Xavier Cusidó, ciclista solitari «Els estatunidencs són més oberts que els europeus» 28/06/2002

El sabadellenc Xavier Cusidó Oliete, 29, qui viu des de fa quatre anys a Arizona amb la seva dona, la noruega Siw Annie, ha fet travesses de milers de kilòmetres en bicicleta, sempre en solitari, per Europa i Nordamèrica. Aquest diumenge comença la seva última aventura de 30 dies Sant Quirze-Lapònia.

-Viatger empedreït.

-Si no viatges t'acabes mirant el melic.

-No en té prou amb els 15 dies de vacances?

-Els viatges de plaer mai no satisfan la meva curiositat. He viscut al País Basc, Andorra, Irlanda, Anglaterra, Estats Units i mai n'he tingut prou.

-Anava de hippy?

-La veritat és que no. A cada lloc m'espavilava per fer una vida el més normal possible. Feia amics i sempre trobava feina.

-D'on li ve tanta bicicleta?

-Dels 15 al 18 anys ja feia excursions per Oxford i me'n vaig enamorar. Després feia al Cadí, el Delta de l'Ebre, Banyoles, la Volta als Pirineus i la Volta a Catalunya. Un dia rius, l'altre et mulles, l'altre esbufegues...

-I l'altre fas 10.000 kilòmetres tot sol per la vella Europa.

-Allò va ser impressionant, el millor viatge de tots. Vaig conèixer les cultures i pobles de Cornualles, Bretanya, Gal.les, els petits pobles irlandesos...

-Alguna imatge?

-Tantes! Els penya-segats de Moher, el cementiri de Falls Road, aquella platja amb dofins de Connemara, les illes Shetland, el bon cor dels nòrdics, els mosquits de Finlàndia, el trànsit de Tallin, el centre de Riga, una matrícula catalana al poble més petit de Polònia, la Croàcia en guerra i un bany celestial a Trieste per celebrar el retrobament amb el meu Mediterrani.

-...i torna al born.

-Això sempre. Quan ja era a la Cerdenya catalana i, per fi, poso els peus a Salses, ja tenia unes ganes immenses de retrobar la família per explicar-los-hi tot.

-Per què va marxar a Amèrica?

-A la meva dona, que és noruega, li va sortir una feina a Tucson i vivim allà des de fa 4 anys. Algun dia tornarem a Europa.

-Vostè té feina?

-Treballaré en turisme l'any que vé. Fins ara he fet de pare i t'asseguro que és tota una professió. El nostre petit príncep, el viking Andreu, ja pedaleja un tricicle i ja dona cops de peu a una pilota blaugrana.

-Però abans de nèixer el príncep viking, vostè va tenir temps de fer un Arizona-Alaska en solitari.

-Aixo va ser el 2.000. Volia fer les Muntanyes Rocalloses i vaig fer 7.600 kilòmeters en 38 dies.

-Torni'm a disparar imatges.

-Glaceres que et treuen l'alè, dormir sota els estels, 47 graus als deserts d'Arizona i 10 sota zero als boscos de Yelowstone, una serp a la tenda, un puma mirant-me al mig de la carretera, la brutícia miserable dels assentaments indis, l'avorriment de carreteres inacabables, la desconfiança dels canadencs, 60 óssos i, per fí, la trista arribada a Anchorage on no m'esperava ningú.

-Fer-ho en solitari és imprescindible?

-No. Segur que amb més gent t'ho passes més divertit. Però et perds el contacte amb la gent dels llocs.

-El tracte amb el ciclista és diferent a Europa i els EUA?

-La comunicació és molt més fàcil als Estats Units. He pogut constatar que els estatunidencs són molt més oberts i amigables que els europeus, especialment a les viles petites. A Europa, els nòrdics són freds per naturalesa i els llatins anem massa estressats.

-Es coneix millor un país en bici que en cotxe?

-Potser no perquè hi ha gent que també fa etapes de 150 kms. al dia, com jo... i van més descansats. El que és segur és que ells acaven les vacances amb un quilets de més i jo amb uns quilets de menys.

-Els ciclistes solitaris sou una mica raros?

-Potser som una mica diferents sí. Els ciclistes de llarga distància sabem gaudir més de la vida, no necessitem diners per justificar-ho i som més sociables. Al menys sempre diem hola i adéu a tothom que ens trobem.

-Ajuda a conèixer-se?

-Aquests viatges són un 90% psicològic i un 10% físic. Eduquen la paciència, la iniciativa i la valentia.

-Són perillosos?

-No és això. Has de ser valent per suportar una muntanya darrera una altra. Quan estàs molt cansat i penses que darerra aquell revolt vindrà la baixada, però et trobes una altra pujada que no estava al mapa, et cau l'ànima als peus.

-Tot a punt per diumenge?

-Aquest serà el meu viatge més especial perque uniré els dos punts que més estimo Catalunya i Finnmark

Carretera i manta

« DE LLAR A LLAR Demà dissabte arriba a Sabadell des de Tucson (Arizona) i l'endemà diumenge, a les 12 del migdia, surt de la Plaça de la Vila de Sant Quirze del Vallès (on viuen ara els seus pares) en bicicleta cap a Kirkenes (Noruega).

Allà l'esperen la seva dona Siw Annie i el seu fill de 14 mesos, «el petit viking» Andreu. L'aventura es diu «De Llar a Llar» o «Fra Hjem til Hjem» i són 4.250 kilòmetres per carreteres secundàries que ell vol fer en 30 dies, dormint en tenda de campanya.