Gabriel Moncada, objector de parquímetre «Només pagaria un parquímetre solidari» 9/07/2002

Mai a la seva vida ha pagat ni una sola multa de parquímetre. Però no ho fa per picaresca, sinó per principis. Ara l'Ajuntament li ha embargat el compte, li ha tret 950 euros i s'ha indignat. A més de suportar la immoralitat del parquímetre, per ell una gran mentida, ha de consentir que li posin la mà a la butxaca. Com que ja no pot més li ha enviat una carta a l'acalde i una altra als mitjans de comunicació. Gabriel Moncada i Escubairó, 40, és professor de filosofia i ètica a l'IES Vallès.

-Són la filosofia i la ètica el que el porten a aquesta actitud?

-Sí, la filosofia et fa més crític.

-Fa una crida a la desobediència civil?

-No. Es una postura personal i no tinc cap ganes de liderar cap moviment.

-Vostè sol no aconseguirà res.

-Ja ho sé. Però es la meva postura. Una postura individual.

-Quan va començar a no pagar multes de parquímetre?

-Mai n'he pagat cap.

-Per què?

-Perquè mai no he cregut que sigui un sistema per millorar la rotació de cotxes aparcats.

-Doncs què és?

-Una manera més de recaptar diners. Clar i ras.

-Demostri-ho.

-Pinten places blaves a llocs on abans era prohibit aparcar, en posen a carrers on mai ha faltat aparcament i al centre, com tothom sap, la gent canvia el tíquet cada dues hores per no treure el cotxe.

-No tothom.

-No tothom, però molts dels qui hi treballen prefereixen no pagar en tot el dia i al final paguen la multa de 500 ptes. en un sobre a la bústia. Els hi surt més barat. Això sí que és picaresca. Però com que també són ingressos no es persegueix.

-Mai no l'havien perseguit fins ara?

-Al principi no perquè hi havia un buit legal. El 2000 es va aprovar una llei que permetia sancionar a aquests guardes, que no són ni funcionaris, i tot ha canviat.

-I això no l'ha fet canviar d'opinió?

-No. Que em persegueixin o no és secundari. Com a ciutadà m'indigna que pagant un impost de circulació de 133 euros (22.000 ptes.), que és dels més alts d'Espanya, a sobre em prenguin els diners per aparcar. Si pago per circular, ja estic pagant per aparcar. No es pot fer una cosa sense l'altra.

-Només fan pagar a unes zones de la ciutat.

-Zones cada cop més àmplies. Des de 1990 no paren de créixer. Ho demana el trànsit? No. Només ho demanen les arques municipals.

-Posi'm exemples de zones on no cal?

-Els voltants del mercat de la Creu Alta i l'antic Montecarlo, els de la Suministradora, el pàrking del carrer Creueta (semibuit al matí), el de la Plaça Marcet, Marqués de Comillas i tants d'altres.

-I anar a peu?

-Els meus nens tenen 7 i 8 anys i els porto cada dia a música i altres activitats des que en tenen 3 i 4. Des del carrer Montcada no puc venir a peu al centre amb tot dos. Però és que a més...

-...digui, digui.

-Jo he de tenir el dret a circular quan vulgui i per on vulgui. Repeteixo: pago un dels impostos de circulació més cars d'Espanya.

-Ho troba immoral?

-Del tot injust. D'una immoralitat flagrant. És como si a més de pagar l'IBI de casa meva, em fessin pagar per entrar i sortir de casa.

-Però és legal.

-Bé. Jo estic recorrent totes les multes de parquímetre i ja m'han anul·lat sis. Això vol dir que no és tan legal.

-Pot ser per defecte de forma o per superar els terminis legals.

-Pot ser, però, de fet, no m'estranyaria que aquests 950 euros que m'han pres del meu compte m'els haguessin de tornar aviat.

-Per què?

-Perquè tot això és de molt dubtosa legalitat.

-El van avisar que li embargarien el compte?

-Sí, amb cartes amenaçants i fins i tot una trucada de Recaptació. Els vaig dir que igual que hi ha objecció de consciència i objecció fiscal, també hi ha objecció de parquímetre.

-Això els hi va fer més ràbia?

-Espero que no. Espero que no sigui res personal contra mi.

-Quan li costa recórrer les multes?

-El 30%. Ho faig per una d'aquestes empreses especialitzades. Encara en tinc 40 pendents.

-És una qüestió de consciència?

-Totalment. Jo no em negaria a pagar si algú em digués que el 50% de cada hora que pago al parquímetre va al Tercer Món, a fer escoles al Nepal o a alimentar els nens del Txad. Aquesta és la meva alternativa: un aparcament solidari.

-Això és difícil.

-Llavors que em diguin exactament on va a parar cada euro que jo pago per aparcar.

I això impossible

« CIVIC TOTAL La crítica fàcil a aquest professor d'ètica, fora titllar-lo de vestir l'incivisme amb ideologia rebel. Però no és el cas. Els qui coneixen bé Gabriel Moncada saben que la seva falera és la correcció. Mai no ha estat sancionat per un guàrdia urbà, troba vergonyós aparcar en zona de vianants i mai no baixa les escombraries al

migdia. «Cada any he de superar la temptació d'enganyar a Hisenda, com tothom m' aconsella. Ho pago tot com un tonto per un únic motiu: no m'agrada fer trampes».