Txema Gómez: rocòdroms «Ja no m'interesa la dificultat, sinó la dansa de l'escalada» 3/06/2002

A tot Espanya només hi ha dues empreses constructores de boulders o rocòdroms. Una d'elles, Murs Txequi S.L., la porta el sabadellenc Txema Gómez Sánchez,37, quí te plantats a un descampat de Polinyà deu rocòdroms per llogar.

-Diuen que va ser un dels pioners a Espanya de l'escalada esportiva.

-Pot ser. Jo als 14 anys agafava una corda de 20 metres i tres mosquetons de ferro i me n'anava amb un company a Sant Llorenç de Munt. No sabiem ni fer un nus.

-I en rocòdroms?

-En aquella època no n'hi havia i el meu company, el Jordi Rubió i jo, anavem a la fàbrica Mikalor del Passeig Can Feu i escalavem les parets.

-Per què la Mikalor?

-Perquè tenia uns totxets amb unes regletes que ens anava molt bé per posar els dits de peus i mans. I perquè ens quedava just davant de l'Institut Jaume Viladoms.

-M'està parlant de la prehistòria de l'escalada urbana?

-Sí perquè d'això fa al menys 20 anys. Fins i tot venia la policia a fer-nos fora (riu).

-Us prenien per brètols?

-Home, és que de fet algun penjat de la colla va arribar a picar uns cantos a la paret a l'últim túnel de la Gran Via, el de Ca n'Oriac, quan no passaven cotxes. I per allà també ens enfilavem.

-Va fer història en competició i tot d'una munta aquesta empresa.

-La desesperació fa miracles (riu). Treballava a una empresa de pintures i vaig plegar per ser bomber, però no em van voler. Però tenia un fill i alguna cosa havia de fer.

-Quí el va ensenyar a construir rocòdroms?

-Ningú. Em vaig comprar el Manual de la Fibra de Vidrio i vaig començar. Mira, aquest és el primer que vaig fer.

-El vermell?

-L'he hagut de pintar de vermell perquè l'he llogat a la Danone i el volien vermell. Però és el Cavall Bernat de Montserrat, veus?

-Què?

-(Em porta al darrera) Aquest bony d'aqui baix és la berruga del Cavall Bernat.

-Vol dir que cada rocódrom imita una paret real?

-És clar. Aquest és el Pedraforca (foto) però li falta la part de dalt, l'enforcadura. Aquell és el Half Dome de la Vall de Yosemite (EUA), aquest el Nukak de l'Amazònia i aquest el Cervino.

-Tots de lloguer.

-I encara en tinc dos mes que ara me'ls han llogat a La Maquinista. Pel Spyderman.

-Molt apropiat.

-És clar, a mí la moda de l'Spyderman em va la mar de bé.

-Quina és la diferència entre escalada lliure i escalada esportiva?

-Escalada lliure és la que no fa servir mosquetons, cordes ni altres elements artificials per progressar. L'espotiva és el mateix, però amb el 100% de seguretat.

-És possible l'emoció sense risc?

-Sí. Als escaladors esportius no ens interessa jugar-nos la vida.

-Què us interessa?

-La dificultat d'una ruta. Podem fer una paret fins a la meitat i després baixar perquè la resta no ens interessa.

-El que era una tècnica d'entrenament s'ha convertit en esport en sí mateix?

-Sí, ja són tècniques diferents. Ara hi ha jovent que mai no ha tocat roca natural.

-Que canvia?

-A la muntanya escales a vista, això vol dir que la intuició et diu on hi pot haver una presa segura. En els rocódroms les preses són obvies.

-El tacte de la roca no és una necessitat?

-Per mi sí, però mira, n'hi ha que ja han començat amb la resina, només han tocat plàstic tota la seva vida i ja en tenen prou.

-M'està dient que els rocòdroms no l'atrauen?

-A mí el que m'agrada és dansar a la roca.

-Dansar a la roca?

-Quan tens un bon nivell físic i una bona seguretat el que fas és ballar. Jo ja no vull fer el més difícil possible. Suposo que és l'edat.

-Però què vol dir ballar a la roca?

-Per mí escalar és una dansa. Fins i tot hem fet un espectacle a la roca a Euskadi, prop d'Èibar, amb llums, música i públic.

-Música i escalada casen bé?

-Molt bé. A Estats Units i França fan espectacles molt seriosos. I el musical «El geperut de Nôtre Dame» estava ple d'elements d'escalada.

-Tot bon gimnàs hauria de tenir un rocòdrom o un boulder?

-No sé. Jo visc de l'oci, les campanyes de màrketing, les festes majors...

-No en fa pedagogia?

-Només a unes colònies que organitzo a Flix cada estiu. Però pels nanos és genial. Sobretot per la gran concentració que exigeix.

-Se sent empresari?

-Gens. A mi aquesta feina m'agrada perquè és de temporada i em queden molts mesos lliures a l'any. Jo no vull diners, vull temps.

Ha fet el cim

« 9è DEL MÓN El 1989 va guanyar la primera Copa d'Espanya d'Escalada Esportiva i, el mateix any, va ser novè del món. Durant cinc anys va ser membre de la selecció espanyola d'escalada lliure

amb tres catalans, un vasc i un navarrès. «Però entre escalada i muntanya triaria muntanya, la porto a la sang: caminar, esquiar, bici, parapent...» Li agrada tot i no entén com les generacions més joves posen l'excusa del fred o la pluja per cancelar una sortida.-