Jaume Mestres, viatger professional «Els balinesos són més persones que nosaltres» -/06/2002

Ha estat a Filipines 516 dies a Indonèsia 461, a Egipte 130... així ha recorregut tot el planeta. Ajudat pels ingressos d'uns lloguers, la venda de fotos a revistes de viatges i les seves col.laboracions a Catalunya Ràdio, Jaume Mestres Buscà, 52, porta 25 anys viatjant sense parar. És la seva vida. Ho explicarà aquest vespre, a les 8'30, a la UES, en la presentació del seu llibre Cròniques de l'Anaconda (Ed.Columna).

-Per què torna cinc i sis vegades al mateix país?

-Mai no es torna al mateix país. Ni que vulguis. Quan hi tornes, ja ha canviat tot, tu i el país.

-Tenim alguna cosa en comú els humans de tot el planeta?

-L'essència humana. Tot allò que no pot modelar la cultura, és a dir, els sentiments i les emocions. Amor, odi, amistat o tendresa, s'expressen diferent, però són idèntics a tot arreu.

-Les diferències entre homes i dones són també les mateixes a tot el món?

-Sí. Cap cultura tracta igual home i dona. En les cultures pures, els rols d'home i dona són ben diferecenciats.

-Aquestes cultures van per davant o per darrera nostre?

-Aquesta és la pregunta del mil.lió. A Occident per progrés entenem tecnologia i confort. Però si mirem el progrés humà, ser cada cop més persones, segur que anem per darrera d'ells.

-Posi'm exemples.

-A Bali, per exemple, hi unes relacions humanes de veïnatge, comunitat i familia molt més avançades que les nostres. Els balinesos han crescut més com a persones que nosaltres.

-Quin és el seu secret?

-Que viuen més en harmonia amb el seu entorn, tant humà com de naturalesa. En aquest aspecte nosaltres estem en regressió.

-Es troba millor en els països pobres?

-Em trobo molt bé al tròpic, per la seva llum, pel somriure de la gent i per la seva gran riquesa humana, tot i ser pobres.

-Una cosa porta l'altra?

-Sí, l'home feliç no té camisa, diuen. Quan menys propietats, menys a perdre i per tat menys por. Això t'allibera i et fa feliç.

-Sempre que tinguis un tros de pa.

-Evidentment. No estic parlant de misèria.

-Hi ha pobles més mentiders que altres?

-La mentida depén de la espontaneitat de cada cultura. Com més sofisticada és una civilització, més mentidera és.

-Com tria el destí?

-Per l'autenticitat de la gent que és l'únic que m'interessa.

-Com hi enta en contacte?

-Anant on van ells: pensions barates, restaurants senzills i mitjans de transport locals. Així es com parles amb ells i, només a vegades, els pots intuir una mica l'ànima.

-No el rebutgen?

-Normalment no perquè ser blanc és un plus. En aquests països tothom et vol a casa per prestigi de raça o econòmic. Ens veuen tan rics.

-Entrar en la gent és la diferència entre turista i viatger?

-Paul Bowles deia que el turista sap el dia que torna i el viatger no. El turista té tanta pressa que només veu una pel.lícula en 3-D. El viatger es fica dins per aprendre.

-La llengua no és un obstacle?

-Ho és l'abisme cultural, no la llengua. El viatger, en el fons, és sempre un estrany allà on vagi. Ells mai deixaran de veure't com un passavolant... perquè de fet ho ets.

-Per això acaba tornant?

-Exacte. Jo sempre necessito tornar al meu Sant Boi. Enyoro converses més profundes, relacions més personals.

-Però no tothom torna.

-És veritat. A Singapur em vaig trobar un alemany que havia marxat de casa seva feia 25 anys i encara no havia tornat. Feia fotos per les grans agències i li pagaven allà on fos. En bici!

-Troba europeus sovint?

-Centroeuoropeus, australians, canadencs i, sobre tot, suïssos. Molts suïssos.

-I sabadellencs?

-A Tinerhir (Marroc) vaig conèixer Roger Mimó que té un hotel-kasba. I a Mèxic uns altres. Sobretot em trobo catalans i vascos.

-Res li fa por?

-Sempre penso que no em passarà res. Jo vaig anar a les zones més integristes d'Egipte, Minya i Sioud, dos mesos després de l'11-S, i no em va passar res.

-Aniria a Botswana on ara mateix el 38% de la població està infectada de sida?

-No. Aquí m'has enganxat. Tinc pànic a les malalties. Sóc un gran hipocondríac i a la més mínima disfunció orgànica me'n vaig corrents a l'hospital local. Sida i hepatitis m'espanten.

-Ara lliga menys?

-Sens dubte. Tots som humans i alguna vegada desitgem una relació sexual. Però ara fa por.

-Abstinència total?

-No tant, però la veritat és que l'apetença sexual, al menys quan viatges, baixa sota mínims.

No es pot tenir tot

« ELS DOS ENSURTS AFilipines li van donar un suc de taronja emmetzinada i va caure en rodó, drogat. Es va despertar 20 hores després a una comissaria sense documents, sense diners i brut dels seus propis vòmits. Un cop refet va seguir el seu viatge.

Al Colòmbia li van posar un ganivet de carnisser al coll i li van prendre la càmera i la ronyonera. Va marxar del país. «Però al costat de les mil coses bones que m'han passat en 25 anys, considero que aquestes dues dolents no són res».