-israelià «Israel tornarà els territoris ocupats quan hi hagi garanties de pau» 26/06/2002

El president d'ERC a Sabadell, professor de Ciències Polítiques a la UAB i col.laborador habitual de l'Avui, Jordi Argelaguet Argemí, 37, parlarà aquest vespre al Casal Pere Quart de «La ciutadania israeliana i el conflicte àrabo-israelià».

-Què el porta a defensar l'actual govern d'Israel?

-És un estat amenaçat.

-Amenaçat de què?

-Amenaçat de desaparèixer. N'hi hauria prou amb una agressió a gran escala.

-El poble palestí ja està patint una agressió.

-És evident. Però caldria veure per què i què cal fer. Aquí és on discrepo d'altres estudiosos.

-Es troba sol?

-No perquè no ho estic. A Europa, més a Espanya, i també a Catalunya, hi ha un pòsit antisemita molt clar que em fa estar en minoria. Però no sol. Molta gent defensa el dret a existir d'Israel.

-Home, això tothom.

-No. Tothom no. Mols intelectuals nostres argumenten d'una manera que desligitima l'estat d'Israel.

-Quí?

-Tots els qui el comparen amb el nazisme, per exemple. Els qui parlen de genocidi i extermini del poble palestí no saben què és Mathausen. Mots israelians, en canvi, hi han estat. La comparació és inacceptable.

-Sharon no és Hitler... però quasi?

-Sharon pot ser més o menys dur i es pot discutir la seva duresa, però no té res a veure amb Hitler.

-Per què tants jueus el van votar?

-Perquè Barak, que havia ofert més renúncies que ningú en els acords de pau, tampoc va portar seguretat. Quan la via pacifista fracassa, molts jueus opten per la via dura amb el mateix objectiu. Pensen que potser així no els mataran a l'autobús.

-Vostè hauria votat Sharon?

- Jo no. Però entenc que molta gent ho fés. Si els acords de pau van augmentar els atemptats indiscriminats contra civils israelians, es va optar per la via contrària.

-La mà dura tampoc acava amb el terrorisme.

-Això ho sap tothom. Només s'intentava minoritzar-lo.

-Els morts els posa Arafat?

-Almenys molts.

-Com ho sap?

-Hi ha papers, hi ha factures, hi ha vaixells plens d'armes... Arafat va amagar en el seu despatx els qui van assassinar el ministre israelià, en contes d'entregar-los.

-Quina és la seva estratègia?

-Una estratègia maximalista, tot o res. El seu objectiu final és un estat palestí en lloc de l'estat d'Israel.

-Però aquesta acusació és molt greu.

-És el que diuen els llibres de text que estudien els nens palestins. Allà el mapa de Palestina és l'actual mapa d'Israel.

-Per això Bush ha dit avui quel'OAP ha de canviar l'interlocutor?

-És clar. Arafat no és un soci fiable per negociar cap pau.

-Què hem de llegir per veure les coses com vostè?

-Per començar la famosa resolució 242 de la ONU de 1967, la que representa que Israel no cumpleix i de la qual els àrabs en fan bandera.

-Què diu?

-Per començar no parla dels palestins. Ni els menciona. En segón lloc parla del dret a la pau i a les fronteres segures.

-Israel no ho compleix.

-Israel l'ha volgut cumplir el 1967, el 1973, el 1977 i el 1982.

-També parla de tornar els territoris ocupats.

-N´ha tornat el 90% i vol tornar els que falten. Sempre ho ha reconegut. Però, evidentment, amb garanties de pau. Que no serveixin per bombardejar el seu país.

-Quan un vol tornar unes terres no es dedica a colonitzar-les.

-Al Sinaí també hi havia molt colons i quan van tornar aquelles terres a Egipte els van desmantellar tots en cinc minuts. I els actuals colons de Gaza i Cisjordània saben molt bé que tard o d'hora hauran de marxar d'allà.

-Llavors per què els hi posen?

-En nom de què se li ha de prohibir a un jueu que construeixi allà?

-Jo no em fiaria gaire d'una persona que em digués «ja marxaré de casa teva, però mentrestant hi vaig convidant amics».

-Quan Israel va ocupar aquests territoris no estaven sota la sobirania de cap estat.

-Ho presenta com una pel.lícula de bons i dolents.

-Jo no he parlat de bons i dolents. Justifico més una banda com altres justifiquen la contrària.

-L'objectivitat, la neutralitat, són impossibles?

-Quan uns demanen la pau i els altres no en volen ni sentir parlar, sí, segurament és impossible. Arafat encara no ha explicat per què va rebutxar l'última oferta de pau en la que fins i tot es plantejava dividir Jerusalem.

-Avui l'Ajuntament de Sabadell, amb Civis d'ERC, ha aprovat una declaració pro-Palestina.

-Al partit tothom pensa com vol.

Sort aquesta tarda

« VALENT He estat dues vegades a Israel de tujrista, però ni hi tinc amics, ni interessos, ni sóc del Mossad ni mai ningú m'ha demanat que parli en favor de la seva causa». El factor humà que porta a aquest sabadellenc a dissentir del pensament

dominant, és a dir, a parlar en favor d'Israel, és un misteri. «Simplement he llegit i això em porta a veure les manipulacions mediàtiques». Altres llegint el mateix arriben a conclusions diferents. El que ningú pot negar-li és valentia.